Nicolai Hartmann

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaNicolai Hartmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat Imperial de Dorpat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHermann Cohen i Paul Natorp Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Marburg
Universitat de Colònia
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBruno Liebrucks, Jacob Klein i Hans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Nicolai Hartmann (Riga, 20 de febrer de 1882 - Göttingen, 9 d'octubre de 1950) va ser un filòsof alemany bàltic. Va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor a Alemanya, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal promotor de l'existència de propietats emergents i un dels autors més rellevants del en ontologia. Juntament amb setanta intel·lectuals, el 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la[1]concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[1][2]

Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en Aristòtil. Entre aquests nivells hi ha una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.

En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat

Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Nicolai Hartmann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Danzer, Gerhard. Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte (en alemany). Springer-Verlag, 2011, p. 46. ISBN 9783642169939.