Nicolai Lilin, pseudònim literari de Nicolai Verjbitkii, és un escriptor italià d'origen siberià, nascut el 1980 a Bender, Transnístria.[1] El mateix autor ha explicat que va créixer en el si de la comunitat dels urkes i, després de fer el servei militar a l'exèrcit rus, va establir-se a Itàlia el 2003.[2] Segons Lilin, els urkes eren siberians deportats per Stalin que exercien la criminalitat de manera "honesta", sobre la base de valors tradcionalistes i l'odi cap a les autoritats russes.[3] La seva primera novel·la, Una educació siberiana (2009), es basa en la narració autobiogràfica d'aquest estil de vida a la Transnístria de la seva infantesa i joventut. Tot i l'èxit de la novel·la i la seva posterior versió cinematogràfica, Lilin ha rebut crítiques que l'han acusat de recrear un món fantasiós, posant en dubte l'existència mateixa dels urkes com a minoria ètnica a Moldàvia i Transnístria.[4][5]
- Una educació siberiana (2009)
- Caduta libera (2010)
- Il respiro del buio (2011)
- Storie sulla pelle (2012)
- Il serpente di Dio (2014)
- Un tappeto di boschi selvaggi (2015)
- Spy story love story (2016)
- Favole fuorilegge (2017)
- Marchio ribelle (2018)
- Le leggende della tigre (2019)
|
(44 anys)
