Nicolaus Fuss

Plantilla:Infotaula personaNicolaus Fuss
Nikolai Ivanovitx Fus
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1755 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1826 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri luterà de Smolensk, Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Secretari perpetu Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
1800 – 1825 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSant Petersburg
FormacióUniversitat de Basilea
Director de tesiLeonhard Euler Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTeorema de Fuss sobre els quadrilàters bicèntrics
Nombres de Fuss-Catalan
Activitat
Camp de treballÀlgebra, anàlisi matemàtica, geometria, mecànica i trigonometria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Membre de
ProfessorsLeonhard Euler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeorg Albert Fuss (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeAlbertina Euler (neta d'Euler) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharlotte Margarita Czernay (Fuss)
Paul Heinrich Fuss
Wilhelm Fuss
Georg Fuss Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 215783380 Modifica el valor a Wikidata


Nicolaus Fuss, també conegut com a Nikolai Ivanovitx Fus (1755-1826), fou un matemàtic suís que va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.

Vida

[modifica]

Fuss va néixer a Basilea en una família de mitjans modests. La seva habilitat en les matemàtiques i el càlcul, van atraure l'atenció de l'aleshores ja vell Daniel Bernoulli, qui el va recomanar a Euler com a secretari després que aquest es quedés pràcticament cec el 1772.

L'any 1773, Fuss es va traslladar, doncs, a Sant Petersburg i va fer d'assistent i secretari d'Euler fins a la seva mort. A més, es va casar amb una neta d'Euler, convertint-se en familiar polític del famós matemàtic.

L'any 1783 va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i a partir de 1800 en va ser el seu secretari perpetu, fins a la seva mort. També va ser membre de les acadèmies de Berlín, de Suècia i de Dinamarca. L'any 1778, l'Acadèmia de París li va concedir un guardó per un article d'astronomia.[1]

Obra

[modifica]

Els primers articles propis de Fuss, depenen fortament de la seva intensa relació amb Euler: el 1774 un article sobre la construcció de telescopis i microscopis basat en les teories òptiques del seu mestre, diversos articles sobre assegurances basats en teories probabilístiques d'Euler, etc.

Durant els anys que va fer d'assistent d'Euler va revisar més de 250 articles del mestre.[2]

Els seus articles més interessants són en el camp de la geometria esfèrica, tots ells publicats a la revista de l'Acadèmia de Sant Petersburg:

  • Problematum quorundam sphaericorum solutio (1788)
  • De proprietatibus quibusdam ellipseos in superficie sphaerica descriptae (1788)
  • Solutio problematis ex methodo tangentium inversa (1789)

També és conegut per haver formulat el teorema de Fuss sobre els quadrilàters bicèntrics[3] i haver introduït els avui coneguts com a nombres de Fuss-Catalan (una variant dels nombres de Catalan).[4]

El seu obituari d'Euler és una obra mestra del gènere.[5]

Referències

[modifica]
  1. Volodarsky, Dictionary of Scientific Biography. La major part de la bibliografia sobre aquest matemàtic està escrita en rus i, per aquest motiu, no és gaire coneguda.
  2. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  3. Alsina i Nelsen, pàgina 126.
  4. Stanley, pàgina 108.
  5. Sznajder, pàgina 11.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Fuss» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Volodarsky, A.I. «Fuss, Nicolaus (or Nikolai Ivanovich Fus)». Complete Dictionary of Scientific Buigraphy, 2008. [Consulta: 8 agost 2015].