Nicèfor Brienni el Jove

Nicèfor Brienni el Jove

Biografia
Naixement	1062 ^(Gregorià) Orestiada (Grècia)
Mort	1137 ^(Gregorià) (74/75 anys) Constantinoble (Turquia)
Estrateg
Activitat
Ocupació	historiador, escriptor, militar
Carrera militar
Conflicte	Primera Croada
Família
Cònjuge	Anna Comnena
Fills	Aleix Brienni

Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove^[1] fou el marit d'Anna Comnena. Va néixer a Orestiada, a Macedònia a la meitat del segle xi (1062) i era fill o, més probablement, net^[2] d'un famós general romà d'Orient també anomenat Nicèfor Brienni. Fou general de l'exèrcit, estadista i historiador.

Biografia

Fou amic i lleial a l'emperador Aleix I Comnè (1081). Va ser un general distingit del seu exèrcit i un notable intel·lectual. L'emperador va crear per a ell el títol de panhipersebast (πανυπερσέβαστος), que l'equiparava a un «cèsar»; aquest darrer títol també li fou donat.

També va obtenir la mà de la seva filla Anna Comnena amb la qui va viure feliçment durant 40 anys i va tenir quatre fills: Aleix, Joan, Irene i Maria.^[1]

Es va distingir a la guerra contra Bohemon d'Antioquia i va negociar la pau del 1108. Anna va intentar que Nicèfor fos nomenat hereu però Aleix no va voler desheretar el seu fill Joan. Així quan Aleix va morir el 1118, Anna i Nicèfor van conspirar contra el jove Joan II Comnè, però el complot va fracassar, a causa del fet que Nicèfor va refusar d'actuar en el moment decisiu (cosa que la seva dona li va retreure). Els seus béns foren confiscats i els dos foren desterrats a Oenoe (després Unieh) a la costa de la mar Negra, on van viure retirats per bastants anys però amb el temps Nicèfor va recuperar el favor de l'emperador.

El 1137 fou enviat a Síria per intentar aixecar el setge d'Antioquia pels croats, però es va posar malalt i va tornar a Constantinoble on va morir poc després.

Obra històrica

Per suggeriment de la seva sogra va escriure Ὕλη Ἱστορίας o Ὕλη Ἱστοριῶν (‘Matèria d'història’), una crònica dels regnes d'Isaac I Comnè, Constantí X Ducas, Romà IV Diògenes i Miquel VII Ducas Parapinaces, que és una de les obres més valuoses sobre història romana d'Orient.

A més de la informació recollida de primera mà, proporcionada pel seu pare i el seu cunyat, Brienni va fer ús dels treballs escrits per Miquel Psel·los, Joan Escilitzes i Miquel Ataliata. Com era d'esperar, el punt de vista que ofereix es veu afectat per consideracions personal i la seva relació propera a la família reial. El seu model d'escriptor va ser Xenofont; s'absté d'un ús excessiu de símil i la metàfora, i el seu estil és concís i senzill.

L'edició prínceps la va publicar Pierre Poussines el 1661 i Jacques Paul Migne va incloure la seva obra en la Patrologia Graeca, capítol CXXVII, del 1856.

Referències

1. Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 24. ISBN 9781492173960. 
2. Reinsch, D. R. «Der Historiker Nikephoros Bryennios: Enkel und nicht Sohn des Usurpators» (en alemany). Byzantinische Zeitschrift, 83, 2, 1990, pàg. 423 i 424. DOI: 10.1515/byzs.1990.83.2.423.

Bibliografia

• Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. John Walton, 1849, p. 514.