Niebüll

Plantilla:Infotaula geografia políticaNiebüll
Imatge
Tipusmunicipi urbà Modifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 54° 47′ 17″ N, 8° 49′ 47″ E / 54.7881°N,8.8297°E / 54.7881; 8.8297
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein
Districte ruralDistricte de Nordfriesland Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.159 (2023) Modifica el valor a Wikidata (331,67 hab./km²)
Idioma oficialalemany
frisó septentrional Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície30,63 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal25899 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic04661 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webniebuell.de Modifica el valor a Wikidata

Niebüll (frisó septentrional mooring Naibel, danès Nibøl) és una ciutat del districte de Nordfriesland, dins l'Amt Südtondern, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein. El 2023 tenia 10.159 habitants.[1]

Des de Niebüll surt el «Syltshuttle», un tren de cotxes cap a l'Illa de Sylt, que és la única connexió amb el continent.[2] Aquesta connexió es va crear el 1927 després de la construcció del «Hindenburgdamm» (‘presa de Hindenburg’).[3] Aquesta connexió també serveix molts treballadors que per la gentrificació de Sylt, es veuen obligats a cercar un habitatge assequible a la terra ferma. El problema s'ha desplaçat cap a Niebüll on la pujada dels lloguers es va cada dia més difícl per treballadors a trobar un habitatge.[4]

A més del centre, té els nuclis de Deezbüll, Lantstoft, Uhlebüll i Gath.[5]

Història

[modifica]

El primer esment escrit data de 1436.[6] La construcció de la línia de ferrocarril cap a Altona (Hamburg) va donar un primer impuls de creixement. Tot i això, va romandre un poble rural fins que després de la Primera Guerra Mundial, es va traçar la nova frontera entre Dinamarc i Alemanya i que l'antic districte de Tønder (avui a Dinamarca) va ser tallat en dues parts i que l'administració del districte es va desplaçar cap a Niebüll.[6] El 1950 va incorporar el municipi de Deezbüll.[6] El 1960 va rebre els drets de ciutat. Quan el 1970 es va crear el districte de Nordfriesland, va perdre l'estatut de capital de districte.[7]

És un de mants municipis o llogarets del nord de Slesvig-Holstein amb el sufix -büll en el nom, que és d'origen danès -bøl i que significa ‘casa, habitatge’,[8] la primera part en aquest cas significa ‘nou’.[9] Solen ser assentaments nous que al segle x és van crear a partir d'un poble veí més antic.[10]

Agermanaments

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Meine Region - Datenanzeige für Niebüll, Stadt» (en alemany). Statistikamt Nord:, 31-12-2023. [Consulta: 15 març 2025].
  2. «Syltshuttle» (en alemany). Deutsche Bahn. [Consulta: 15 març 2025].
  3. Stumpf, Rolf. Die Eisenbahn nach Sylt: die Geschichte des Hindenburgdammes und der Bahnstrecke Niebüll-Westerland/Sylt [El ferrocarril a Sylt: la història de la presa Hindenburg i la línia de ferrocarril Niebüll-Westerland/Sylt] (en alemany). Freiburg im Breisgau: EK-Verlag, 2003. ISBN 978-3-88255-455-7. 
  4. Werner, Anja «Niebüll: Wie lässt es sich in Niebüll noch bezahlbar wohnen? [És possible trobar un habitatge assequible a Niebüll?]» (en alemany). SH:Z, 15-11-2022.
  5. Panten, Albert. «Die Stadt Niebüll, ihre Gemeindeteile, etwas zu Alter und Bedeutung der Orts- und einiger Flurnamen» (en alemany). Verein für Niebüller Geschichte, 2011.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Die Geschichte Niebülls» (en alemany). Batllia de Niebüll. [Consulta: 15 març 2025].
  7. «Zur Niebüller Geschichte» (en alemany). Verein für Niebüller Geschichte. [Consulta: 15 març 2025].
  8. Timmermann, Ulf. «Nordfriesische Ortsnamen [Topònims en frisó septentrional]». A: Munske, Horst Haider. Handbuch des Friesischen (en alemany). Tübingen: M. Niemeyer, 2001, p. 144. ISBN 978-3-484-73048-9. 
  9. Kok, Johannes. Det Danske folkesprog i Sønderjylland: Forklaret af Oldnordisk, Gammeldansk og de nynordiske Sprog og Sprogarter [El vernacle danès al sud de Jutlàndia: explicat pel nòrdic antic, el danès antic i les llengües i dialectes nòrdics] (facsímil en línia) (en danès). 2. Copenhaguen: Gyldendal, 1867, p. 293. 
  10. Hamer, Berthold. Topographie der Landschaft Angeln. Husum: Husum Druck- und Verlagsgesellschaft, 1994, p. 25. ISBN 978-3-88042-705-1. 

Enllaços externs

[modifica]