Biografia | |
---|---|
Naixement | 1962 (61/62 anys) Anglaterra (Regne Unit) |
Formació | Darwin College Universitat de Bristol |
Activitat | |
Camp de treball | Estètica i ètica aplicada |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Oberta Universitat de Nottingham |
Obra | |
Obres destacables
| |
Lloc web | nigelwarburton.com |
Nigel Warburton (Anglaterra, 1962) és un filòsof anglès dedicat a l'ensenyament i la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.[1]
Nigel Warburton és llicenciat per la Universitat de Bristol i doctorat pel Darwin College, de Cambridge. Ha estat professor de filosofia a la Universitat de Nottingham i a la Open University.[2]
Warburton és autor de vàries obres d’introducció a la filosofia, de caràcter divulgatiu, entre les quals destaquen Filosofía básica,[3] Pensar de la A a la Z[4] o Una petita història de la filosofia.[5]
Addicionalment, ha desenvolupat una intensa activitat a Internet, mitjà del qual s’ha servit per assolir un dels seus propòsits: allunyar la filosofia del món acadèmic i apropar-la al públic general, no especialitzat: "If you really want to change the world you're not going to change it by speaking to a few other philosophers."[6]
D’entre les seves activitats en aquest entorn cal destacar el blog Virtual Philosopher,[7] que va estar actiu des de l’any 2006 fins al 2018 i, sobretot, el podcast Philosophy Bites,[1][8] del qual n’és el conductor juntament amb Dave Edmunds. Aquest programa, basat en entrevistes a pensadors destacats que reflexionen sobre temes d’actualitat o d’història de la filosofia, figura entre els més escoltats del seu gènere i l'any 2017 ja comptava amb més de 34 milions de descàrregues.[9]
En l’actualitat, és professor autònom, imparteix cursos sobre filosofia de l’art a la Tate Modern, alhora que presenta programes culturals per a la BBC Radio 4. També col·labora amb a mitjans com The Guardian[10] o la publicació digital AEON.[11]