Nikkō Tōshō-gū

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Nikkō Tōshō-gū
Imatge de l'entrada
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(ja) 日光東照宮 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTōshō-gū i mausoleu Tokugawa Modifica el valor a Wikidata
Part deSantuaris i temples de Nikkō Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional de Nikkō Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraKōra Munehiro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1617 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Nikkō Shasan (en) Tradueix
2007 – març 2024renovació Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aTokugawa Ieyasu Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaNikkō (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciómont Nikkō Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 45′ 33″ N, 139° 35′ 55″ E / 36.759166666667°N,139.59861111111°E / 36.759166666667; 139.59861111111
Format perShōmen Karamon (en) Tradueix
Higashi Sukibei (en) Tradueix
Honden, Ishinoma and Haiden (en) Tradueix
Yōmeimon, Nikkō Tōshō-gū (en) Tradueix
Nishi Sukibei (en) Tradueix
Nishi Kairō (en) Tradueix
Higashi Kairō (en) Tradueix
Haimen Karamon (en) Tradueix
Five-storied Pagoda, Nikkō Tōshō-gū (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tresors Nacionals del Japó
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Indret històric del Japó
Tresors Nacionals del Japó
Shōmen Karamon
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Shōmen Karamon
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Haimen Karamon
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Haimen Karamon
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Nishi Kairō
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Nishi Kairō
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Higashi Kairō
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Higashi Kairō
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Nishi Sukibei
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Nishi Sukibei
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Higashi Sukibei
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Higashi Sukibei
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Honden, Ishinoma and Haiden
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Honden, Ishinoma and Haiden
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Tresors Nacionals del Japó
Yōmeimon, Nikkō Tōshō-gū
Data9 juny 1951
Propietats culturals destacades del Japó
Yōmeimon, Nikkō Tōshō-gū
Data1r agost 1908
Data de finalització9 juny 1951

Propietats culturals destacades del Japó
Five-storied Pagoda, Nikkō Tōshō-gū
Activitat
ReligióSannō Shintō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtoshogu.jp Modifica el valor a Wikidata

Nikkō Tōshō-gū (日光東照宮, Nikkō Tōshō-gū) és un santuari xintoista que es troba a Nikkō, a Tochigi, (Japó). Forma part del conjunt dels «santuaris i temples de Nikkō», Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO el 1999.[1]

Història

[modifica]

El Tōshō-gū va ser construït des de l'any 1634 fins al 1636, en els primers temps del període Edo, per a Tokugawa Ieyasu després de la seva mort. El seu net Iemitsu va decidir edificar un mausoleu perquè descansés l'esperit del seu avi. Durant dos anys, més de quinze mil artesans i fusters de tot el país van treballar en la construcció del mausoleu que contindria les cendres del shōgun Tokugawa Ieyasu. El mausoleu és considerat el clímax de l'estil arquitectònic Gongen-zukuri, característic dels santuaris japonesos.[2]

El lloc va ser designat com a santuari durant l'era Meiji, però encara conserva elements budistes, com la pagoda, el dipòsit de sutres i la porta Niomon. Una avinguda vorejada per 13.000 cedres (Sugi-Namiki Kaido) porta a l'entrada del recinte,[3] al que s'accedeix per un torii de granit.[4]

El santuari

[modifica]
La pagoda Gojunoto, construïda el 1650 i reconstruïda el 1818 després d'un incendi

En el primer pati es troba la pagoda Gojunoto, de cinc nivells; donada per un daimyō el 1650, i reconstruïda el 1818 després d'un incendi que la va destruir tres anys abans. La columna central de la pagoda, shinbashira, no surt dels fonaments, sinó que penja de cadenes del quart nivell i acaba deu centímetres per sobre del sòl. Aquesta estratègia constructiva va desplaçar el centre de gravetat de l'edifici, incrementant la seva resistència a vents i tremolors.[2] Cada planta representa un element, terra, aigua, foc, vent i aire (o buit), en ordre ascendent. Dins la pagoda, hi penja de cadenes un pilar central.[5][6]

Més endavant, està la porta Niomon, flanquejada per dues estàtues de figures Niō. La primera, té la boca oberta per pronunciar a, la primera lletra del sànscrit; i la segona figura té la boca tancada, acabant de pronunciar un, l'última lletra. Després de la porta Niomon està el segon pati, amb l'estable sagrat. Al front de l'estable es troba el famós gravat en fusta dels tres micos savis. Diverses hores cada dia, l'estable s'utilitza per a guardar al cavall que el govern de Nova Zelanda va regalar a Nikkō. En aquesta àrea també es troba una biblioteca de sutres. El pati està envoltat pels magatzems, i hi ha la font sagrada construïda el 1618, utilitzada per a rituals de purificació.

A partir d'aquest pati es pugen dues escalinates cap a la porta Yomeimon, que condueix al pati final i als santuaris dedicats al shōgun. Yomeimon és probablement l'edificació que té la decoració més elegant de tot el complex;[2] una de les seves columnes de fusta està posada del revés, per fer-la imperfecta a propòsit. Abans d'arribar a la porta Yomeimon, es passa entre les torres del tambor i de la campana, les quals alberguen els instruments que simbolitzen el naixement i a la mort. L'accés als santuaris del shōgun és fa a través de la porta Karamon, la més petita del mausoleu. En els santuaris, hi ha un gravat atribuït a l'artista Hidari Jingorō, l'anomenat Gat Dormint.

La col·lecció de talles incloent els tres micos savis

La tomba de Tokugawa Ieyasu no es troba dins dels santuaris, sinó en una torre a continuació, anomenada Hōtō.[7]

Gat Dormint, a l'entrada del temple principal. És un símbol de pau

L'estil poc comú de la seva arquitectura és una mescla dels temples budista, xinto i tombes d'origen hindú anomenades stupa. Destaquen els seus edificis coloristes i adorns sobrecarregats que es distancien dels estils dels temples d'aquella època. Està presidit per una monumental porta o torii. El temple és una estructura rígidament simètrica amb relleus acolorits que cobreixen tota la superfície visible. Els interiors estan adornats amb escultures de viu colorit i magistrals panells pintats (Fusuma).

Celebracions

[modifica]

L'anomenat Gran Festival Toshogu és una processó espectacular pels carrers de Nikko que té lloc el 14 de maig, on circulen 1000 homes amb armadures i emblemes de samurai, escortant els tres santuaris portàtils que van defensar en els seus temps.

Referències

[modifica]
  1. «Shrines and Temples of Nikko». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 4 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Anàlisis arquitectònic en el lloc web de relaciones públiques de la ciutat de Nikko (anglès)
  3. Lloc web oficial de Nikkō, la avinguda té 37 kilòmetres de llargària, o els primers cedres foren plantats de 1625 a 1645, per ordre del daimyō Matsudaira Masatsuna.
  4. La porta, anomenada Ishidorii, té 9,2 m d'altura i 13,2 m d'ample.
  5. «Japanese Architecture and Art Net Users System», 2003.
  6. «Energy dispersion and dissipation mechanism of a Shinbashira-Frame system». Journal of Structural Engineering B p. 143–150, 1997. Arxivat de l'original el 2012-02-29. [Consulta: 4 maig 2017].
  7. JAANUS / Gongen-zukuri 権現造

Enllaços externs

[modifica]