![]() ![]() | |
Marca | Nikon ![]() |
---|---|
Tipus | càmera reflex ![]() |
Objectiu de càmera | |
Muntura d'objectiu | Muntura Nikon F ![]() |
Enfocament | |
Visor | Cobertura del 92% i un augment de 0,8 × |
Àrea d'enfocament | 1 punt AF ![]() |
Exposició, Obturador, Enregistrament | |
Obturador | obturador de pla focal ![]() |
Modes de disparament | Manual, Prioritat al temps, Prioritat a l'obertura i Programa |
Temps d'exposició | 1 (màxim) 1/2000 (mínim) ![]() |
Pel·lícula fotogràfica | 35 mm ![]() |
Sensibilitat ISO | 100 (25-5.000) ![]() |
Característica | |
Font d'energia | bateria elèctrica, 4x AA ![]() |
Flaix | Incorporat i sòcol |
Material | plàstic ![]() |
Mida | 65,5 (![]() ![]() ![]() |
Pes | 650 g ![]() |
Cronologia | |
Data de comercialització | 1987 ![]() |
Lloc de producció | Japó ![]() |
Sèrie sèrie Nikon F ← Nikon F-301 (en) ![]() Nikon F50 (en) ![]() ![]() |
La Nikon F401 (coneguda com a N4004 als Estats Units) és una càmera SLR de 35mm fabricada per Nikon entre 1987 i 1989.[1] Aquesta, estava destinada a fotògrafs principiants i va ser la primera de la gamma en incorporar enfocament automàtic.
La F-401 va sortir al mercat per a substituir a la F-301.[2] I el 1994, la F-401 va ser substituïda per la F50.[3]
Per primera vegada en una Nikon, tot el control de l'exposició, inclosa l'obertura, es realitza exclusivament des de la càmera; l'anell d'obertura de l'objectiu ha de romandre bloquejat. El temps d'exposició i l'obertura s'ajusten mitjançant dos dials a la part superior de la càmera. Aquest disseny fa que la F-401 sigui la primera càmera de Nikon totalment compatible amb els objectius trets al mercat posteriorment, els quals no disposaven d'anell d'obertura (Nikkor G). També és compatible amb objectius AF i AF-D.[4][5]
La velocitat d'obturació es pot configurar des d'un dial que va des d'1 segon fins a 1/2000, incloent-hi el mode Bulb per a llargues exposicions. L'obertura del diafragma es pot ajustar amb un altre dial que va des de f/1.4 a f/32. La sensibilitat de la pel·lícula no es pot ajustar manualment, però a l'incorporar un lector DX, cada cop que es canvia de rodet, la càmera llegirà el codi i ajustarà la sensibilitat, que pot anar des de 25 fins a 5.000 ASA.[4]
Al ser una càmera per aficionats, a part del mode manual també incorpora el mode automàtic, prioritat a l'obertura i prioritat d'obturació.[6]
La visualització de funcions al visor, encara que bàsica, és fàcil d'utilitzar: un indicador lluminós verd indica si la nitidesa és òptima, i tres indicacions vermelles (-, + i O) indiquen subexposició, sobreexposició o exposició correcta.[7][8]
Aquesta també, és la primera reflex de Nikon que incorpora un flaix retràctil a sobre del visor. La F-401 funciona amb 4 piles AA, les quals van muntades a l'empunyadura de la càmera.[9]
El 1989, Nikon va llançar el mercat una actualització de la F-401, anomenada F-401S (N4004S als EUA). Aquesta actualització incorpora un mòdul (AM200 AF) d'enfocament millorat.[10]
El 1991, Nikon va presentar una nova actualització de la F-401, anomenada F-401X (N5005 als EUA). En aquesta, es va ampliar el dial de la velocitat d'obturació d'1 segon fins a 30 segons.[11][12]