Nina Derwael

Plantilla:Infotaula personaNina Derwael
Biografia
Naixement26 març 2000 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Sint-Truiden (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes46 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta artística Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística
gimnàstica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (6a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici complet femení per equips (8a)
2 agost 2020Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - barres asimètriques (1a)
7 agost 2016Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (19a)
2016gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webninaderwael.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm10144821
Facebook: nina.derwael X: ninaderwael Instagram: ninaderwael Olympics.com: nina-derwael Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Gimnàstica artística
Representa: Bèlgica Bèlgica
Jocs Olímpics
Or Tòquio 2020 Barres asimètriques
Campionat del Món
Or Doha 2018 Barres asimètriques
Or Stuttgart 2019 Barres asimètriques
Bronze Montreal 2017 Barres asimètriques
Bronze Liverpool 2022 Barres asimètriques
Jocs Europeus
Or Minsk 2019 Barra d'equilibri
Campionat d'Europa
Or Cluj-Napoca 2017 Barres asimètriques
Or Glasgow 2018 Barres asimètriques
Argent Glasgow 2018 Barra d'equilibri

Nina Derwael (pronunciació neerlandesa: [dɛrʋaːl] o [dərʋaːl]; Sint-Truiden, 26 de març de 2000) és una gimnasta artística belga. És dues vegades campiona del món (2018 i 2019) i dues vegades campiona d'Europa (2017 i 2018) a les barres asimètriques, campiona dels Jocs Europeus de 2019 a la barra d'equilibri, així com dues vegades campiona nacional belga de l'exercici complet (2015, 2018).

Va representar Bèlgica als Jocs Olímpics de 2016. Als Jocs Olímpics de 2020,[1] va liderar Bèlgica per a la primera final per equips, on Bèlgica va acabar vuitena.[2] També es va classificar per a la final individual de l'exercici complet, on va acabar sisena i per a la competició de l'aparell de barres asimètriques, on va guanyar la medalla d'or, la primera de qualsevol color per a una dona belga en l'esport a uns Jocs Olímpics.[3] És la primera gimnasta belga a guanyar medalles al Campionat del Món, la primera a ser campiona del món i la primera a ser campiona d'Europa.[4][5][6]

Vida personal

[modifica]

Derwael va néixer el 26 de març del 2000 a Sint-Truiden. El seu pare, Nico Derwael, és un exjugador de futbol,[7] i la seva mare, Marijke Lammens, va precticar el handbol i el tennis de taula.[8] Va començar la gimnàstica als dos anys.[9] Quan tenia onze anys, es va traslladar a Gant per entrenar al centre d'entrenament de la selecció belga.[7] Cursa estudis de gestió d'esdeveniments a la Universitat de Ciències Aplicades Artevelde de Gant.[7] Va estar en una relació amb el futbolista belga Siemen Voet.[10][11] Parla neerlandès, francès i anglès.[7]

Després dels Jocs Olímpics de 2020, Derwael va començar a competir a la tercera temporada de Dancing with the Stars de Bèlgica.[12] Després de rebre la puntuació més alta a l'episodi final, va ser votada com la guanyadora de la temporada.[13][14]

Carrera júnior

[modifica]

Derwael va fer el seu debut internacional a l'Elite Gym Massilia del 2013 a Marsella, França, i va acabar vuitena al global, i l'equip belga va acabar setè.[15]

2014

[modifica]

Derwael va competir a l'International Gymnix de Mont-real i va acabar quinzena en el global i es va classificar vuitè a la final de la prova de bars asimètriques.[16] Després, al Campionat de Bèlgica, va acabar cinquena en el global.[17] Després va competir a la trobada amistosa contra Romania i França, i l'equip júnior belga es va classificar segon per darrere de Romania.[18] Va ser seleccionada per competir al Campionat d'Europa júnior al costat d'Axelle Klinckaert, Rune Hermans, Jelle Beullens i Cindy Vandenhole, i van acabar sisenes a la competició per equips.[19] A l'Elite Gym Massilia, va guanyar la medalla de bronze a l'exercici complet per darrere de Daria Spiridonova i Giorgia Campana, i l'equip belga va guanyar la medalla de bronze per darrere d'Itàlia i Rússia. També es va classificar en la cinquena posició en els barres asimètriques i en les finals de la prova d'exercici de terra.[20] Després, al Top Gym Tournament de Charleroi, va acabar catorzena en el global.[21] A la final de l'esdeveniment, va guanyar la medalla de plata a les barres asimètriques per darrere d' Anguelina Mélnikova i es va classificar en la cinquena posició en l'exercici de terra.[22]

2015

[modifica]

Als Campionats de Bèlgica, Derwael va guanyar la medalla d'or en l'exercici complet, a les barres asimètriques, a la barra d'equilibri i a l'exercici del terra, i va guanyar la medalla de plata al salt sobre cavall.[23] Després, al Flanders Team Challenge, va guanyar la medalla d'or al complet i va ajudar l'equip belga a acabar segon per darrere d'Alemanya.[24][25] Després va competir al Festival Olímpic d'Estiu de la Joventut Europea amb Axelle Klinckaert i Julie Meyers, i van guanyar la medalla de plata en la competició per equips darrere de Rússia.[26] Derwael va acabar quarta en la final de l'exercici complet individual.[27] A la final de l'esdeveniment, va guanyar la medalla de plata a les barres asimètriques per darrere de Daria Skrypnik, va acabar cinquena a la barra d'equilibri i va guanyar la medalla de bronze a l'exercici de terra.[28] Després va competir a l'Elite Gym Massilia, on va acabar cinquena en la prova general i a terra, i va guanyar la medalla de bronze a la barra d'equilibri per darrere de Laura Jurca i Enus Mariani.[29]

Carrera sènior

[modifica]

2016

[modifica]

Derwael va ser elegible per edat per a competicions internacionals sèniors el 2016. Va debutar en la sènior a l'International Gymnix, on van guanyar la medalla d'or per equips i es va classificar en la setena posició de l'exercici complet. A la final de l'esdeveniment, va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques i la medalla de plata a la barra d'equilibri.[30] Al març, es va trencar la mà mentre entrenava a la barra d'equilibri i es va perdre la prova olímpica.[31] Va tornar al Campionat d'Europa i l'equip belga va acabar novè a la ronda de classificació.[32] La selecció belga va competir als campionats holandesos i Derwael es va classificar en el sisè lloc de l'exercici complet. A la final de l'esdeveniment, va guanyar la medalla de plata a les barres asimètriques per darrere de Laura Waem i va acabar cinquena a l'exercici de terra.[33] Va representar a Bèlgica als Jocs Olímpics d'estiu del 2016 al costat de Senna Deriks, Rune Hermans, Gaëlle Mys i Laura Waem, i es van classificar dotzenes a la ronda de classificació. Derwael es va classificar per a la final individual, on va acabar a la dinovena posició amb una puntuació total de 56.299.[1] Després dels Jocs Olímpics, va competir al Memorial Joaquim Blume i va guanyar la medalla d'or a l'exercici complet.[34]

2017

[modifica]

Derwael va competir com a convidada del gimnàs Dunkerque al Top 12 de França i va ajudar l'equip a acabar cinquè. Derwael es va classificar en el sisè lloc de la classificació general i va empatar amb Alison Lepin per la medalla d'or a les barres asimètriques.[35] Després, al Trofeu Ciutat de Jesolo, es va classificar dotzena en el global.[36] Al Campionat d'Europa, va acabar setena en el global.[37] A la final de l'esdeveniment, es va convertir en la primera gimnasta femenina belga que va guanyar una medalla d'or al Campionat d'Europa guanyant les barres asimètriques.[6][38] Al Flanders International Team Challenge, va guanyar la medalla de bronze amb l'equip belga i a la barra d'equilibri.[39]

Derwael va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques de la Paris Challenge Cup.[40] Després, al Campionat del Món, va quedar tercera en les asimètriques per darrere de la defensora del títol, la xinesa Fan Yilin, i de la russa Elena Eremina, sènior de primer any. Això la va convertir en la primera gimnasta femenina belga en guanyar medalla als campionats mundials.[4] També es va classificar vuitena a la final global.[41] A més, Derwael i Georgia-Mae Fenton, de la Gran Bretanya, van competir amb èxit en una difícil habilitat original (Stalder a Tkatchev amb 1/2 torn), després del qual va rebre el nom de totes dues en el codi de punts.[42]

2018

[modifica]

Derwael va competir al DTB Pokal Team Challenge de Stuttgart i va guanyar la medalla d'or amb l'equip belga i a l'exercici complet.[43] Després, a la Copa del Món de Doha, va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques i la medalla de bronze a la barra d'equilibri per darrere de les gimnastes franceses Mélanie de Jesus dos Santos i Marine Boyer.[44] Al març, va guanyar la medalla d'or en el Campionat de Bèlgica.[45] Va ajudar l'equip belga a acabar quart a l'Heerenveen Friendly.[46]

Al Campionat d'Europa, Derwael es va classificar en segon lloc a la final de barres desiguals per darrere de la subcampiona europea de 2013, Jonna Adlerteg, de Suècia, i es va classificar en primer lloc a la final de la barra d'equilibris.[47][48] A més, l'equip belga es va classificar en tercer lloc a la final per equips, però es va retirar per evitar lesions a qualsevol membre de l'equip.[49] En la final de la prova, va defensar amb èxit el seu títol europeu en barres asimètriques posant-se per davant d'Adlerteg i la campiona nacional de barra russa Anguelina Mélnikova.[50] Després va guanyar la medalla de plata a la barra darrere de la vigent campiona olímpica Sanne Wevers dels Països Baixos.[51] Al Varsenare Friendly, va guanyar la medalla d'or amb l'equip belga i a l'exercici complet.[52]

Al Campionat del Món de 2018, Derwael va ajudar l'equip belga a acabar onzè a la ronda de classificació i es va classificar per a les finals de barres asimètriques i de barra d'equilibri.[53] Va acabar quarta a la final global.[54] A la final de la prova d'asimètriques, va marcar 15.200, guanyant el títol per mig punt a la estatunidenca Simone Biles enregistrant la puntuació més alta de dificultat i d'execució a la final.[55] En fer-ho, es va convertir en la primera gimnasta belga en guanyar una medalla d'or mundial, convertint-la en una de les gimnastes belgues amb més èxit de la història.[5][56] A continuació, va quedar quarta a la final de la prova de barra.[57] Després del Campionat del Món, va competir a la Copa del Món de Cottbus i va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques.[58]

2019

[modifica]

Al març, Derwael va competir a la Copa del Món de Doha, on va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques i la medalla de plata a la barra.[59][60] A l'abril, Derwael va anunciar que renunciaria a competir als Campionats d'Europa per tal de centrar-se en ajudar Bèlgica a classificar un equip per als Jocs Olímpics del 2020 als Campionats del Món.[61]

Al juny, Derwael va competir al Flanders International Team Challenge, on va guanyar la medalla d'or amb l'equip belga a les barres asimètriques i la medalla de plata a l'exercici complet per darrere de Naomi Visser.[62] Després va competir als Jocs Europeus. Durant les classificacions, només va competir a la barra d'equilibri i a les barres asimètriques, i es va classificar a les dues finals d'esdeveniments en primera i segona posició, respectivament. Durant la final de barres asimètriques, va caure realitzant la seva habilitat homònima i va acabar quarta.[63] Poc després, va competir a la final del barra i va guanyar la medalla d'or.[64] Al Worms Friendly, va guanyar les medalles d'or a les barres asimètriques i la barra d'equilibri, i va ajudar l'equip belga a acabar segon per darrere d'Alemanya.[65]

A l'octubre, Derwael va competir al Campionat Mundial de Stuttgart. Durant les qualificacions, va ajudar a Bèlgica a acabar en el desè lloc; tot i que no es van classificar per a la final per equips, sí que es van classificar com a equip per als Jocs Olímpics de 2020 a Tòquio.[66][67] Individualment, Derwael es va classificar per a les finals de l'exercici complet, barres asimètriques i l'exercici de terra.[68][69][70] Durant la final del complet, va acabar en cinquena posició, però va rebre la puntuació més alta de barres asimètriques del dia.[71] En la final d'asimètriques, Derwael va obtenir 15.233, guanyant la medalla d'or i defensant el seu títol mundial.[72] Derwael es va convertir en la cinquena dona de la història dels Campionats del Món en defensar amb èxit el seu títol de barres asimètriques després de Maxi Gnauck (1981, 1983), Daniela Silivaș (1987, 1989), Svetlana Khorkina (1995, 1996, 1997, 1999, 2001) i Fan Yilin (2015, 2017).[73] Després, es va retirar de la final de l'exercici a terra, citant les seves lesions anteriors al peu i desitjant mantenir-se sana abans dels Jocs Olímpics.[74]

2020-21

[modifica]

Al febrer de 2020, es va anunciar que Derwael competiria a la Copa Mundial de Tòquio 2020,[75] però aquesta es va cancel·lar posteriorment a causa de la pandèmia COVID-19 al Japó. El desembre de 2020, Derwael i el seu xicot Siemen Voetvan donar positiu a COVID-19, però ella no va presentar símptomes.[76]

Derwael va tornar a la competició el març del 2021 a la prova interna belga, on va guanyar la medalla d'or en l'exercici complet i les medalles d'or en les quatre proves.[77] Aleshores va competir a l' Osijek Challenge Cup i va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques i a la barra.[78] En aquest esdeveniment, va estrenar un element nou a les barres asimètriques: un Tkatchev (un Nabieva) dissenyat amb un dit del peu amb un gir de 1/2, i l'element va rebre el seu nom.[79] Després, al Flanders International Team Challenge, va acabar quarta a la general, va ajudar l'equip belga a guanyar la medalla de plata per darrere de França i va guanyar la medalla d'or a les barres asimètriques.[80]

El juliol de 2021, Derwael va ser seleccionada per representar Bèlgica als Jocs Olímpics d'estiu del 2020 al costat de Maellyse Brassart, Jutta Verkest i Lisa Vaelen,[81] liderant Bèlgica per a la primera final per equips, on Bèlgica va acabar vuitena. Individualment es va classificar per a la final de l'exercici complet, on va acabar sisena i per a la competició de l'aparell de barres asimètriques, on va guanyar la medalla d'or, la primera de qualsevol color per a una belga en una disciplina de gimnàstica a uns Jocs Olímpics. El va aconseguir amb una puntuació total de 15.200, molt per sobre de les seves rivals al podi, la russa Anastasiia Iliankova i a la estatunidenca Sunisa Lee, que es van quedar amb 14.833 i 14.500, respectivament.[82] Va ser nomenada esportista belga de l'any per tercer cop.[83]

2022

[modifica]

Després d'una absència de 15 mesos per una lesió a un genoll, el 2022 va tornar a competir per primer cop després dels Jocs Olímpics al campionat del món. Va competir en la barra d'equilibri, on va patir una caiguda i a les barres asimètriques, on va obtenir 14.700 el dia de la qualificació.[84] A la final de l'aparell va quedar tercera amb la mateixa puntuació, superada per la xinesa Xiaoyuan Wei campiona del món amb 14.966 i l'estatunidenca Shilese Jones, segona amb 14.766.[85]

2023

[modifica]

Derwael es va perdre el campionats europeu a causa d'una lesió a l'espatlla.[86] A continuació, es va dislocar l'espatlla en la pràctica pel campionat del món] a Antwerp i es va retirar del Esdeveniment.[87] Al campionat del món, Bèlgica no va aconseguir qualificar un equip complet per als Jocs Olímpics del 2024. Això suposava que Derwael hauria de obtenir la plaça de forma individual.[88][89]

2024

[modifica]

Derwael va anunciar a principis d'any que competiria en la barra d'equilibri a la Sèrie de la Copa del Món per intentar obtenir una plaça als Jocs Olímpics.[90] Sis mesos després de la cirurgia d’espatlla, va tornar a la competició a la Copa del Món del Caire i va guanyar la medalla d’or a la barra.[88] A la Copa del Món de Cottbus, va acabar en cinquè lloc, però ella va ser la gimnasta amb millor puntuació entre les que eren elegibles per als punts de qualificació olímpics.[91] A la Copa del Món de Bakú, va guanyar la medalla de bronze i va tornar a ser la millor atleta elegible. Aquests resultats van garantir la seva qualificació per als Jocs Olímpics.[92]

Habilitats epònimes

[modifica]
Aparell Nom Descripció Dificultat Afegit al codi de punts
Barres asimètriques Derwael-Fenton Stalder a cavall de l'alliberament de Tkatchev sobre la barra amb ½ gir F Campionats del Món 2017 [42]
Derwael Tkatchev traçat en punta amb ½ gir H 2020 Osijek Challenge Cup [79]

Història competitiva

[modifica]

Júnior

[modifica]
Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
2013 Elite Gym Massilia 7 8
2014 Gymnix Internacional 15 8
Campionat de Bèlgica 5
Beaumont en Véron Friendly 22
Campionat d'Europa júnior 6
Elite Gym Massilia 33 33 5 5
Top Gym 33 14 22 5
2015 Campionat de Bèlgica 11 22 11 11 11
Flanders Team Challenge 22 11
Festival Olímpic de la Joventut Europea 22 4 22 5 33
Elite Gym Massilia 4 5 33 5

Senior

[modifica]
Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
2016 International Gymnix 11 7 11 22
Campionat d'Europa 9
Dutch Championships 6 22 5
Jocs Olímpics 19
Memorial Joaquim Blume 11 33 11 11 11
2017 Campionat France Top 12 5 6 11
Trofeu Ciutat de Jesolo 7 12
Campionat d'Europa 7 11
Flanders Team Challenge 33 33
Paris Challenge Cup 11 6
Mundial 8 33
2018 DTB Pokal Team Challenge 11 11
Doha World Cup 11 33
Campionat de Bèlgica 11 33 11 22 22
Heerenveen Friendly 4
Campionat d'Europa 11 22
Varsenare Friendly 11 11
Mundial 4 11 4
Copa del Món de Cottbus 11
2019 Copa del Món de Doha 11 22
Flanders Team Challenge 33 22
Jocs Europeus 4 11
Worms Friendly 22 11 11
Mundial R2 5 11 WD
2021 Prova belga 11 11 11 11 11 11
Osijek Challenge Cup 11 11
Flanders Team Challenge 22 4 11
Jocs Olímpics 8 6 11
2022 Mundial 33
2024 Copa del Món del Cairo 11
Copa del Món de Cottbus 5
Copa del Món de Baku 33

Premis

[modifica]
  • Esportista femenina belga de l'any (2018, 2019 i 2021)[93][94][83]
  • Premi nacional al mèrit esportiu belga (2018)[95]
  • Vlaamse Reus (2017-2018)[96][97]
  • Flemish Sportsjewel (2018)[98]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Nina Derwael» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 31 juliol 2021].
  2. ↑ «Belgium’s gymnasts shine at the Olympics» (en anglès). www.vrt.be, 25-07-2021. [Consulta: 1r agost 2021].
  3. ↑ «Nina Derwael wins women's uneven bars gold, first for a Belgian woman» (en anglès). www.Olympics.com, 01-08-2021. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2021. [Consulta: 1r agost 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Crumlish, John. «Derwael on Historic Bars Bronze: 'It's All So Surreal'» (en anglès), 08-10-2017. Arxivat de l'original el 8 octubre 2017. [Consulta: 31 juliol 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 Bradshaw, Lisa. «Flemish gymnast makes history with first gold medal at World Championships» (en anglès). Flanders Today. Arxivat de l'original el 7 novembre 2018. [Consulta: 31 juliol 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Morgan, Liam. «Derwael claims Belgium's first-ever European Artistic Gymnastics Championships gold» (en anglès). Inside the Game, 22-04-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Derwael Nina». Fédération Internationale de Gymnastique. [Consulta: 5 juliol 2021].
  8. ↑ «Moeders van Thibaut en Valérie Courtois, Elise Mertens en Nina Derwael over lief en leed met hun bekende kinderen» (en dutch). Het Belang van Limburg, 11-05-2019. [Consulta: 21 gener 2022].
  9. ↑ Olivera, Lieve. «Nina Derwael: “It feels as if the uneven bars speak to me, and in return, I listen.”». International Gymnast Magazine, 10-03-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  10. ↑ «Goud en goal voor koppel Derwael-Voet: "Ik neem dit mee voor de rest van mijn leven"» (en dutch). Sporza, 12-10-2019. [Consulta: 5 juliol 2021].
  11. ↑ Cornelissen, Marc. «https://www.standaard.be/cnt/dmf20221018_94384753» (en neerlandès). standaard, 18-10-2022. [Consulta: 8 novembre 2022].
  12. ↑ «Nina Derwael: "The belief started growing every competition that I did."». International Olympic Committee, 06-12-2021.
  13. ↑ «Gouden Nina Derwael wint 'Dancing With The Stars'» (en dutch), 13-02-2022.
  14. ↑ «Wie is winnaar "Dancing with the stars"? "Ik weet even niet wat zeggen, het was een stressvol moment"» (en dutch), 12-02-2022.
  15. ↑ Hopkins, Lauren. «2013 Elite Gym Massilia Results». The Gymternet, 17-11-2013. [Consulta: 5 juliol 2021].
  16. ↑ Hopkins, Lauren. «2014 International Gymnix Results». The Gymternet, 09-03-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  17. ↑ Hopkins, Lauren. «2014 Belgian Championships Results». The Gymternet, 06-04-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  18. ↑ «Palmarès détaillé des equipes» (en francès). Gymnastics Results. Fédération Française de Gymnastique, 19-04-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  19. ↑ «30th European Women's Artistic Gymnastics Team Championships Juniors Team Competition & Qualifications for CII & CIII». Gymnastics Results, 14-05-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  20. ↑ Hopkins, Lauren. «2014 Élite Gym Massilia Report and Results». The Gymternet, 17-11-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  21. ↑ Hopkins, Lauren. «Melnikova is the 2014 Top Gym Champion». The Gymternet, 30-11-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  22. ↑ Hopkins, Lauren. «2014 Top Gym Event Finals». The Gymternet, 01-12-2014. [Consulta: 5 juliol 2021].
  23. ↑ Hopkins, Lauren. «2015 Belgian Championships Results». The Gymternet, 10-04-2015. [Consulta: 5 juliol 2021].
  24. ↑ «FIT Challenge Qualifications Juniors - All-around Results». Gymnastics Results. [Consulta: 5 juliol 2021].
  25. ↑ «FIT Challenge Finals Juniors / Seniors - Team Ranking Open Competition». Gymnastics Results. [Consulta: 5 juliol 2021].
  26. ↑ «European Youth Olympic Festival Tbilisi 2015 26 juliol - 1 agost 2015 Qualification - WED 29 JUL 2015 Results». Gymnastics Results. Tbilisi 2015, 29-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2021].
  27. ↑ «European Youth Olympic Festival Tbilisi 2015 26 juliol - 1 agost 2015 Final - THU 30 JUL 2015 Results». Gymnastics Results. Tbilisi 2015, 30-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2021].
  28. ↑ «13th European Youth Olympic Festival Tbilisi (GEO) 2015 juliol 26 - Aug 1». Gymnastics Results. [Consulta: 5 juliol 2021].
  29. ↑ Hopkins, Lauren. «2015 Elite Gym Massilia Results». The Gymternet, 20-11-2015. [Consulta: 5 juliol 2021].
  30. ↑ Hopkins, Lauren. «2016 International Gymnix Results». The Gymternet, 05-03-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  31. ↑ Doens, Inge. «Update: Pech voor het GoBELGYM-team, Nina Derwael kwetst zich aan hand» (en dutch). Gymfed, 23-03-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  32. ↑ «31st European Championships in Women's Artistic Gymnastics Seniors and Juniors Senior Qualifications». Gymnastics Results, 02-06-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  33. ↑ Hopkins, Lauren. «2016 Dutch Championships Results». The Gymternet, 25-06-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  34. ↑ Hopkins, Lauren. «2016 Joaquim Blume Memorial Results». The Gymternet, 06-11-2016. [Consulta: 5 juliol 2021].
  35. ↑ Hopkins, Lauren. «2017 France Top 12 Championships Results». The Gymternet, 13-03-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  36. ↑ «2017 City of Jesolo Trophy». FloGymnastics, 02-04-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  37. ↑ «7th Petrom European Men's and Women's Artistic Gymnastics Championships Women All-around Final». Gymnastics Results. UEG, 21-04-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  38. ↑ «Nina Derwael wins gold in the European Gymnastics Championships». Focus on Belgium, 27-04-2017.
  39. ↑ Hopkins, Lauren. «2017 FIT Challenge Results». The Gymternet, 13-06-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  40. ↑ Hopkins, Lauren. «2017 Paris Challenge Cup Results». The Gymternet, 16-09-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  41. ↑ «47th Artistic Gymnastics World Championships 2017 Montréal (CAN) Women's Individual All-Around Final». Gymnastics Results. FIG, 06-10-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
  42. ↑ 42,0 42,1 Johnson, Rebecca. «Nine Original Women's Elements Submitted at 2017 World Championships» (en anglès). FloGymnastics, 03-10-2017. [Consulta: 31 juliol 2021].
  43. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 DTB Pokal Team Challenge Results». The Gymternet, 16-03-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  44. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Doha World Cup Results». The Gymternet, 23-03-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  45. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Belgian Championships Results». The Gymternet, 03-06-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  46. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Heerenveen Friendly Results». The Gymternet, 11-07-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  47. ↑ «Artistic Gymnastics Women's Uneven Bars Qualification». Gymnastics Results. UEG, 02-08-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  48. ↑ «Artistic Gymnastics Women's Beam Qualification». Gymnastics Results. UEG, 02-08-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  49. ↑ Gosseye, Daphne. «Team BELGYM weerhoudt zich van teamfinale» (en neerlandès). Belgian Gymfed, 03-08-2018. Arxivat de l'original el 3 agost 2018.
  50. ↑ «Artistic Gymnastics Women's Uneven Bars Final». Gymnastics Results. UEG, 05-08-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  51. ↑ «Artistic Gymnastics Women's Beam Final». Gymnastics Results. UEG, 05-08-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  52. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Varsenare Friendly Results». The Gymternet, 06-10-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  53. ↑ «Derwael best on bars, Biles miles ahead elsewhere». European Union of Gymnastics, 28-10-2018. Arxivat de l'original el 6 novembre 2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  54. ↑ «48th Artistic Gymnastics World Championships Doha (QAT), 25 octubre - 3 novembre 2018 Women's All-Around Final». Gymnastics Results. FIG, 01-11-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  55. ↑ «48th Artistic Gymnastics World Championships Doha (QAT), 25 octubre - 3 novembre 2018 Women's Uneven Bars Final». Gymnastics Results. FIG, 02-11-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  56. ↑ Martinez, Rudy. «Nina Derwael wins Belgium's first medal at World Gymnastics Championship». Sportskeeda, 02-11-2018.
  57. ↑ «48th Artistic Gymnastics World Championships Doha (QAT), 25 octubre - 3 novembre 2018 Women's Balance Beam Final». Gymnastics Results. FIG, 03-11-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  58. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Cottbus World Cup Results». The Gymternet, 27-11-2018. [Consulta: 5 juliol 2021].
  59. ↑ «Carey wins women's vault title at Doha World Cup». USA Gymnastics, 22-03-2019. Arxivat de l'original el 29 de juny 2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  60. ↑ «FIG World Cup Doha (QAT) 2019 març 20-23 Balance Beam». Gymnastics Results, 23-03-2019. [Consulta: 5 juliol 2021].
  61. ↑ «Derwael and Klinckaert will miss Euros». Gymnovosti, 02-04-2019.
  62. ↑ Hopkins, Lauren. «2019 FIT Challenge Results». The Gymternet, 10-06-2019. [Consulta: 5 juliol 2021].
  63. ↑ Bregman, Scott. «Stuttgart is stepping stone to history for Belgium’s Nina Derwael». Olympic Channel, 30-09-2019. [Consulta: 5 juliol 2021].
  64. ↑ «Nina Derwael valt op brug, maar blijft mentaal ijzersterk met goud én PR op balk» (en dutch). HLN, 30-06-2019. Arxivat de l'original el 30 juny 2019. [Consulta: 5 juliol 2021].
  65. ↑ Hopkins, Lauren. «2019 Worms Friendly Results». The Gymternet, 13-09-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  66. ↑ «49th FIG Artistic Gymnastics World Championships Stuttgart (GER), 4 octubre - 13 octubre 2019 Women's Team Qualification». Gymnastics Results. FIG, 04-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  67. ↑ Hopkins, Lauren. «Who Qualified to Tokyo?». The Gymternet, 07-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  68. ↑ «49th FIG Artistic Gymnastics World Championships Stuttgart (GER), 4 octubre - 13 octubre 2019 Women's All-Around Qualification». Gymnastics Results. FIG, 04-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  69. ↑ «49th FIG Artistic Gymnastics World Championships Stuttgart (GER), 4 octubre - 13 octubre 2019 Women's Uneven Bars Qualification». Gymnastics Results. FIG, 04-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  70. ↑ «49th FIG Artistic Gymnastics World Championships Stuttgart (GER), 4 octubre - 13 octubre 2019 Women's Floor Exercise Qualification». Gymnastics Results. FIG, 04-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
  71. ↑ «Biles wins record fifth world All-around title». International Gymnastics Federation, 10-10-2019. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  72. ↑ «49th FIG Artistic Gymnastics World Championships Stuttgart (GER), 4 octubre - 13 octubre 2019 Women's Uneven Bars Final». Gymnastics Results. FIG, 12-10-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
  73. ↑ «Men's and Women's World Championships Results». USA Gymnastics. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021. [Consulta: 6 juliol 2021].
  74. ↑ «Wereldkampioene Derwael schrapt grondfinale: "Met het oog op Tokio"». Sporza, 12-10-2019.
  75. ↑ «Simone Biles heads star-studded field for Tokyo World Cup». International Gymnastics Federation, 14-02-2020.
  76. ↑ Bregman, Scott. «World uneven bars champion Nina Derwael tests positive for COVID». Olympic Channel, 18-12-2020. [Consulta: 5 juliol 2021].
  77. ↑ Hopkins, Lauren. «2021 Belgian Test Meet Results». The Gymternet, 06-03-2021. [Consulta: 6 juliol 2021].
  78. ↑ «Osijek World Challenge Cup Osijek (CRO) 2021 juny 10-13». Gymnastics Results. [Consulta: 6 juliol 2021].
  79. ↑ 79,0 79,1 «Double gold for Derwael in her re-emergence at Osijek World Challenge Cup» (en anglès). International Gymnastics Federation, 14-06-2021. [Consulta: 21 juliol 2031].
  80. ↑ Hopkins, Lauren. «2021 FIT Challenge Results». The Gymternet, 01-07-2021. [Consulta: 6 juliol 2021].
  81. ↑ «Team Belgym Naar Tokyo» (en neerlandès). GoBelgym, 03-07-2021. [Consulta: 1r agost 2021].
  82. ↑ Waem, Dirk «La belga Nina Derwael guanya l'or en barres asimètriques». aldia.cat, 01-08-2021 [Consulta: 1r agost 2021].
  83. ↑ 83,0 83,1 Vande Weyer, Philippe. «Sportifs de l'année: Wout van Aert et Nina Derwael, puisqu'il fallait deux vainqueurs» (en french). Le Soir, 19-12-2021. [Consulta: 23 febrer 2022].
  84. ↑ «Nina Derwael dazzles on opening day of World Artistic Gymnastics Championships as she targets third gold medal» (en anglès). Eurosport, 30-10-2022. [Consulta: 8 novembre 2022].
  85. ↑ «Nina Derwael grijpt naast 3e wereldtitel en pakt BRONS aan brug, Lisa Vaelen knap 6e op sprong» (en neerlandès). Sporza, 05-11-2022. [Consulta: 8 novembre 2022].
  86. ↑ Bregman, Scott. «With shoulder rehab underway, Olympic champ Nina Derwael looks to Paris 2024 and beyond». Olympic Channel, 15-12-2023. [Consulta: 7 abril 2024].
  87. ↑ «Nina Derwael, Olympic uneven bars champion, to miss gymnastics worlds». NBC Sports, 11-09-2023. [Consulta: 7 abril 2024].
  88. ↑ 88,0 88,1 «Olympic qualification is on as 2024 Artistic Gymnastics Apparatus World Cup series comes alive in Cairo». FIG, 20-02-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  89. ↑ Menocal Pareja, Marcos. «Olympic champion Nina Derwael qualifies for Paris 2024 in Baku». Inside the Games, 11-03-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  90. ↑ Bregman, Scott. «Nina Derwael "back in business" and on cusp of Olympic quota». Olympic Channel, 07-03-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  91. ↑ «Nina Derwael moet tevreden zijn met plaats 5 in Cottbus en toch komt Parijs weer wat dichter» (en dutch). Sporza, 25-02-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  92. ↑ «Golden celebrations and Olympic qualifications: Who did what at the Baku World Cup». FIG, 11-03-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  93. ↑ «Opnieuw een prijs voor Nina Derwael (18): turnster verkozen tot Sportvrouw van het Jaar 2018: “Geen woorden voor”» (en dutch). HLN, 22-12-2018. [Consulta: 6 juliol 2021].
  94. ↑ «19-jarige Remco Evenepoel is Sportman van het Jaar, Nina Derwael volgt zichzelf op als Sportvrouw van het Jaar» (en dutch). Nieuwsblad, 21-12-2019. Arxivat de l'original el 31 de juliol 2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  95. ↑ «Eerste 'prijs' van het jaar voor Nina Derwael: Wereldkampioene wint Nationale Trofee voor Sportverdienste» (en dutch). De Standaard, 08-11-2018.
  96. ↑ «Gymnaste Nina Derwael wint Vlaamse Reus: "Ik ben zelf toch een beetje verbaasd"» (en dutch). De Standaard, 01-12-2018.
  97. ↑ «Nina Derwael steekt voor het tweede jaar op rij Vlaamse Reus op zak» (en dutch). HLN, 07-12-2018. [Consulta: 6 juliol 2021].
  98. ↑ «Nina Derwael krijgt met Vlaams Sportjuweel alweer een trofee» (en dutch). Sporza, 13-12-2018.

 

Enllaços externs

[modifica]