Nom original | (ka) ნინო ტყეშელაშვილი |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (en) Nino Tkeshelashvili 1874 Tbilisi (Geòrgia) |
Mort | 1956 (81/82 anys) Tbilisi (Geòrgia) |
Activitat | |
Camp de treball | Rus, drets de la dona i literatura infantil |
Ocupació | professora, escriptora, sufragista |
Activitat | 1903 - |
Família | |
Parents | Akaki Tsereteli |
Nino Tkheshelashvili (georgià: ნინო ტყეშელაშვილი) (Tbilisi, 1874 - Tbilisi, 1956) fou una sufragista i escriptora georgiana, coneguda sobretot pel seu activisme pels drets de les dones. Fou cofundadora i impulsora des del 1909 la Societat de Dones del Caucas.
Va estudiar a Moscou i, en tornar, s'involucrà en el moviment de la Revolució russa de 1905, reclamant la participació de les dones en la vida cívica i política.[1] Amb Kato Mikeladze fou una de les activistes sufragistes georgianes més destacades. El 1906 va conèixer Mariam Demuria i treballà com a mestra a l'escola dominical que aquesta va crear.[2] També publicà cartes acadèmiques i traduccions en la revista Nakadui.
El 1908, juntament amb la Unió d'Igualtat de Dones de Geòrgia, se solidaritzà amb el Primer Congrés de dones a Rússia.[3]
Amb altres 135 dones van fundar el 1909 la Societat de Dones del Caucas (CWS), que exigia el dret al vot de les dones i denunciava la situació de les que exercien la prostitució. També va fundar el Club de Dones Treballadores i en fou una de les principals impulsores. L'organització es reunia per a debatre afers d'igualtat de gènere a Geòrgia. En un text seu, Tkheshelashvili denuncia les dificultats de les dones per a parlar en aplecs polítics públics i la limitació de la seua participació política en les llistes dels candidats del partit. Els menxevics consideraven que no tenien «dones preparades».[1]
Es feu coneguda en el judici públic titulat fals El judici de Kristina, que es representà en teatres públics.[2]
En la seua biografia, publicada als anys 1990, se'n recupera la memòria i és esmentada com a escriptora i «figura de la cultura georgiana». Les seues idees feministes, però, van ser oblidades o els historiadors les van considerar secundàries.[1]
El 1919 el partit comunista rus creà l'organització Genotdel, fundada per Aleksandra Kol·lontai, tot i que no s'hi incloïa la línia de considerar les dones subjecte polític i, sovint, segons algunes analistes, ignoraven les necessitats reals de les dones.[1]