Ninotchka és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1939.
Ninotchka, una severa comissària russa, és enviada per Moscou a supervisar la missió especial a París de tres camarades que han de vendre les joies d'una duquessa, confiscades després de la revolució.[1]
Un guió farcit de brillants diàlegs escrits per Charles Brackett, Billy Wilder i Walter Reisch. Va ser la primera comèdia interpretada per Greta Garbo; fet que va permetre anunciar el film amb el cèlebre eslògan «La Garbo riu!». S'ha assenyalat que Ninotchka és una sàtira anticomunista resolta en clau de comèdia elegant, amb apunts propis de la farsa, tot i que en realitat es tracta d'un informal i a estones cínic al·legat a favor de la bona vida i dels seus plaers, en contra de les normes ètiques derivades de qualsevol ideologia rígida. La presentació del comunisme soviètic és massa grollera i la vida tova dels grans hotels parisencs ve marcada per l'estil de l'opereta vienesa, tan pròpia del Lubitsch primerenc.
El que sí que és important del film és el seu «esperit», l'elegància i la saviesa amb què Lubitsch, en el zenit de la seva carrera americana dins del sonor, compon cadascuna de les escenes, integrant-les en una estructura preparada per aconseguir efectes deliciosament corruptors.