Nothofagus fusca

Infotaula d'ésser viuNothofagus fusca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN96478301 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaNothofagaceae
GènereNothofagus
EspècieNothofagus fusca Modifica el valor a Wikidata
Oerst.
Nomenclatura
BasiònimFagus crenata Modifica el valor a Wikidata

Nothofagus fusca, generalment conegut com faig vermell (Māori: tawhai raunui) és una espècie de faig del sud, endèmic a Nova Zelanda, on creix en sengles illes: L'Illa del Nord i L'Illa del Sud. Generalment és trobat en els turons més baixos valls interiors on el terra és fèrtil i ben drenat.[1] Alguns taxonomistes proposen el nom Fuscospora fusca, amb un gènere propi de la família Notofagàcies, que deixa de ser un subgènere de Notophagus.[2]

És un arbre de talla mitja que creix fins 35 m d'alçària. És perennifoli. Les fulles són arranjades alternades. La forma del limbe és d'ovoide ample, 2 a 4 cm de llarg i 1.5 a 3 cm d'ample; el marge és típicament doblement-dentat amb cada lòbul contenint dues dents. El fruit és una petita cúpula contenint tres llavors.

El pol·len de l'arbre va ser trobat prop de la Península antàrtica, la qual cosa mostra que anteriorment va créixer en l'Antàrtida fins al període de l'Eocè.[3]

El faig vermell no és actualment una espècie considerada amenaçada.[4]

Usos

[modifica]

El faig vermell és la única planta coneguda, a part del rooibos (Aspalathus linearis), capaç de proporcionar el glicòsid notofagina.[5][6]

És també cultivat com un arbre ornamental en regions amb un clima oceànic suau a causa de la seva atractiva forma de fulla. Ha estat plantat en Escòcia[7] i la Costa Del nord de l'Oceà Pacífic dels Estats Units.[8] La fusta del faig vermell és la més duradora de tots els faigs de Nova Zelanda per això és sovint utilitzat en recobriment del terra domèstic en moltes parts de Nova Zelanda.[9] Els talls de fusta són excepcionalment estables quan són assecats a valors apropiats d'humitat. La densitat mitjana de la fusta de faig vermell amb 12 per cent d'humitat és d'uns 630 quilograms per metre cúbic.[10]


  • Tronc i soca (unió del tronc amb les arrels) en estat silvestre
    Tronc i soca (unió del tronc amb les arrels) en estat silvestre
  • Fulles dentades i borrons axil·lars
    Fulles dentades i borrons axil·lars
  • Exemplar jove amb les fulles verdes
    Exemplar jove amb les fulles verdes
  • Ús de faig vermell com a parquet en un habitatge de Nelson (NZ)
    Ús de faig vermell com a parquet en un habitatge de Nelson (NZ)

Híbrids

[modifica]
  • El faig vermell hibrida amb el faig de muntanya (Nothofagus cliffortioides) per formar l'espècie híbrida Nothofagus ×blairii.[11]
  • El faig vermell hibrida amb el faig negre (Nothofagus solandri) per formar l'espècie híbrida Nothofagus ×dubia.[11]
  • El Faig vermell és capaç de tenir descendència amb el "ruil" (Nothofagus alessandri) de Xile per formar l'espècie híbrida Nothofagus ×eugenananus.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Beech forest». Department of Conservation. [Consulta: 28 abril 2010].
  2. ↑ HEENAN, PETER B.; SMISSEN, ROB D. «Revised circumscription of Nothofagus and recognition of the segregate genera Fuscospora, Lophozonia, and Trisyngyne (Nothofagaceae)». Phytotaxa, 146, 1, 2013, pàg. 131. DOI: 10.11646/phytotaxa.146.1.1 [Consulta: 31 maig 2015].
  3. ↑ Rice University. «Fossilized pollen reveals climate history of northern Antarctica». Physorg, 27-06-2011. [Consulta: 28 juny 2011].
  4. ↑ «Fuscospora fusca». New Zealand Plant Conservation Network. [Consulta: 7 juny 2015].
  5. ↑ Hillis W, Inoue T «The polyphenols of Nothofagus species - II. The heartwood of Nothofagus fusca». Phytochemistry, 6, 1967, pàg. 59–67. DOI: 10.1016/0031-9422(67)85008-8.
  6. ↑ «Quantitative Characterization of Flavonoid Compounds in Rooibos Tea (Aspalathus Linearis) by LC-UV/DAD». Journal of Agricultural and Food Chemistry. Elsevier, 50, 20, 2002, pàg. 5513–5519. DOI: 10.1021/jf025697h. PMID: 12236672.
  7. ↑ «Planted and required trees in the Gardens of The Grange, Edinburgh, Scotland». The Grange Association. Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 18 juny 2009].
  8. ↑ «Nothofagus fusca in Washington Park Arboretum». Seattle Government. Arxivat de l'original el 2009-03-24. [Consulta: 18 juny 2009].
  9. ↑ Salmon, J.T.. The Native Trees of New Zealand. Auckland, New Zealand: Reed Books, 1993. ISBN 0-7900-0558-1. 
  10. ↑ «Farm Forestry timbers - Red Beech Nothofagus fusca».
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 HEENAN, PETER B.; SMISSEN, ROB D. «Revised circumscription of Nothofagus and recognition of the segregate genera Fuscospora, Lophozonia, and Trisyngyne (Nothofagaceae)». Phytotaxa, 146, 1, 2013, pàg. 131. DOI: 10.11646/phytotaxa.146.1.1 [Consulta: 31 maig 2015].

Enllaços externs

[modifica]