Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | D | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | conservadorisme nacionalista euroescepticisme liberalisme econòmic anti-Islam | ||||
Alineació política | dreta a ultradreta | ||||
Forma jurídica | associació | ||||
Història | |||||
Creació | 19 d'octubre de 2015 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 15.000 (2020) | ||||
Governança corporativa | |||||
Presidència | Pernille Vermund (2015–2023) Lars Boje Mathiesen (2023–2023) Pernille Vermund (2023–2024) | ||||
Joventuts | Nye Borgerliges Ungdom | ||||
Filial | |||||
Diputats | 3 / 179 | ||||
Eurodiputats | 0 / 14 | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | nyeborgerlige.dk | ||||
Nova Dreta (en danés: Nye Borgerlige) és un partit polític danés nacional-conservador i populista de dreta. El partit, de lletra electoral D, va ser fundat a la tardor de 2015 per Pernille Vermund i Peter Seier Christensen.
El febrer de 2021 era el més gran en nombre de membres, uns 18.000, només seguit pels Socialdemòcrates i Venstre.[1] Malgrat obtenir un màxim de 6 diputats al 2022, fruit d'una crisi interna va perdre tota la representació parlamentària.
El nom del partit inclou el plural de la paraula danesa borgerlig que es tradueix literalment com a «cívic», derivat de borger significa «ciutadà». És el terme danés habitual per als partits no socialistes en general, i els partits de centredreta del país en particular. Com a terme marxista, la paraula té el significat de «burgès». Les traduccions imperfectes inclouen «dreta», «conservador», «cívic» o «ciutadania». Així, les traduccions alternatives del nom del partit serien els Nous Conservadors, Partit Nou de la Ciutadania, i similars.
El 24 de setembre de 2015, Pernille Vermund i Peter Seier Christensen, tots dos antics membres del Partit Popular Conservador,[2] van anunciar que estaven en procés d'establir un partit nou amb el títol en procés de Vi Konservative (Nosaltres, els Conservadors).[3] El partit es va fundar oficialment el 19 d'octubre de 2015 amb el nom de Nye Borgerlige.[4]
El 21 de setembre de 2016 van anunciar que havia reunit les 20.109 signatures necessàries per a presentar-se a les pròximes eleccions generals. Així ho va confirmar el Ministeri d'Afers Socials el 6 d'octubre.[5]
Després de la creació del partit, els regidors de diversos municipis van canviar dels seus partits originals a la Nova Dreta.[6] La majoria d'ells es van perdre a les eleccions locals daneses del 2017, on el partit només va obtenir un escó a l'ajuntament de Hillerød.[7]
A les eleccions generals del 2019, el partit va aconseguir més de 80.000 vots i el 2,4%, equivalent a quatre escons, amb la qual cosa Nye Borgerlige va tenir representació al parlament per primera vegada.[8][9] A les següents eleccions van ampliar el suport a gairebé 130.000 vots i el 3.7%, traduïts en sis escons. Així però, en pocs mesos i fruit d'una greu crisi interna van perdre tres dels diputats que passarien al Partit Popular Danès (DF) [10][11] i Lars Boje com a independent.[12] La situació interna s'agreujaria amb la pèrdua de milers de militants [13] i nombrosos càrrecs electes,[14] fins al punt que a inicis de 2024 Vermund, de nou a la direcció del partit, anunciaria que havia recomanat la dissolució del partit i que tant ell com els dos diputats restants passaven a ser no adscrits.[15] Només una setmana després Vermund anunciaria la seva entrada a l'Aliança Liberal,[16] mentre que militants i activistes locals del partit feien una crida a mantenir l'activitat.[17]
Nye Borgerlige no es considera lligat ideològicament, sinó que es defineix en virtut del seu punt de vista conservador com a partit, que “parteix del fet i vol desenvolupar una societat basada en el coneixement i l'experiència en lloc de revolucionar a partir dels antecedents de la fe i la ideologia”.[18] El partit dona suport a la sortida de Dinamarca de la UE[19] i combina, segons el seu programa de partit, "una política clàssica conservadora basada en valors amb una política econòmica [borgerlig] de dreta i una resistència inequívoca a les convencions i acords supranacionals que limiten la democràcia danesa". Amb aquesta combinació el partit se situa a la dreta de l'espectre polític, tant pel que fa a la dimensió distributiva com de valor.[20]
Els cinc principis primordials del partit són: [18][20]
Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
---|---|---|---|---|---|---|
2019 | P. Vermund | 83,228 | 2.4 (#9) | 4 / 179 |
Nou | Oposició |
2022 | 129,524 | 3.7 (#10) | 6 / 179 |
2 | Oposició |