Epònim | Écija | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Filipines | ||||
Regió | Luzon Central | ||||
Capital | Palayan | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.310.134 (2020) (401,67 hab./km²) | ||||
Llars | 572.583 (2020) | ||||
Llengua utilitzada | pampanga tagal Southern Alta (en) Umiray Dumaget (en) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5.751,33 km² | ||||
Punt més alt | Mount Kiligantian (en) | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 25 abril 1801 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Provincial Government of Nueva Ecija (en) | ||||
• Governor of Nueva Ecija (en) | Aurelio Umali (en) (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 3100–3133 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 44 | ||||
ISO 3166-2 | PH-NUE | ||||
Lloc web | nuevaecija.ph |
Nueva Ecija (PSGC:[1] 034900000; ISO 3166-2:PH) és una província de l'interior de les Filipines, a la regió de Central Luzon. La seva capital és Palayan. Nueva Ecija té fronteres amb les províncies de Bulacan, Pampanga, Tarlac, Pangasinan, Nueva Vizcaya i Aurora.
Nueva Ecija fou creada com una comandància militar el 1777 pel Governador General Narcís Claveria, amb capital a Josean, a Baler (actualment part de la província d'Aurora). Formalment era part de la província de Pampanga. La seva àrea va començar formant tota l'illa de Luzon. Segons recursos espanyols a les Filipines, el govern espanyol reconeixia dues colònies a l'Àsia Sud-oriental: les Islas Filipinas i Nueva Écija. La pobresa era l'única raó per la qual Nueva Ecija no va ser reconeguda com un país separat de les Filipines pel reialme d'Espanya. Des de l'any 1777 al 1917, el territori de Nueva Ecija estava subdividit i va donar lloc a la creació de noves províncies. La Província de Tayabas (avui en dia, Aurora i Quezon), les províncies de Palanan (avui, Isabela, Cagayan, Nueva Vizcaya), el territori que va esdevenir la província de Quirino i la província de Manila, al nord de la província de Tondo, el 1867.
El nom de la província prové de la ciutat de la Província de Sevilla, Écija.
El 1896, Nueva Écija va esdevenir una de les primeres províncies que es van revoltar contra el domini espanyol, i una de les províncies que van declarar la seva independència el 1989.
Durant la Segona Guerra Mundial l'exèrcit japonès va prendre la província el 1942. El 29 de març del 1942, sota el lideratge de Luis Taruc, els Hukbalahap (l'exèrcit de Hukbo ng Bayan Laban sa Hapon-People) es van organitzar a Sitio Bawit, Barrio San Julian, a la ciutat de Cabiao. Fou el braç armant del Partido Komunista ng Pilipinas, que va organitzar la resistència dels filipins. El 1945, soldats filipins i estatunidencs van alliberar Nueva Ecija, amb l'ajut dels guerrillers filipins. El 30 de gener de 1945, els rangers de l'exèrcit estatunidenc, els escoltes de l'Alamo i les guerrilles filipines van fer un raid per alliberar els civils aliats i els presoners de guerra a Cabanatuan: van rescatar a 516 persones. El rescat encara avui és commemorat a Talavera (Filipines).
La província és la majoria del centre de l'illa de Luzon. La seva àrea comença als pantans del sud-oest propers a la frontera amb Pampanga. Cal destacar les muntanyes de Sierra Madre, a l'est, i les de Caraballo, al nord.
La província està dividida en quatre districtes electorals i té 27 municipis i 5 ciutats.
|
|
Governador: Aurelio M.Umali.
Vice Governador: Gp Padiernos.
Representants al Congrés
1er Districte: Josefina Joson.
2n Districte: Joseph Violago.
3r Districte: Czarina D. Umali.
4t Districte: Rodolfo W. Antonino.
Nueva Ecija, en el segle xx fou un lloc d'assentament de milers d'immigrants de les províncies veïnes com Pampanga, Tarlac, Bulacan, Pangasinan i Llocos. Avui, els Novoecijans són descendents d'aquests colonitzadors i molts encara conserven tradicions pròpies que mostren que provenen d'altres províncies. Un 77% de la gent parla tagàlog com a primera llengua. També es parla pampangà, Pangasinà i Ilocà, sobretot a les ciutats i pobles del nord i del sud. Hi ha petites comunitats d'ilongots a les muntanyes Carabllo i a les muntanyes de Sierra Madre, a més a més d'agtes o persones de color.
Hi ha festes importants al maig i al juny. Al maig se celebra la festa del patró dels pagesos, sant Isidre. També hi ha una festa destacada a la ciutat d'Aliaga, per celebrar a sant Joan apòstol.
Nueva Ecija es considera com la principal província en la producció d'arròs de les Filipines. A més a més, lidera la producció de cebes. És una província principalment agrària, ja que el seu sòl és ric. Es cultiva arròs, cebes, hortalisses i canya de sucre.
Nueva Ecija és el principal productor agrari de les Filipines. Les indústries agràries principals són l'arròs i les cebes. Sovint s'anomena a Nueva Ecija com el "Graner d'arròs de les Filipines". També es produeix mango, calamansi, plàtans, alls i hortalisses. La ciutat de Bongabon, a l'est de la província, als peus de les muntanyes Sierra Madre i les seves veïnes, Laur i Rizal són els majors productors de cebes i alls. Bongabon és anomenada la capital de la ceba de les Filipines.
Hi ha granges d'aviram en moltes ciutats. També d'ànecs. La producció d'ous és important. Al juny del 2008 també va rebre el títol de la "capital de la llet de les Filipines", ja que es fa llet de les vaques, els carabaos i els búfals.[2]
Hi ha dipòsits minerals dels quals s'extreu coure i manganès a General Tinio, Carranglan i Pantabangan. Es diu que hi ha or a prop de Carranglan i Palayan.
Hi ha indústries de tricicles "sidecars", sobretot a Santa Rosa.
El sector serveis també és destacat a la província: educació i sanitat.
Nueva Ecija és la província més gran de l'Illa de Luzon i de les Filipines.