Una obversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica tradicional admetia com a operació lògica.
Consisteix en la modificació del judici aristotèlic de manera que canviant la qualitat del judici, afirmatiu-negatiu, i negant el terme predicat, obtenim un judici equivalent.
D'aquesta manera:
Tot S és P s'obverteix a Cap S és no-P
Tots els espanyols són europeus Cap espanyol és no-europeu
Cap S és P s'obverteix a Tot S és no-p
Cap espanyol és americà Tot espanyol és no-americà
Algun S és P s'obverteix a Algun S no és no-p
Algun espanyol és ros Algun espanyol no és no-ros
Algun S no és P s'obverteix a Algun S és no-P
Algun espanyol no és americà Algun espanyol és no-americà
La lògica moderna en tractar els judicis aristotèlics com a funcions proposicionals canvia notablement el sentit lògic d'aquestes operacions, pel que avui dia aquestes propietats no tenen en realitat a penes importància lògica,[1] encara que sí que poden ajudar al domini lògic del llenguatge.