Olga Bisera

Plantilla:Infotaula personaOlga Bisera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Mostar (Bòsnia i Hercegovina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, periodista, escriptora, actriu pornogràfica Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0083944 TMDB.org: 10464 Modifica el valor a Wikidata

Biser Vukotić, coneguda artísticament com a Olga Bisera, Olga Biser, Olga Bis o simplement Bisera (Mostar –antiga Iugoslàvia, actual Bòsnia i Hercegovina–, 26 de maig de 1944) és una actriu retirada, productora, periodista[1] i escriptora, allunyada de la indústria cinematogràfica des de començaments de la dècada de 1980.

Com a intèrpret de gairebé una vintena de pel·lícules tant de sèrie B, en les quals prevalen els continus nus parcials i/o totals, com de autor, després de graduar-se en l'Acadèmia de Teatre, Cinema, Ràdio i Televisió de Belgrad en 1968 amb el professor Mat Milošević,[2] va aconseguir un període de particular notorietat entre els anys 1969 i 1982. Com «noia Bond», va participar en la cinta The Spy Who Love Me (L'espia que em va estimar) amb Roger Moore. També en aquells dies, va posar com a model per a «revistes per a homes» com Playmen (Itàlia), Interviú (Espanya), Cinema Revue Magazine (França, 25 abr. 1974), etc.

En la seva faceta d'escriptora, va publicar en 2009 el llibre Ho sedotto il potere (Gremese Editore, ISBN 978-8884405975), en el qual la veterana actriu entrevista a grans personalitats de la política internacional com Moammar al-Gaddafi (la periodista, acusada de ficar-se al llit amb el mandatari libi, va declarar: «Només el vaig entrevistar»),[3] Hussein I de Jordània, Bettino Craxi, James Mancham, Sarkozy o Carla Bruni.[4]

Filmografia

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Bisera, Olga. «No debo morir sin ver Jerusalém de nuevo», 18-05-1992. [Consulta: 19 abril 2019].
  2. «Bešlić primio je u gradskoj upravi Biseru Vukotić» (en bosnià), 28-09-2010. [Consulta: 1r octubre 2018].
  3. Fuente: «Desnudamos a la periodista acusada de acostarse con Gadafi». Interviú, 684, jun. 1989, pàg. 1 y ss. ISSN: 2340-7379.
  4. Cremonini, 2017.
  5. Louis Paul, 2015, p. 338.
  6. Curti, 2017, p. 167.
  7. Mancini, 2008, p. 117.
  8. Mancini i Panizza, 2011, p. 243.
  9. Ferguson, 2015.

Bibliografia

[modifica]
  • Cremonini, Maria. Le Favolose Attrici Anni Settanta. Self-Publish, 2017. 
  • Curti, Roberto. Italian Gothic Horror Films 1970-1979. McFarland, 2017, p. 167. ISBN 978-1476629605. 
  • Ferguson, Michael. Joe Dallesandro – Warhol Superstar – Underground Film Icon – Actor. Open Road Media, 2015. ISBN 978-1504006545. 
  • Louis Paul. Italian Horror Film Directors. McFarland, 2015, p. 338. ISBN 978-0786487493. 
  • Mancini, Bruno. Otto milioni. Lulu.com, 2008, p. 117. ISBN 978-1291013962. 
  • Mancini, Bruno; Panizza, Roberta. L'isola d'Ischia. Lulu.com, 2011, p. 243. ISBN 978-1447763321. 

Enllaços externs

[modifica]