Oligospèrmia

Oligospèrmia

Tipus	infertilitat masculina i malaltia
Especialitat	urologia
Patogènesi
Causa de	infertilitat masculina
Classificació
CIM-10	N46.11 i N46.1
CIM-9	606.1
Recursos externs
MeSH	D009845
UMLS CUI	C0028960
DOID	DOID:14228

Els termes oligospèrmia, oligozoospèrmia i baix recompte d'espermatozoides es refereixen a semen amb una concentració baixa d'espermatozoides^[1] i és una troballa habitual en la infertilitat masculina. Sovint, el semen amb una concentració d'esperma disminuïda també pot mostrar anomalies significatives en la morfologia i la motilitat dels espermatozoides (tècnicament oligoastenoteratozoospèrmia). Hi ha hagut interès en substituir els termes descriptius utilitzats en l'anàlisi del semen per informació més quantitativa.^[2]

Diagnòstic

Histopatologia de diversos trastorns de l'espermatogènesi.

El diagnòstic d'oligospèrmia es basa en un recompte baix en una anàlisi de semen realitzada en dues ocasions. Durant moltes dècades les concentracions d'esperma de menys de 20 milions d'espermatozoides/ml es van considerar baixes o oligosèrmiques, però recentment, l'OMS va revalorar els criteris d'esperma i va establir un punt de referència més baix, menys de 15 milions d'espermatozoides/ml, coherent amb el percentil 5 dels homes fèrtils.^[3] Les concentracions d'espermatozoides fluctuen diàriament i l'oligospèrmia pot ser temporal o permanent.

Causes

Hi ha moltes causes per a l'oligospèrmia, incloent:^[4]

Causes pretesticulars

Els factors pretesticulars es refereixen a condicions que impedeixen un suport adequat dels testicles i inclouen situacions de deficiència hormonal i mala salut general, com ara:

• Hipogonadisme per diverses causes
• Drogues, alcohol, tabaquisme
• Anar en bicicleta^[5] o muntar a cavall, de forma extenuant
• Alguns medicaments, fonamentalment els andrògens.

Factors testiculars

Els factors testiculars es refereixen a condicions en què els testicles produeixen semen de mala qualitat malgrat una producció hormonal sexual adequat i inclouen:

• Edat
• Defectes genètics al cromosoma Y
  • Microdelecions del cromosoma Y
• Conjunt anormal de cromosomes
  • Síndrome de Klinefelter
• Neoplàsia, per ex. seminoma
• Criptorquídia
• Varicocele (14% en un estudi)^[6][7]
• Trauma
• Hidrocele
• Galteres^[8]
• Malària
• Defectes de l'enzim USP26 en alguns casos^[9]

Els mastòcits que alliberen mediadors inflamatoris semblen suprimir directament la motilitat dels espermatozoides d'una manera potencialment reversible, i poden ser un mecanisme fisiopatològic comú per a diversos dels factors esmentats anteriorment.^[10]

Causes posttesticulars

Els factors posttesticulars disminueixen la fertilitat masculina a causa de condicions que afecten el sistema genital masculí després de la producció d'esperma testicular i inclouen defectes del tracte genital, així com problemes en l'ejaculació:

• Obstrucció dels conductes deferents
• Absència de conductes deferents, sovint relacionades amb marcadors genètics de la fibrosi quística
• Infecció, per ex. prostatitis
• Obstrucció del conducte ejaculatori

Oligospèrmia idiopàtica (oligoastenoteratozoospèrmia)

Al voltant del 30% dels homes infèrtils no es troba cap factor causant per la seva disminució de la concentració o la qualitat dels espermatozoides per mitjans clínics, instrumentals o de laboratori habituals, i la condició s'anomena "idiopàtica" (inexplicable).^[11] En la gènesi d'aquesta malaltia poden estar implicats diversos factors, com ara l'edat, els agents infecciosos (com Chlamydia trachomatis), les microdelecions del cromosoma Y, els canvis mitocondrials, els contaminants ambientals i els canvis hormonals "subtils".^[11]

Una revisió del 2013 va revelar que l'oligospèrmia i l'azoospèrmia s'associen significativament amb el sobrepès (odds ratio 1,1), l'obesitat (odds ratio 1,3) i l'obesitat mòrbida (odds ratio 2,0), però es desconeix la causa d'això.^[12] No es va trobar cap relació significativa entre l'oligospèrmia i el pes baix.^[12]

Dany a l'ADN

El gen 2 de susceptibilitat al càncer de mama humà (BRCA2) s'utilitza en la reparació recombinacional homòloga de danys a l'ADN durant la meiosi. Un polimorfisme d'un sol nucleòtid de BRCA2 està associat amb oligospèrmia severa.^[13]

Els homes amb oligospèrmia lleu (concentració de semen de 15 milions a 20 milions d'espermatozoides/ml) es van estudiar per associar el dany de l'ADN dels espermatozoides amb factors d'estil de vida.^[14] Es va trobar una associació significativa entre el dany a l'ADN dels espermatozoides i factors com l'edat, l'obesitat i l'estrès laboral.

Referències

1. thefreedictionary.com > oligospermia Citing: Dorland's Medical Dictionary for Health Consumers, 2007 by Saunders; The American Heritage Medical Dictionary 2007, 2004 by Houghton Mifflin Company; Mosby's Medical Dictionary, 8th edition 2009; McGraw-Hill Concise Dictionary of Modern Medicine, 2002 by The McGraw-Hill Companies
2. Grimes DA & Lopez LM 2007 Fertility and Sterility 88(6) 1491-94.
3. «World Health Organization reference values for human semen characteristics». Hum. Reprod. Update, 16, 3, 2010, pàg. 231–45. DOI: 10.1093/humupd/dmp048. PMID: 19934213.
4. Rowe PJ, Comhaire FH, Hargreave TB, Mahmoud AMA. WHO Manual for the Standardized Investigation, Diagnosis and Management of the Infertile Male. Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-77474-8
5. «The vicious cycling: bicycling related urogenital disorders». Eur. Urol., 47, 3, 2005, pàg. 277–86; discussion 286–7. DOI: 10.1016/j.eururo.2004.10.024. PMID: 15716187.
6. «Infertility in men». Arxivat de l'original el 2007-10-12. [Consulta: 21 novembre 2007].
7. «Characterization of patients presenting with male factor infertility in an equal access, no cost medical system». Urology, 58, 6, 2001, pàg. 1021–4. DOI: 10.1016/S0090-4295(01)01400-5. PMID: 11744480.
8. «Mumps orchitis». Journal of the Royal Society of Medicine, 99, 11, 2006, pàg. 573–5. DOI: 10.1177/014107680609901116. PMC: 1633545. PMID: 17082302.
9. «Novel mutations in ubiquitin-specific protease 26 gene might cause spermatogenesis impairment and male infertility». Asian Journal of Andrology, 9, 6, 2007, pàg. 809–14. DOI: 10.1111/j.1745-7262.2007.00305.x. PMID: 17968467.
10. Menzies, F. M.; Shepherd, M. C.; Nibbs, R. J.; Nelson, S. M. «The role of mast cells and their mediators in reproduction, pregnancy and labour». Human Reproduction Update, 17, 3, 2010, pàg. 383–396. DOI: 10.1093/humupd/dmq053. PMID: 20959350.
11. Cavallini G «Male idiopathic oligoasthenoteratozoospermia». Asian J Androl, 8, 2, 2006, pàg. 143–57. DOI: 10.1111/j.1745-7262.2006.00123.x. PMID: 16491265.
12. [1] Sermondade, N.; Faure, C.; Fezeu, L.; Shayeb, A. G.; Bonde, J. P.; Jensen, T. K.; Van Wely, M.; Cao, J.; Martini, A. C. «BMI in relation to sperm count: An updated systematic review and collaborative meta-analysis». Human Reproduction Update, 19, 3, 2012, pàg. 221–231. DOI: 10.1093/humupd/dms050. PMC: 3621293. PMID: 23242914.
13. «The common variant N372H in BRCA2 gene may be associated with idiopathic male infertility with azoospermia or severe oligozoospermia». Eur. J. Obstet. Gynecol. Reprod. Biol., 124, 1, 2006, pàg. 61–4. DOI: 10.1016/j.ejogrb.2005.09.001. PMID: 16257105.
14. «Sperm DNA damage-the effect of stress and everyday life factors». Int. J. Impot. Res., 28, 4, 2016, pàg. 148–54. DOI: 10.1038/ijir.2016.15. PMID: 27076112.