Oliver Dimon Kellogg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1878 Linwood (Pennsilvània) |
| Mort | 26 juliol 1932 (54 anys) Greenville (Maine) |
| Sepultura | Cementiri Siloam 39° 29′ 44″ N, 75° 00′ 31″ O / 39.4955°N,75.00869°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1901–1902) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1900–1901) Universitat de Princeton (1895–1900) |
| Tesi acadèmica | Zur theorie der integralgleichungen u. des Dirichlet'schen princips (1902 ) |
| Director de tesi | David Hilbert |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i teoria potencial |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1919–1932) Universitat de Missouri (1905–1918) Universitat de Princeton (1902–1905) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Arthur Herbert Copeland i Mildred Marie Sullivan (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Edith Taylor |
| Pares | Day Otis Kellogg i Sarah Cornelia Hall |
  | |
Oliver Dimon Kellogg (Linwood, 10 de juliol de 1878 - Greenville, 26 de juliol de 1932) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra[modifica]
Kellogg va estudiar a la universitat de Princeton i, en graduar-se, el 1900, va obtenir una beca per ampliar estudis a Alemanya. Va estar el curs 1900-1901 a la universitat de Berlín i el curs següent a la de Göttingen,[1] en la qual va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per David Hilbert sobre teoria del potencial, especialitat a la que va dedicar la recerca tota la seva vida.[2]
En retornar als Estats Units va ser professor assistent a Princeton durant dos cursos, fins que el 1905 va ser contractat per la universitat de Missouri. La seva tasca universitària es va veure interrompuda per la Primera Guerra Mundial, ja que va ser nomenat assessor científic de l'acadèmia de la Guàrdia Costanera dels Estats Units d'Amèrica a New London (Connecticut). Acabada la guerra, el 1919 va ser nomenat professor de la universitat Harvard per substituir el recentment difunt Maxime Bôcher.[3] El 1932 va morir sobtadament d'un atac de cor mentre feia muntanyisme a l'estat de Maine.
El principal camp de treball de Kellogg va ser el de les funcions harmòniques i funcions de Green lligades a la teoria del potencial. El 1929 va publicar un ben conegut tractat sobre el tema: Foundations of Potential Theory, reimprès diverses vegades.[4] Però aquest no va ser el seu únic camp de recerca; també va publicar articles sobre equacions diferencials, funcions ortogonals i al tres temes relacionats amb la física matemàtica.[5] El 1922, per exemple, va publicar juntament amb el seu amic George David Birkhoff[6], un important article sobre punts invariants.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Birkhoff, 1933, p. 171.
- ↑ Coolidge, 1933, p. 642.
- ↑ Zitarelli, 2011, p. 354.
- ↑ Birkhoff, 1933, p. 174.
- ↑ Coolidge, 1933, p. 643.
- ↑ Samuelson, 1997, p. 41.
- ↑ Birkhoff, 1933, p. 177.
Bibliografia[modifica]
- Birkhoff, G.D. «The mathematical work of Oliver Dimon Kellogg» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 39, 1933, pàg. 171-177. DOI: 10.1090/S0002-9904-1933-05560-X. ISSN: 0273-0979.
- Coolidge, Julian L. «Oliver Dimon Kellogg (1878-1932)» (en anglès). Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences, Vol. 68, Num. 13, 1933, pàg. 642-644. ISSN: 0199-9818.
- Samuelson, Paul. «Some Memories of Norbert Wiener». A: David Jerison, Isadore Manuel Singer, Daniel W. Stroock (eds.). The Legacy of Norbert Wiener: A Centennial Symposium (en anglès). American Mathematical Society, 1997, p. 37-42. ISBN 0-8218-0415-4.
- Zitarelli, David «Hilbert in Missouri» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 84, Num. 5, 2011, pàg. 351-364. DOI: 10.4169/math.mag.84.5.351. ISSN: 0025-570X.
- Zitarelli, David. A History of Mathematics in the United States and Canada (en anglès). American Mathematical Society, 2019, p. 37-42. ISBN 9781470448295.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oliver Dimon Kellogg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)