Oliver Dimon Kellogg

Infotaula de personaOliver Dimon Kellogg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1878 Modifica el valor a Wikidata
Linwood (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Greenville (Maine) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Siloam 39° 29′ 44″ N, 75° 00′ 31″ O / 39.4955°N,75.00869°O / 39.4955; -75.00869 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1901–1902)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1900–1901)
Universitat de Princeton (1895–1900) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZur theorie der integralgleichungen u. des Dirichlet'schen princips  (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDavid Hilbert Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i teoria potencial Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard (1919–1932)
Universitat de Missouri (1905–1918)
Universitat de Princeton (1902–1905) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralArthur Herbert Copeland i Mildred Marie Sullivan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Taylor
ParesDay Otis Kellogg i Sarah Cornelia Hall

Goodreads author: 3331677 Find a Grave: 71574721 Modifica el valor a Wikidata

Oliver Dimon Kellogg (Linwood, 10 de juliol de 1878 - Greenville, 26 de juliol de 1932) va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i Obra[modifica]

Kellogg va estudiar a la universitat de Princeton i, en graduar-se, el 1900, va obtenir una beca per ampliar estudis a Alemanya. Va estar el curs 1900-1901 a la universitat de Berlín i el curs següent a la de Göttingen,[1] en la qual va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per David Hilbert sobre teoria del potencial, especialitat a la que va dedicar la recerca tota la seva vida.[2]

En retornar als Estats Units va ser professor assistent a Princeton durant dos cursos, fins que el 1905 va ser contractat per la universitat de Missouri. La seva tasca universitària es va veure interrompuda per la Primera Guerra Mundial, ja que va ser nomenat assessor científic de l'acadèmia de la Guàrdia Costanera dels Estats Units d'Amèrica a New London (Connecticut). Acabada la guerra, el 1919 va ser nomenat professor de la universitat Harvard per substituir el recentment difunt Maxime Bôcher.[3] El 1932 va morir sobtadament d'un atac de cor mentre feia muntanyisme a l'estat de Maine.

El principal camp de treball de Kellogg va ser el de les funcions harmòniques i funcions de Green lligades a la teoria del potencial. El 1929 va publicar un ben conegut tractat sobre el tema: Foundations of Potential Theory, reimprès diverses vegades.[4] Però aquest no va ser el seu únic camp de recerca; també va publicar articles sobre equacions diferencials, funcions ortogonals i al tres temes relacionats amb la física matemàtica.[5] El 1922, per exemple, va publicar juntament amb el seu amic George David Birkhoff[6], un important article sobre punts invariants.[7]

Referències[modifica]

  1. Birkhoff, 1933, p. 171.
  2. Coolidge, 1933, p. 642.
  3. Zitarelli, 2011, p. 354.
  4. Birkhoff, 1933, p. 174.
  5. Coolidge, 1933, p. 643.
  6. Samuelson, 1997, p. 41.
  7. Birkhoff, 1933, p. 177.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oliver Dimon Kellogg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)