Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1833 ![]() Verdal (Noruega) ![]() |
Mort | 19 agost 1899 ![]() Nome (Noruega) ![]() |
Formació | Trondheim Cathedral School (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | antropòleg, filòleg, historiador, prehistoriador, arqueòleg, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat d'Oslo ![]() |
Partit | Partit Conservador de Noruega ![]() |
Membre de | |
Família | |
Pare | Peder Strand Rygh ![]() |
Germans | Karl Ditlev Rygh Evald Rygh ![]() |
Oluf Rygh (5 de setembre de 1833 – 19 d'agost de 1899) va ser un arqueòleg, filòleg i historiador noruec. Oluf Rygh és reconegut com a un dels fundadors de l'arqueologia professional a Noruega. Va dirigir l'excavació el 1867 del vaixell de Tune (Tuneskipet)[1]
Rygh va néixer a Verdal, Trøndelag, Noruega. Els seus pares van ser Peder Strand Rygh (1800–1868) i Ingeborg Marie Bentsen (1809–1878). Era el germà gran del banquer Evald Rygh (1842-1913) i del membre del Parlament Karl Ditlev Rygh (1839-1915). Va assistir a l'escola de la Catedral de Trondheim en 1850 i va anar a la Universitat de Christiania per estudiar filologia, on es va graduar el 1856. El 1858, alhora que era professor a la Nissens Skole a Christiania, era investigador d'història. Posteriorment va ser professor de filologia clàssica, història i llengües escandinaves.
Rygh va ser professor d'història a la Universitat Real Frederick (actualment Universitat d'Oslo) entre 1866 i 1875. Va ser director de l'Oldsaksamlingen (que posteriorment es va convertir en el Museu Cultural Històric) des de 1862 i professor d'arqueologia nòrdica des de 1875 - el primer professor d'arqueologia a qualsevol universitat escandinava. Va dirigir l'excavació del vaixell de Tune el 1867. El seu treball sobre les antiguitats noruegues Norske Oldsake (1885) és reconegut per les seves il·lustracions detallades i fins i tot avui dia segueix sent una font de referència significativa. De 1879 a 1899 va presidir l'Associació Històrica de Noruega.[2]
Oluf Rygh és reconegut per la creació d'un registre de noms de granges noruegues (Norske Gaardnavne), que és un conjunt de 19 volums basat en un manuscrit preparat entre 1897 i 1924. El llibre conté una notació estandarditzada, informació sobre pronunciació, formes històriques i l'etimologia dels noms registrats de granges, propietats i mansions a Noruega, que es va convertir en l'estàndard per als noms de llocs a Noruega. Va inspirar una recerca similar a Suècia i Dinamarca. Rygh va morir el 1899 a Ulefoss, Telemark. Al moment de la seva mort, només se n'havien publicat tres volums i mig.[3]
El carrer "porta d'Oluf Ryghs" a Fagerborg porta el seu nom.[4]
Algunes de les seves publicacions:[3]