Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Susan Sontag |
Llengua | anglès |
Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1977 |
Editorial | Farrar, Straus and Giroux |
Dades i xifres | |
Tema | fotografia |
Gènere | assaig |
Sobre la fotografia (títol original en anglès On photography) és un llibre de Susan Sontag publicat el 1977 que recull en una forma lleugerament diferent els assaigs originalment publicats a The New York Review of Books entre 1973 i 1977.[1]
Sobre la fotografía va suposar un treball revolucionari en la crítica fotogràfica. Susan Sontag va plantejar qüestions ineludibles, en el pla moral i estètic, sobre aquesta forma artística. Hi ha fotografies a tot arreu; tenen la potestat d'impactar, idealitzar o seduir, poden provocar la nostàlgia o poden servir de recordatori, i s'erigeixen en prova contra nosaltres o en el medi per identificar-nos.
Una reflexió sobre la omnipresència de les imatges, una teoria sobre el sentit, la funció, l'ús, la tècnica, la història de la fotografia i la seva relació amb l'art, així com el seu abast polític. Sontag, argumentava com els codis visuals que estableixen les imatges no poden ser aliens a la seva dimensió ètica.[2]
Desenvolupat en 6 capítols:[3][4]
i una Breu antologia de citacions relacionades amb les imatges i la fotografia.
Segons Marina Espasa en la seva ressenya al suplement Llegim del diari Ara, a propòsit de l'Exposició Sobre la fotografia de Susan Sontag al Palau de la Virreina de Barcelona (2020)[5] és una de les obres de referència del segle XX sobre la relació entre observador i objecte mirat, i té intuïcions profundíssimes sobre l’allau d'imatges que encara s’havien de desfermar sobre nosaltres.[6]
Tal com recull Antoni Ribas a l’Ara, en opinió de Valentín Roma, comissari de la mostra de la Virreina, Sontag va manifestar un tipus de narració sobre la imatge que era molt diferent al que s'havia fet fins aleshores, un furor per parlar de la fotografia sense ser-ne un teòric estricte. La pregunta fonamental de Sontag és des de quina perspectiva ètica i política es pot jutjar una imatge; Sontag té un punt molt moralista a l'hora de parlar de les imatges, remarcar que tot i el temps transcorregut des de la seva publicació no ha pas perdut la vigència.[3]
Amb traducció d’ Anna Llisterri i coeditat per Arcàdia i l’Ajuntament de Barcelona, el volum inclou addicionalment dos articles que es van incorporar al volum pòstum At the Same Time: Essays and Speeches(2007):