Ondol (온돌 en coreà) és un sistema de calefacció que fou utilitzat a l'actual Alaska al segle X a.C. i tradicional de Corea.[1] Va ser introduït en el període dels Tres Regnes[2] i en l'actualitat s'usa de forma modificada per escalfar el terra d'una habitació. És semblant a l'hipocaust romà o a la glòria usada a Espanya des de l'edat mitjana.
S'anomena 구들 o gudul en coreà, i el terme Ondol és 温 突 en xinès (i significa calor-suau) o 온돌 en la seva pronunciació coreana. Se'l coneix més en la pronunciació coreana que pel terme xinès.
Els seus components principals són el foc, o a la versió moderna, l'estufa (que també s'usa per cuinar) ubicat a nivell de terra, un terra baix que conté passatges horitzontals per al fum, i una xemeneia vertical per l'escapament del fum. El terra se sustenta sobre piles de pedra, i està fet amb una composició de lloses pètries, terra i una capa penetrable i els extractes de pi. L'extracte de pi li dona un tint groc càlid a terra, i per això és també popular (sense l'ondol) a les cases modernes. El funcionament consisteix en el desplaçament de la calor des del foc o l'estufa cap a la roca que es troba sota terra.
L'Ondol generalment s'ha usat com un espai per seure i per dormir, amb les cantonades més càlides reservades per a les visites. Alguns dels problemes amb l'Ondol inclouen la sobrecalefacció, la qual pot persistir durant hores donat el gruix de l'estructura que compon el terra, i enverinament per monòxid de carboni que es pot escapar a través d'esquerdes de la superfície, perquè a diferència de la glòria, el terra no és impermeable als gasos. Per aquestes raons, els ondols usats en les residències modernes de Corea escalfen el terra mitjançant canonades d'aigua calenta o amb cables elèctrics (a la manera de la coneguda a occident com terra radiant).