One Night of Love

Infotaula de pel·lículaOne Night of Love

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVictor Schertzinger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Grace Moore
Lyle Talbot
Tullio Carminati
Lluís Alberni
Henry Armetta
Jessie Ralph
Mona Barrie
Frederick Burton
André Cheron Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHarry Cohn Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióStephen Goosson Modifica el valor a Wikidata
GuióEdmund H. North Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHoward Jackson Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph Walker Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGene Milford Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1934 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor pel·lícula (1935)
Oscar a la millor actriu (1935)
Oscar a la millor direcció (1935)
Oscar al millor muntatge (1935)
Oscar a la millor adaptació musical (1935)
Oscar al millor so (1935) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0025601 FilmAffinity: 287355 Allocine: 13504 Rottentomatoes: m/one_night_of_love Letterboxd: one-night-of-love Allmovie: v36398 TCM: 16082 TV.com: movies/one-night-of-love AFI: 6511 TMDB.org: 84097 Modifica el valor a Wikidata

One Night of Love és una pel·lícula musical de la Columbia Pictures dirigida per Victor Schertzinger i protagonitzada per la soprano Grace Moore i Tullio Carminati.[1] Basada en el relat “Don't Fall in Love” de Charles Beahan i Dorothy Speare,[2] es va estrenar el 15 de setembre de 1934.[3] Guanyà els Oscar a la millor banda sonora (la primera vegada que es concedia) i millor so en la gala dels Premis Oscar de 1934 i fou nominada en quatre categories més: a la millor direcció, a la millor actriu, a la millor pel·lícula i al millor muntatge.[4] La revista Film Daily la classificà l'any següent com una de les 10 millors pel·lícules produïdes aquell any.[5]

Argument

[modifica]

Després de fer una audició per a una ràdio, la cantant Mary Barrett informa els seus pares que marxa de Nova York per estudiar música a Milà. Allà aconsegueix feina al Cafè Roma, on l'eminent Giulio Monteverdi la sent cantar. Giulio promet la convertirà en una estrella si li permet controlar la seva vida i modelar-la però sense que això impliqui cap relació romàntica. En poc temps Mary està preparada per fer una gira pels teatres d'òpera de províncies i Giulio l'ajuda a superar la por escènica.

Després de diversos anys, Mary comença a cansar-se del domini i la disciplina de Giulio. A Viena, Mary i Giulio es troben amb una de les seves velles alumnes, Lally, que va renyir amb Guilio quan ella va intentar establir una relació. La Mary es posa gelosa i fa veure que té laringitis i Giulio s’hostatja en un hotel diferent. Mary creu que Guilio s'ha anat amb Lally i per això visita Bill Houston, un vell amic que es vol casar amb ella. Després d'un dia tirant fruita als seus cartells, Mary decideix no cantar aquella nit. Per persuadir-la de continuar Giulio li diu que Lally ocuparà el seu lloc i després se li declara. Mary interpreta "La Barrett" de Carmen de Bizet i el paper li guanya una invitació de la Metropolitan però Giulio insisteix que no està preparada. Bill marxa cap a Nova York i diu a Mary que són molt diferents. En tornar a un sopar que Giulio ha preparat per a Mary, Lally menteix a Mary dient que encara manté una relació amb l'empresari. La nit del seu debut a Madame Butterfly Mary està massa nerviosa per pujar a l'escenari, fins que veu en Giulio al seu lloc habitual a la caixa de l’apuntador. Un amic li ha explicat a Mary l'escapada de Lally, però s'havia mostrat massa orgullosa per trucar a Giulio sola.

Repartiment

[modifica]
  • Grace Moore (Mary Barrett)
  • Tullio Carminati (Giulio Monteverdi)
  • Lyle Talbot (Bill Houston)
  • Mona Barrie (Lally)
  • Jessie Ralph (Angelina, criada)
  • Luis Alberni (Giovanni, assistent de Giulio)
  • Andrés de Segurola (Galuppi)
  • Nydia Westman (Muriel)
  • Rosemary Glosz (Frappazini)
  • Jane Darwell (mare de Mary)
  • William Burress (pare de Mary)
  • Leo White (florista)

Premis i nominacions

[modifica]
Categoria Nominats Resultat
Millor pel·lícula Columbia Pictures Nominat
Millor banda sonora Victor Schertzinger i Gus Kahn Guanyador
Millor so John Livadary Guanyador
millor direcció Victor Schertzinger Nominat
millor actriu Grace Moore Nominat
millor muntatge Gene Milford Nominat

Referències

[modifica]
  1. ↑ Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 32. ISBN 978-0-634-00765-1. 
  2. ↑ Reid, John Howard. Your Colossal Main Feature Plus Full Support Program (en anglès). Lulu.com, 2005-03-23, p. 131-132. ISBN 978-1-4116-2909-7. 
  3. ↑ «One Night of Love» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 19 març 2023].
  4. ↑ «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 19 març 2023].
  5. ↑ The 1935 Film Daily year book (en anglès). Film Daily, 1935, p. 59. 

Enllaços externs

[modifica]