Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 176379 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Hedysareae |
Gènere | Onobrychis |
Espècie | Onobrychis viciifolia Scop., 1772 |
Onobrychis viciifolia és la trepadella cultivada, també anomenada esparcet, esparceta, trepadella o garagot.[1] És una lleguminosa conreada com a planta farratgera.
Planta perenne, encara que en cultiu es fa durar uns tres anys, d'uns 80 cm d'alt amb tiges erectes cobertes de certa pilositat. Les fulles són de disposició alterna i imparipinnades, oblongo-el·líptiques o només el·líptiques. Tenen de 6 a 12 parells de folíols, a més d'un d'imparell.
La inflorescència és en forma d'espiga i pedunculada, amb bràctees lanceolades. Les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres, amb forma de papallona, d'entre 8 a 13 mm, de color rosat o blanquinós i amb fines línies porpres longitudinals. El fruit és un petit llegum (5-8 mm) indehiscent, rodó i una mica espinós. Floreix a la primavera, l'estiu i principis de tardor.
És planta típica dels secans, on, si la pluviometria no és elevada, acostuma a donar més rendiment que no pas l'alfals. Va molt bé en terres calcàries. Se sembra a la primavera o a la tardor. El primer any germina, però gairebé no creix, per això antigament se sembrava juntament amb un cereal, que era la collita del primer any. Se sega quan floreix o poc després. També es pot aprofitar perquè hi pasturi directament el ramat. El primer dall se sol fer al maig o al juny, i, si plou, es pot fer un segon dall o més. Aquesta planta no cansa el terreny i es pot tornar a sembrar sobre ella mateixa.
La trepadella és un bon farratge, comparable a l'alfals, però, a diferència d'aquest últim, no provoca meteorisme (inflament de la panxa) als animals remugants encara que es consumeixi sense barrejar-la amb palla. Tradicionalment, ha estat farratge d'ovelles, cavalls i també conills. És una planta molt mel·lífera i dona una mel monofloral molt apreciada.