Oonòpids

Infotaula d'ésser viuOonòpids
Oonopidae Modifica el valor a Wikidata

Spinestis nikita Modifica el valor a Wikidata  ♀
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SuperfamíliaDysderoidea
FamíliaOonopidae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1890
Tipus taxonòmicOonopinus Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
115 gèneres, 1.807 espècies.[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Femella de Tapinesthis inermis

Els oonòpids (Oonopidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1]

Descripció

[modifica]

El gènere de tipus de la família és Oonops (Keyserling, 1835), que també és el més nombrós. Són aranyes haplogines generalment de mida molt petita, entre 1 i 3 mm. Algunes espècies presenten plaques endurides (scuta) en l'abdomen. Normalment tenen sis ulls, ja que han desaparegut els ulls mitjans anteriors. Tanmateix, hi ha excepcions: amb quatre ulls (Viamao Opopaea), dos ulls (per ex., Coxapopha, Diblemma) i fins i tot amb els vuit ulls (per ex., Cousinea, Blanioonops).

La família presenta uns trets morfològics inusuals, molts dels quals es limiten a mascles, que inclouen parts bucals molt modificades (per ex., Coxapopha, Xyccarph), cartutxeres esternals (per ex., Grymeus) i extensions de la closca (per ex., Ferchestina, Unicorn). Els pedipalps dels mascles sovint també estan molt modificats. A Opopaea, per exemple, s'observa la patel·la del palp expandida, i els mascles d'Ischnothyreus es caracteritzen per tenir completament esclerotitzats els pedipalps, que són de tons negres. Finalment, es considera que els membres del gènere Orchestina poden saltar, ja que tant mascles com femelles han ampliat els fèmurs del quart parell de potes.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Tenen una distribució per tots els continents i no s'han trobat a Nord-amèrica, a la part septentrional d'Àsia, al centre occidental d'Àfrica, i algunes altres zones més concretes (Nova Guinea o Aràbia).

Els oonòpids no són fàcils de veure perquè són massa petits. Generalment, es troben a la fullaraca i sota pedres, però també constitueixen un component significatiu de la fauna d'aranyes de la coberta de les selves tropicals. Tres gèneres afrotropicals cecs (Anophthalmoonops, Caecoonops, Termitoonops) es troben exclusivament en nius de tèrmits. Es creu que unes quantes espècies, com Heteroonops spinimanus, pantropical, són partenogenètiques i no s'ha trobat cap mascle.

Sistemàtica

[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data del desembre de 2018, aquesta gran família té reconeguts 115 gèneres i 1807 espècies.[1] El creixement dels darrers anys és considerable, ja que el 20 de novembre de 2006, ho havia reconeguts 68 gèneres i 472 espècies. Hi ha 3 gèneres amb més d'un centenar d'espècies: Opopaea (182) i Orchestina (161) Ischnothyreus (106)

Superfamília Dysderoidea

[modifica]

Els oonòpids havien format part de la superfamília dels disderoïdeus (Dysderoidea), al costat de disdèrids, orsolòbids i segèstrids.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[2][3]

Registre fòssil

[modifica]

Els oonòpids s'han trobat com a subfòssils en resines de copal, i són la família d'aranyes amb més presència en el dipòsits d'ambre, fet que probablement s'ha vist afavorit per la seva gran distribució, per la seva mida petita, i el seu comportament errant. Contràriament, són desconeguts els fòssils sedimentaris.

La major part dels oonòpids fòssils descrits en ambre s'assignen al gènere actual Orchestina, molt abundant al final del Cretaci, com indica la datació d'ambre que es remunta aproximadament a uns 100 milions d'anys. Això fa que sigui el gènere d'aranyes vivent més vell, junt amb els dels arquèids. Hi ha fins i tot dos exemplars de fòssils d' Orchestina que estaven copulant. També hi ha 3 espècies del gènere Stenoonops i exemplars d'altres gèneres, com Opopaea i Heteroonops.[4]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils sense representants actuals, és a dir, totalment extints:[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Oonopidae +base de dades
  2. ↑ Coddington, 2005, p. 24.
  3. ↑ World Spider Catalog, 2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Kaston, B. J. (1953):How to Know the Spiders. Dubuque.
  • Jocqué, R. & Dippenaar-Schoeman, A.S. (2006): "Spider Families of the World". Royal Museum for Central Africa. 336 pp. ISBN 90-75894-85-6.
  • Penney, D. (2004): "New spiders in upper Cretaceous amber from New Jersey in the American Museum of Natural History (Arthropoda: Araneae)". Palaeontology 47(2): 367-375.
  • Penney, D. (2006): "Fossil oonopid spiders in Cretaceous ambers from Canada and Myanmar". Palaeontology 49(1): 229-235.
  • Platnick, N.I. & Brescovit, A.D. (1995): "On Unicorn, a new genus of the spider family Oonopidae (Araneae, Dysderoidea)". American Museum Novitates 3152: 1-12. PDF Arxivat 2008-10-14 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata