![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
---|---|
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 152531 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Cactaceae |
Tribu | Opuntieae |
Gènere | Opuntia |
Espècie | Opuntia engelmannii ![]() Engelm., 1850 |
Nomenclatura | |
Exautor | Salm-Dyck ![]() |
Opuntia engelmannii és una espècie de fanerògama de la família de les Cactàcies. És nativa d'Amèrica del Nord a Mèxic, Arizona, Califòrnia i Texas.
És un arbust amb moltes branques ascendents o postrades longitudinalment. Forma coixins densos, que arriben a una alçada de fins a 3,5 m. Rarament es formen colònies. Els cladodis són d'ovats a arrodonits, allargats, de color verd a blau-verd de 15 a 30 cm de longitud i 12 cm d'ample. Les arèoles són el·líptiques, de 2,5 a 4 cm de distància amb els gloquidis de color marró amb l'edat. Té d'1 a 8 espines, que poden estar absents a les arèoles inferiors. Aquestes espines són de color groguenc, subulades, lleugerament aplanades i mesuren entre 1 i 6 cm de longitud. Les flors són grogues, a vegades vermelles de 5 a 8 cm. Els fruits són carnosos, de color porpra, ovoides de 3 a 7 cm de longitud i amb un diàmetre de 2 a 4 cm.
Opuntia engelmannii va ser descrita per Salm-Dyck ex Engelm. i publicada a Cacteae in Horto Dyckensi Cultae (ed. 1849) 67, 235. 1849[1850].[1]