Un orbitrap és un tipus d'espectròmetre de massa inventat per Aleksandr Makàrov. Consisteix en un elèctrode exterior amb forma de barril i un elèctrode interior coaxial amb forma de fus que forma un camp electroestàtic amb distribució potencial quadro-logarítmica.[1][2]
En un orbitrap, els ions són injectats tangencialment en un camp elèctric entre els elèctrodes i queden atrapats perquè la seva atracció electroestàtica cap a l'elèctrode interior és balancejada per forces centrífugues. Així els ions donen voltes al voltant de l'elèctrode central en anells. Addicionalment els ions també es mouen davant i darrere a través de l'eix de l'elèctrode central. Així, els ions amb una específica relació massa-càrrega es mouen en anells que oscil·len al voltant del fus central, la freqüència d'aquestes oscil·lacions harmòniques és independent de la velocitat de l'ió i és inversament proporcional a l'arrel quadrada de la relació massa-càrrega (m/z o m/q). La trampa pot ser utilitzada com un analitzador de massa.
Els orbitraps tenen una alta precisió de massa (1–2 ppm), un alt poder de resolució (200.000) i un alta gamma dinàmica (al voltant de 5000).[3][4]
L'orbitrap és la modificació d'una trampa d'ions desenvolupada per Kingdon en la dècada de 1920.[5]