![]() ![]() | |||
Nom en la llengua original | (it) Ordine al merito della Repubblica Italiana ![]() | ||
---|---|---|---|
Tipus | condecoració estatal orde al mèrit orde ![]() | ||
Part de | ordes, condecoracions i medalles d'Itàlia ![]() | ||
Vigència | 3 març 1951 ![]() | ||
Rang | ↓ ![]() ![]() | ||
Estat | Itàlia ![]() | ||
Conferit per | President d'Itàlia ![]() | ||
Format per | |||
Chief of the Order of Merit of the Italian Republic (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |||
Lloc web | quirinale.it… ![]() |
L'Orde al Mèrit de la República Italiana (italià: Ordine al merito della Repubblica Italiana) és el màxim orde de la República Italiana. Va ser fundada pel segon President de la República Italiana, Luigi Einaudi el 1951.[1] Es concedeix pels "mèrits a la nació" en els camps de la literatura, les arts, l'economia, el servei públic i social, la filantropia i les activitats humanitàries, així com pel servei llarg i meritori a les forces armades i a l'administració civil. Les lletres post-nominal per l'orde és OMRI.[2]
El President de la República és el cap de l'orde, envoltat d'un consell format pel canceller i per 16 membres. La cancelleria de l'orde té la seu a Roma.
Instituïda mitjançant la llei 178 del 3 de març de 1951 i operativa a partir de 1952, l'orde al Mèrit nasqué amb l'objectiu de recompensar els mèrits adquirits vers la Nació als camps de les lletres, les arts, l'economia i el compromís dels càrrecs públics i de les activitats dirigides als fins socials, filantròpics i humanitaris, així com per servei llarg i meritori a les carreres civils i militars. L'ús de la distinció, però, va ser modificat, i ha estat conferida a personatges destacats internacionals i no directament integrats en aquests camps, com poden ser la reina Elisabet II del Regne Unit o el secretari d'Estat dels Estats Units Henry Kissinger.
L'orde substituí els ordes nacionals de Savoia (1831), de la Corona d'Itàlia (1868), de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1572) i de la Santíssima Anunciació (1362), car el sobirà, com a Gran Mestre, no abdicà després de l'abolició de la monarquia com a fons honorum.[3] Actualment, aquests ordes continuen com a ordes dinàstics de l'antiga Casa Reial de Savoia. Si bé la seva concessió està legalment suprimida a Itàlia, el seu ús és permès a aquells atorgats abans de 1951, llevat que no tenen cap dret de precedència a les cerimònies oficials.[4]
L'orde es concedeix per decret del President de la República, com a cap dels ordes de cavalleria, a recomanació del President del Consell de Ministre. Llevat de circumstàncies excepcionals, ningú no pot la pot rebre inicialment en un rang major que el de Cavaller; i l'edat mínima requerida és sobre els 35 anys. Les investidures tenen lloc bianualment el 2 de juny, aniversari de la proclamació de la República, i el 27 de desembre, aniversari de la promulgació de la Constitució Italiana. Malgrat això, aquelles distincions concedides pel President, relatives al final de mandat o atorgades a estrangers poden concedir-se en qualsevol moment.
La insígnia, modificada el 2001, mostra la inscripció Al Merito della Repubblica (Al Mèrit de la República), envoltant l'escut d'Itàlia a l'anvers i la inscripció Patriæ Unitati (La Unió del País) i Civium Libertati (La Llibertat del Poble), encerclant el cap d'Itàlia Turrita al revers.[5]
L'orde es concedeix per decret del President de la República, com a cap dels ordes de cavalleria, a recomanació del President del Consell de Ministre. Llevat de circumstàncies excepcionals, ningú no pot la pot rebre inicialment en un rang major que el de Cavaller; i l'edat mínima requerida és sobre els 35 anys.