Nom en la llengua original | (it) Ordine della Corona d'Italia | ||
---|---|---|---|
Tipus | orde | ||
Part de | ordes, condecoracions i medalles d'Itàlia | ||
Vigència | 20 febrer 1868 - 2 juny 1946 | ||
Fundador | Víctor Manuel II d'Itàlia | ||
Rang | ↑ Orde al Mèrit del Treball ↓ Orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia | ||
Estat | Regne d'Itàlia | ||
Conferit per | Regne d'Itàlia i Dinastia Savoia | ||
Format per | |||
L'Orde de la Corona d'Itàlia (Italià: Ordine della Corona d'Italia) és un orde civil i militar del Regne d'Itàlia, creat pel Rei Víctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgat per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Nació, la Corona o el Monarca, tant en el mèrit civil con militar, especialment aquells directament relacionats amb els interessos polítics de la Nació.
Va ser creada per commemorar la memòria de l'annexió de la República de Venècia a Itàlia. Quan finalment el Vèneto va quedar sota sobirania italiana al final de la Guerra de la Independència, es va restituir la Corona Fèrria al rei d'Itàlia, corona considerada símbol del domini total sobre tota la península des dels temps de Carlemany. Ja Napoleó, quan es proclamà Rei d'Itàlia, instituí un Orde Cavalleresc sota el títol de la Corona Ferrea; i quan l'Emperador d'Àustria restaurà el seu domini sobre la Llombardia i el Vèneto fundà un orde homònim.
Comparada amb l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, l'Orde de la Corona s'atorgava de manera més liberal (podia ser atorgada a no-catòlics).
El 1911 es convertí en un requeriment per rebre l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer haver rebut abans l'Orde de la Corona (s'havia de tenir com a mínim el rang equivalent de l'Orde de la Corona).
El Reial Decret 4850, de 24 de gener de 1869, establí que el Consell de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer també assumiria el Consell de l'Orde de la Corona d'Itàlia. L'Orde estava encapçalat pel Rei, com a Gran Mestre de l'Orde de l'Anunciació, de l'Orde Mauricià i de l'Orde de la Corona. El Consell estava format pel Primer Secretari, pel Tresorer General i per 9 Consellers adjunts. Els Consellers són escollits pel Rei d'entre els membres de l'Orde Mauricià amb rang de Gran Creu, Gran Oficial i Comendatari. La Seu del Gran Magisteri estava a Roma, mentre que la seu del Primer Oficial estava a Torí.
Segons el Reial Decret Núm. 276, del 16 de març de 1911, l'Orde només es podia rebre en grau de Cavaller. Per accedir a Oficial havia de passar un temps mínim d'un any, 3 més per passar a Comendatari, i 4 més per ser Gran Oficial.
Va quedar obsoleta quan es proclamà la República (1946), sent reemplaçada per l'Orde al Mèrit de la República Italiana. Per la seva banda, la Casa de Savoia continuà atorgant-la durant bastants anys, fins a la mort del rei Humbert II el 18 de març de 1983. Llavors, va ser reemplaçada per l'Orde del Mèrit Civil de Savoia (Ordine del Merito civile di Savoia)
Tenia cinc classes:
Medalla | ||||
---|---|---|---|---|
Regne d'Itàlia | ||||
Cavaliere | Ufficiale | Commendatore | Grand'Ufficiale | Gran Croce |
República Italiana i Casa de Savoia | ||||
Cavaliere | Ufficiale | Commendatore | Grand'Ufficiale | Gran Croce |
El galó és vermell amb una franja blanca al mig (els colors del regne de Savoia)