Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 març 1924 Olot (Garrotxa) |
Mort | 22 març 2007 (83 anys) Barcelona |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Ocupació | botànic, pteridòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Barcelona Institut Botànic de Barcelona |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | O.Bolòs |
Família | |
Fills | Jordi de Bolòs Masclans i Núria de Bolòs Masclans |
Pare | Antoni de Bolòs i Vayreda |
Germans | Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Jordi de Bolós Capdevila |
Premis | |
| |
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 16 de març[2] de 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007[3]) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.[4]
Fill d'Antoni de Bolòs i Vayreda. Va ser professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i va escriure cap a dues-centes publicacions, entre aquestes, com a coautor, la Flora Manual dels Països Catalans[5] i la Flora dels Països Catalans (amb Josep Vigo).[4] Fou responsable de l'àrea de botànica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[6] Va dirigir l'Institut Botànic de Barcelona entre 1967 i 1984 i va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992.[4] Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).[3][7]