Orlanda Amarílis

Plantilla:Infotaula personaOrlanda Amarílis
Biografia
Naixement8 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Assomada (Cap Verd) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Família
PareArmando Napoleão Rodrigues Fernandes Modifica el valor a Wikidata
ParentsBaltasar Lopes da Silva Modifica el valor a Wikidata

Orlanda Amarílis Lopes Rodrigues Fernandes Ferreira, coneguda com a Orlanda Amarílis (Assomada, Santiago (Cap Verd) 8 d'octubre de 1924 – 1 de febrer de 2014) fou una escriptora capverdiana.[1][2] És considerada una escriptora de ficció destacable, els principals temes literaris inclouen perspectives sobre l'escriptura femenina,[3] amb representacions de diversos aspectes de la vida de les dones capverdianes, així com representacions de la diàspora capverdiana.[2]

Biografia

[modifica]

Orlanda Amarílis va néixer a Assomada, Santiago (Cap Verd) el 8 d'octubre de 1924.[4] Amarílis era filla d'Armando Napoleão Rodrigues Fernandes i Alice Lopes da Silva Fernandes. En 1945 es va casar amb l'escriptor portuguès capverdià de naixement Manuel Ferreira,[5] amb qui va tenir dos fills, Sérgio Manuel Napoleão Ferreira (nascut a Cap Verd) i Hernâni Donaldo Napoleão Ferreira (nascut a Goa). Amarílis pertanyia a una família de figures literàries, com Baltasar Lopes da Silva i el seu pare, Armando Napoleão Rodrigues Fernandes, qui publicà el primer diccionari en crioll capverdià a Cap Verd.[5]

A la ciutat de Mindelo, illa de São Vicente, Cap Verd, Amarílis va completar els seus estudis primaris, i va continuar als secundaris al Liceu Gil Eanes.[5] Aleshores es va traslladar a Goa, i va viure-hi a la capital, Panaji (Pangim) durant sis anys on va completar els seus estudis de Magistério Primário.[5] Anys més tard va acabar a Lisboa els cursos de ciències pedagògiques (Curso de Ciências Pedagógicas) i de inspector do ensino básico.[5]

Per raons professionals i per motius relacionats amb la seva participació en intervencions culturals, Amarílis i el seu marit van viatjar a Angola, Canadà, Egipte, Goa, Moçambic, Nigèria, Espanya, Sudan, i els Estats Units.[5] Va viatjar a tot el món i es va fer membre del Movimento Português Contra o Apartheid, el Movimento Português para a Paz i l'Associação Portuguesa de Escritores (APE).[2]

Amarílis va començar la seva carrera amb la seva col·laboració a la revista capverdiana Certeza el 1944[5] i moltes de les seves històries curtes van ser agregades a diverses antologies de literatura de Cap Verd.[2] Després de col·laborar a Certeza a aportar contes curts addicionals a altres revistes com COLÓQUIO/Letras, África, Loreto 13. Molts dels seus contes són traduïts al neerlandès, hongarès, italià i rus.[5]

Obres

[modifica]

Antologies de narracions

[modifica]
  • Escrita e Combate (1976)
  • Contos – O Campo da Palava (1985)
  • Fantástico no Feminino (1985)
  • Afecto às Letras – Obra Coletiva de Homenangem da Literatura Contemporânea a Jacinto do Prado Coelho (1988)
  • Frauen in der Dritten Welt (1986)
  • Across the Atlantic: An Anthology of Cape Verdean Literature (1986)[5]
  • A New Reader’s Guide to African Literature (1983)[3]
  • 'Nina' in Exchanges, Winter 2016, accessible at: https://exchanges.uiowa.edu/issues/hysterium/nina/

Contes

[modifica]

Llibres per infants

[modifica]
  • Folha a folha (1987) - amb Maria Alberta Menéres
  • Facécias e Peripécias[2]
  • A Tartaruguinha (1997)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Morreu a contista cabo-verdiana Orlanda Amarílis (1924-2014)». Publico.pt, 03-02-2014 [Consulta: 19 gener 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Orlanda Amaríls” Infopédia. Porto Editora, 2003-2009. Web. 18 October 2009
  3. ↑ 3,0 3,1 Biblos. Enciclopédia Verbo das Literaturas de Língua Portuguesa. Lisboa & São Paulo. 1995.
  4. ↑ Amarílis, Orlanda. A casa dos mastros: contos caboverdianos (en portuguese). Cape Verde: Edições ALAC, 1989, p. 7. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Ferreira, Manuel. Notícia Bibliográfica. Cais-do-Sodré té Salamansa by Orlanda Amarílis. 1ª ed. Lisboa: ALAC, 1974. p.7-8

Bibliografia

[modifica]
  • Abdala Junior, Benjamin. “Globalização, Cultura e Identidade em Orlanda Amarílis.” Portuguese Literary & Cultural Studies (PLCS) Vol. 8 (Spring 2002): 213-26. Print.
  • Charlotte H. Bruner. "Orlanda Amarílis", The Heinemann book of African women's writing, Heinemann, Oxford, 1993, p. 34 ISBN 0-435-90673-9
  • Gérard, Albert. “The Literature of Cape Verde.” African Arts Vol. 1, No. 2 (Winter 1968): 62-64. Print.
  • McNab, Gregory. “Sexual Difference: The Subjection of Women in Two Stories by Orlanda Amarílis.” Luso-Brazilian Review Vol. 24, No. 1 (Summer 1987): 59-68. Print.
  • Tutikian, Jane. Inquietos Olhares: A construção do processo de identidade nacional nas obras de Lídia Jorge e Orlanda Amarílis. São Paulo: Editora Arte & Ciência, 1999. Print.

Enllaços externs

[modifica]