L'otorrinolaringologia és l'especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l'orella, el nas i la gola.
S'acostuma a relacionar, a més, amb problemes bucals (no dentals ni linguals), faringe-laringe, i totes les funcions o patologies auditives i del nas. Dins del mateix camp de l'otorrinolaringologia existeixen una sèrie de subespecialitats encarregades d'estudiar específicament determinades patologies pròpies de cada especialitat.
El terme és una combinació dels prefixes neollatins oto-, rhino- i laryngo- i el sufix -logia, també neollatí, derivats de quatre mots grecs: οὖς ous (gen.: ὠτός otos), "orella", ῥίς rhis, "nas", λάρυγξ laringe, "laringe" i -λογία logia, "estudi".[1] (cf. Greek ωτορινολαρυγγολόγος, "otorhinolaryngologist").
Algunes de les malalties més freqüents incloses en l'àmbit de l'especialitat són: otitis, incloent otitis externa, otitis mitjana i les seves complicacions, traumatismes de l'oïda, laberintitis, hipoacúsia, vertigen, malaltia de Ménière, neurinoma de l'acústic, epistaxis, rinitis, amigdalitis i les seves complicacions, sinusitis i les seves complicacions, tumors de nas i sins paranasals, faringitis, adenoides, tumors de la rinofaringe, laringitis, càncer de laringe i cossos estranys de les vies aèries superiors.[2]