Nasa Yuwe | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 77.400 (2000)[1] 100.000 (2005)[2] 75.000 (2008)[3] |
Parlants nadius | 140.000 |
Autòcton de | Departament del Cauca, Huila i Tolima |
Estat | Colòmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | pbb |
Glottolog | paez1247 |
Ethnologue | pbb |
UNESCO | 641 |
IETF | pbb |
Endangered languages | 2964 |
La llengua paez (AFI [pa.ˈes]), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca. Crevels (2011) estima 60.000 parlants d'una població ètnica de 140.000.[4] A Colòmbia té reconeixement com a llengua oficial al territori nasa.[5]
Es discuteix a quina família lingüística pertany. Uricoechea (1877) s'orientava per destacar les relacions del nasa yuwe amb les llengües andines com el quítxua, especialment per la gramàtica i la morfologia, encara que en l'actualitat aquesta proposta ha estat completament abandonada.
Paul Rivet i altres la van classificar com txibtxa encara que Constenla Umaña va comprovar que no és una llengua pròpiament txibtxa. Més recentment s'ha proposat que forma part del fílum macro-txibtxa, dins del qual s'ha conjecturat que podria tenir una relació més o menys remota amb la família barbacoana, junto con el awá, guambià, cayapa, colorado i potser l'andaquí algunes més. Altres autors proposen una família «paezana» (Kaufmann, Key, Greenberg), uns altres una «barbacoana-paezana». No obstant això, estructuralment i lèxicament el paez i el barbacoano són molt diferents i les formes lèxiques similars podrien deure's a préstecs lingüístics, donada la proximitat geogràfica d'aquestes llengües. En la mateixa línia de la proposta macro-txibtxa, Greenberg (1987) proposa una macrofamília txibtxa-paezana.[6]
Per altres (Gordon 2005) és una llengua independent, encara que es pugui acceptar la seva relació amb l'andaquí i tal vegada amb altres llengües extingides (Adelaar & Muysken 2004).
Campbell (1997:173-176) assenyala: «No hi ha consens sobre el paezano, i les opinions varien notablement. Habitualment se situa al páez juntament amb el paniquitá (Colòmbia), en realitat un dialecte d'aquesta llengua i l'extint panzaleo; ja que escassament hi ha alguna dada sobre el panzaleo, la classificació no té base lingüística real (Loukotka 1968:245, Constenla Umaña 1991).»
A continuació es mostra una llista completa de varietats de llengües paezanes llistades per Loukotka (1968), inclosos els noms de varietats no atestades.[7]
El primer diccionari paez-castellà va ser elaborat pel sacerdot Eugenio del Castillo y Orozco el 1777 i editat per Ezequiel Uricoechea 110 anys després. Els diccionaris i gramàtiques missioneres tenien generalment l'objectiu de «evangelitzar» i castellanitzar als indígenes i van ser part del procés de reculada de les llengües natives. Avui, no obstant això, són un testimoniatge de la història de la llengua i serveixen per a recuperar paraules i entendre millor la toponímia.
La disminució del nombre de parlants de paez va ser producte de la dominació dels estats castellano-parlants, la inequidad de l'economia, la conveniència política que va portar a la corona espanyola a prohibir les llengües indígenes al final del segle xviii i a les escoles a seguir idèntica política en el segle XX i va conduir al monolingüisme dels mitjans de comunicació.
Avui dia, el nasa yuwe és parlat per més de 100.000 persones i es reverteix la tendència a la reducció del nombre de parlants, perquè existeixen sòlids estudis fonològics i gramaticals, diccionaris i cartilles, de manera que s'enforteixen els programes de defensa de la llengua, ensenyament en i del nasa yuwe, en el context de programes oficials i no oficials de etnoeducación que constitueixen una prioritat de les autoritats indígenes, que alhora impulsen l'enfortiment de mitjans de comunicació propis com a Radio Payumat o Radio Nasa.
El paez té quatre vocalés orals i quatre nasals (i, e, a, o) i registra vocals breus i llargues, per la qual cosa el nombre de segments vocàlics en oposició fonològica és de 16:[8][9]
Anteriors | Centrals | Posteriors | |
---|---|---|---|
Tancades | i ĩ iˑ ĩˑ | o ũ uˑ ũˑ | |
Mitjanes | e ẽ eˑ ẽˑ | ||
Obertes | a ã aˑ ãˑ |
L'idioma paez posseeix 38 fonemes consonàntics, sent una peculiaritat l'abundància de consonants palatalizadas, aspirades i palatalizadas-aspirades.
Labial | Alveolar | Lamino- palatal |
Velar | Glotal | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | simple | palat. | ||
oclusiva | sorda | p | pʲ | t | ƫ | ʦ | ç | k | c | ʔ | |
aspirada | pʰ | pʲʰ | tʰ | ƫʰ | ʦʰ | çʰ | kʰ | cʰ | |||
prenasalitzada | mb | mbʲ | ⁿd | ⁿdʲ | ⁿʣ | ⁿʣ̢ | ⁿɡ | ||||
nasal | m | n | ɲ | ||||||||
fricativa | sorda | fʲ | s | ʃ | h | ɧ | |||||
sonora | vʲ | ||||||||||
lateral | l | ʎ | |||||||||
aproximant | w | j |
Els pronoms de primera i segona persona singular són diferents per als gèneres femení i masculí, el seu plural deriva en qualsevol cas de la forma femenina. La tercera persona és neutra.
El verb es conjuga amb sufixs de temps, manera i aspecte i en la segona persona amb sufix de gènere femení o masculí. Pot tenir prefixos d'intensitat.
Els substantius es declinen mitjançant sufixos que marquen els casos nominatiu, acusatiu, datiu, ablatiu, locatiu e instrumental, amb posposicions en lloc de preposicions.
És considerada com una llengua aglutinant. L'ordre de l'oració és Subjecte - Objecte - Verb. El nom precedeix l'adjectiu.