PDS 110

Infotaula objecte astronòmicPDS 110
Tipusfont d'infrarojos, font propera a infrarrojos i binària eclipsant Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F7e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra346,536 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,23 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,41 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,6 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,8857 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,388 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,503 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 23m 31.0102s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2° 55' 36.2984''[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada0,011 mil milions d'anys[3] Modifica el valor a Wikidata
Part de25 Ori Group i [KPR2005] 18 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 290380 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J05233100-0104237 (2MASS)
TYC 4753-1534-1 (Catàleg Tycho)
DENIS J052331.0-010423 (Deep Near Infrared Survey of the Southern Sky)
GSC 04753-01534 (GSC)
IRAS 05209-0107 (IRAS)
PDS 110 (Pico dos Dias Survey)
PSCz Q05209-0107 (Point Source Catalog)
UCAC2 31275379 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
Gaia DR2 3220462655745525632 (Gaia Data Release 2)
Gaia DR1 3220462651449007744 (Gaia DR1)
Gaia DR3 3220462655745525632 (Gaia DR3)
TIC 4206238 (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

PDS 110 és una estrella jove de magnitud 11 situada a uns 1,090 anys llum (335 pc)[5] de distància a la constel·lació d'Orió. El 2017, es va descobrir que l'estrella està orbitada per un exoplaneta o una nana marró amb un disc de pols al seu voltant.

Descripció

[modifica]

PDS 110 és una estrella jove que encara s'acosta a la seqüència principal. S'ha classificat com una estrella T Tauri,[6] o com una estrella preseqüència principal.[7] Les línies d'emissió indicatives d'una classificació T Tauri són una mica més febles que una típica estrella T Tauri, interpretada com una etapa posterior a T Tauri.[7]

Disc de pols al voltant de l'objecte secundari

[modifica]
Sistema PDS 110
Companya
(per ordre des de l'estrella) 		Massa Semieix major
(ua) 		Període orbital
(dies) 		Excentricitat Inclinació Radi
b 1.8-70 MJ 2 808 ± 2 — — —

Les mesures de lluminositat de SuperWASP i KELT van mostrar dues reduccions similars de brillantor al novembre de 2008 i gener de 2011, ambdues amb una reducció màxima de la lluminositat del 30% i una durada de 25 dies. Aquests esdeveniments es van interpretar com a trànsits d'una estructura amb un període de 808 ± 2 dies, corresponent a una distància orbital d'unes 2 UA. La gran reducció de la brillantor podria haver-se produït a causa d'un planeta o nana marró amb un disc circumsecundari de pols amb un radi de 0,3 ua al voltant d'un objecte central amb una massa entre 1,8 i 70 vegades la massa de Júpiter. Es va preveure un altre trànsit per al setembre de 2017,[5] però no es va veure res semblant als fets anteriors, descartant un esdeveniment periòdic.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «A spectroscopic atlas of post-AGB stars and planetary nebulae selected from the IRAS point source catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2006, pàg. 173–180. DOI: 10.1051/0004-6361:20054108.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Afirmat a: Constraining the nature of the possible extrasolar PDS110b ring system. Indicat a la font segons: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: pds_110_b--7935. DOI: 10.1051/0004-6361/202039556.
  4. ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  5. ↑ 5,0 5,1 Osborn, H. P. «Periodic Eclipses of the Young Star PDS 110 Discovered with WASP and KELT Photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 471, 1, 2017, pàg. 740–749. arXiv: 1705.10346. Bibcode: 2017MNRAS.471..740O. DOI: 10.1093/mnras/stx1249.
  6. ↑ Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Classification of a selected sample of weak T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 336, 1, 2002, pàg. 197–206. Bibcode: 2002MNRAS.336..197G. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2002.05716.x.
  7. ↑ 7,0 7,1 Rojas, G.; Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Towards the main sequence: Detailed analysis of weak line and post-T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 387, 3, 2008, pàg. 1335. Bibcode: 2008MNRAS.387.1335R. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13355.x.
  8. ↑ Osborn, Hugh. «PDS 110 Observing Campaign - Monitoring the potential September 2017 eclipse of young star PDS 110» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Planeta gegant anellat és la causa probable de misteriosos eclipsis estel·lars (anglès)