Paavo Järvi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1962  (62 anys)Tallinn (Estònia) | ||
| Formació | Curtis Institute of Music | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra | ||
| Activitat | 1994 - | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Leonard Bernstein | ||
| Segell discogràfic | EMI Classics | ||
| Família | |||
| Pares | Neeme Järvi i Liilia Järvi | ||
| Germans | Kristjan Järvi Maarika Järvi | ||
| Premis | |||
| Lloc web | paavojarvi.com | ||
      
| |||
.jpg)
Paavo Järvi (Tallinn, 30 de desembre de 1962) és un director d'orquestra estonià nacionalitzat estatunidenc.
Biografia
[modifica]Fill del director Neeme Järvi i la seva esposa Liilia. Els seus germans Kristjan Järvi (n. 1972) i Maarika Järvi (n. 1964) també són músics. Va començar els estudis de música (percussió i direcció d'orquestra) a Tallinn, però el 1980 es va traslladar amb la seva família als Estats units, per completar la seva formació al Curtis Institute of Music a Filadèlfia amb Max Rudolf i Otto-Werner Müller i a los Angeles Philharmonic Institut amb Leonard Bernstein.
Va formar part, com a bateria, del grup de rock En Spe, un dels més coneguts a Estònia a principis dels anys vuitanta.
Va començar la seva carrera com a director de l'Orquestra Simfònica de Malmö (1994 a 1997). Després va treballar com a principal director convidat amb Andrew Davis a la Kungliga Filharmoniska Orkestern a Estocolm (1995-1998) i el 1996-1999 a l'Orquestra Simfònica de Birmingham. Des del 2001 fins al 2011 va ser director titular de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati,[1] a la que encara continua vinculat com a director honorífic. Des de 2000 a 2013 va ser el director principal de la hr-Sinfonieorchesters (Orquestra Simfònica de la ràdio de Hesse) a Frankfurt am Main.[2] El 2004, va ser nomenat director artístic de la Deutsche Kammerphilharmonie a la ciutat alemanya de Bremen. Des de 2010 és el director de l'Orquestra de París[3] com a successor de Christoph Eschenbach, concloent el seu mandat el 2016, el mateix any en què va ser nomenat Artista de l'Any per les revistes Gramophone i Diapason.[4]
Järvi és el fundador i director artístic tant del Pärnu Music Festival com de l'Orquestra del Festival d'Estònia. Järvi va dirigir per primera vegada l'Orquestra Tonhalle el 2009 i va tornar el desembre de 2016.[5] El maig de 2017, el Tonhalle-Orchester Zürich va anunciar el nomenament de Järvi com a proper director titular, efectiu amb la temporada 2019-2020, amb un contracte inicial de cinc anys.
Fora d'Europa, el juny de 2012, l'Orquestra Simfònica de la NHK va anunciar el nomenament de Järvi com a director principal, a partir de la temporada 2015-2016, amb un contracte inicial de tres anys,[6] que es va ampliar tres anys més fins al 2021. El novembre de 2019, la NHK Symphony va anunciar una extensió del seu contracte fins a l'agost de 2022,[7] moment en què està previst que es presenti com a director principal.[8]
Järvi ha gravat per a segells com RCA, Deutsche Grammophon, PENTATONE, Telarc, ECM, BIS i Virgin Records. L'enregistrament de Virgin Classics de les cantates de Sibelius amb l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia, el Cor Nacional Masculí d'Estònia i el Cor de Noies Ellerhein va guanyar un premi Grammy a la "Millor interpretació coral".
Vida personal
[modifica]Järvi té dues filles, Lea i Ingrid, del seu passat matrimoni amb la violinista Tatiana Berman.[9] Järvi va aparèixer al documental Maestro, dirigit per David Donnelly. Es va convertir en ciutadà nord-americà el 1985.[1]
- Els seus honors inclouen
- 2012: Premi Hindemith
- 2012: Commandeur de L'Ordre des Arts et des Lettres
- 2013: Ordre de l'Estrella Blanca, Estònia
- 2015: Medalla Sibelius
Repertori i discografia
[modifica]El seu repertori és molt ampli, però mostra una especial predilecció per la música francesa, russa i els països escandinaus, a més de l'obra d'alguns compositors estonians com Arvo Pärt.
Amb l'orquestra de Bremen va dur a terme un enregistrament de les 9 simfonies de Beethoven. Amb l'Orquestra de París ha enregistrat obres com l'Stabat Mater i el Gloria de Poulenc amb Patricia Petibon.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gelfand, Janelle (25 gener 2000). "Search ends with CSO landing its choice". The Cincinnati Enquirer. Consultat 22 abril 2018.
- ↑ "Orozco-Estrada wird neuer Chefdirigent" (Press release). Hessischer Rundfunk. 4 març 2013. Archived from the original on 12 abril 2013. Consultat 5 març 2013.
- ↑ Matthew Westphal (31 maig 2007). "Paavo Järvi to Succeed Christoph Eschenbach at Helm of Orchestre de Paris". Playbill Arts. Consultat 31 maig 2007
- ↑ Loomis, George (28 agost 2014). "France's New Music Temple". The New York Times. Consultat 30 agost 2014.
- ↑ "Neuer Chefdirigent und Künstlerischer Leiter des Tonhalle-Orchesters Zürich ab 2019/20" (PDF) (Press release). Tonhalle-Orchester Zürich. 30 maig 2017. Archived from the original (PDF) on 6 juny 2017. Consultat 31 maig 2017.
- ↑ "Paavo Järvi Appointed as Chief Conductor From the 2015/16 season" (Press release). NHK Symphony Orchestra. 6 juliol 2012. Archived from the original on 6 maig 2013. Consultat 8 juliol 2012.
- ↑ "Paavo Järvi Chief Conductor of the NHK Symphony Orchestra tenure extended to agost 2022" (PDF) (Press release). NHK Symphony Orchestra. 22 novembre 2019. Consultat 12 abril 2021.
- ↑ "Fabio Luisi appointed as Chief Conductor of the NHK Symphony Orchestra, Tokyo from 2022/23 season" (Press release). NHK Symphony Orchestra. 9 abril 2021. Consultat 12 abril 2021.
- ↑ Arenstein, Anne (11 octubre 2011). "Combining Artistic Energies: The Constella Festival". City Beat. Consultat 5 juliol 2012.