Pablo Larraín Matte

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Plantilla:Infotaula personaPablo Larraín Matte

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pablo Larraín Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arts, Ciències i Comunicació - comunicació audiovisual Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró clar Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, muntador, realitzador, guionista, productor de cinema, productor executiu, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonia Zegers (2008–2014) Modifica el valor a Wikidata
ParesHernán Larraín Modifica el valor a Wikidata  i Magdalena Matte Modifica el valor a Wikidata
GermansHernan Larrain Matte Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1883257 Allocine: 178312 Allmovie: p496299 AFI: 363468 TMDB.org: 225009 Modifica el valor a Wikidata

Pablo Larraín Matte (Santiago, Regió Metropolitana de Santiago; 19 d'agost de 1976) és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'Hernán Larraín —Ministre de Justícia i Drets Humans en el segon govern de Sebastián Piñera i expresident de la UDI, partit de dreta conservadora—, i de Magdalena Matte —exministra d'Habitatge i Urbanisme en el primer govern de Sebastián Piñera—, va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació (UNIACC).

És soci fundador de Fábula, una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha exercit diversos projectes.[2]

El seu primer llargmetratge, Fuga el va dirigir en 2005; va ser estrenat comercialment a Xile al març de 2006 i va obtenir reconeixement internacional en guanyar als festivals de Cartagena, Màlaga i de Cinema Llatinoamericà de Trieste.[3] Les seves següents pel·lícules —Tony Manero i Post Mortem— consolidaren el seu èxit.[4]

El 2011 va debutar com a director d'una sèrie televisiva, Prófugos.

El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la qual el mexicà Gael García Bernal interpreta un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" en el plebiscit de 1988, per impedir que Augusto Pinochet seguís en el poder.[5] No va ser nominada al Premi Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no Anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.[6]

Al febrer de 2015 va estrenar a la Berlinale la seva cinquena pel·lícula, El club, on va obtenir l'Os de Plata-Gran Premi del Jurat.[7] La cinta és un drama centrat en un grup de capellans que per haver comès actes reprovatoris l'Església catòlica els manté amagats en una casa d'un poble remot.[8] La cinta es va guanyar una nominació als Globus d'Or en la categoria de Millor pel·lícula en llengua no anglesa.[9]

Va debutar en el gènere del videoclip en 2013, amb un per a la cançó Detrás del alma, que forma part del nou àlbum Se caiga el cielo del grup Electrodomésticos.[10] A l'any següent va dirigir per primera vegada una òpera: Katia Kabanova de Leoš Janáček,[11] estrenada al Teatro Municipal de Santiago el dos de maig.[12]

A la fi de 2017 es va anunciar que Larraín dirigiria una sèrie de thriller religiós anomenada Santa María. La producció es durà a terme per les cadenes Fox Networks Group Latin America i Movistar+ España.[13]

Larraín va participar en la sèrie Homemade, una antologia composta de curtmetratges dirigits per diversos cineastes durant la pandèmia de malaltia per coronavirus i estrenada per Netflix en 2020. La resta dels curtmetratges van estar dirigits per Sebastián Lelio, Ladj Ly, Paolo Sorrentino, Rachel Morrison, Naomi Kawase, Ana Lily Amirpour i Kristen Stewart, entre altres.[14]

Vida personal

[modifica]

Malgrat la seva connexió familiar dretana, la seva obra com a cineasta no té res a veure amb aquest corrent polític i, en qualsevol cas, és la d'un antipinochetista convençut. "A Xile, la dreta és responsable directa, a través del govern de Pinochet, del que va passar amb la cultura en aquests anys, no sols amb l'eliminació i la no propagació d'ella sinó, també, en la persecució d'autors i artistes", va declarar Larraín a l'Agència EFE en 2008. Va afirmar que "Xile va estar gairebé vint anys sense possibilitat d'expressar-se des del punt de vista artístic" i va opinar que "la dreta en el món no té molt interès per la cultura i això revela la ignorància que probablement tenen, perquè és difícil que algú gaudeixi o s'encanti amb coses que no coneix".[15]

Està separat, des de fins de 2014, de l'actriu Antonia Zegers,[16] amb qui té dos fills, Juana (2008)[17] i Pascual (2011).

Filmografia

[modifica]

Director

Guionista

  • 2006: Fuga
  • 2008: Tony Manero
  • 2010: Post mortem

Productor

Premis i nominacions

[modifica]

Premis Oscar

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Millor pel·lícula de parla no Anglesa No Nominat

Premis Globus d'Or

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2016 Millor pel·lícula en llengua no anglesa Neruda Nominat
2015 Millor pel·lícula en llengua no anglesa El club Nominat

Premis Platino [1][18]

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2017 Millor Pel·lícula Neruda Nominat
2017 Millor direcció Neruda Nominat
2016 Millor pel·lícula El club Nominat
2016 Millor direcció El club Nominat
2016 Millor guió El club Guanyador

Premis Fènix

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2015 Millor pel·lícula El club Guanyador
2015 Millor direcció El club Guanyador
2015 Millor guió El club Guanyador
2016 Millor pel·lícula Neruda Guanyador
2016 Millor direcció Neruda Nominat

Premis Ariel

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2009 Millor pel·lícula iberoamericana Tony Manero Nominat

Premis Pedro Sienna

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor llargmetratge ficció Fuga Nominat
2007 Millor guió Fuga Nominat
2009 Millor llargmetratge ficció Tony Manero Nominat
2009 Millor direcció Tony Manero Nominat
2009 Millor guió Tony Manero Nominat
2011 Millor llargmetratge ficció Post mortem Nominat
2011 Millor guió Post mortem Nominat
2012 Millor llargmetratge ficció No Guanyador
2016 Millor llargmetratge ficció El club Guanyador
2016 Millor direcció El club Guanyador
2016 Millor guió El club Guanyador

Premis Altazor

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2009 Millor direcció Tony Manero Nominat
2013 Millor direcció No Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2012[19] Premi Quinzena de Realitzadors No Guanyador

Altres premis

[modifica]
Esdeveniment Any Categoria Pel·lícula
Festival Internacional de Torí 2008 Millor pel·lícula Tony Manero
Festival Internacional de Cinema de l'Havana 2008 Gran Coral Tony Manero
Festival Internacional de Varsòvia 2008 Premi Especial del Jurat Tony Manero
Festival Internacional d'Istanbul 2009 Millor Pel·lícula Tony Manero
Festival Internacional de Rotterdam 2009 Premi KNF Tony Manero
Festival Internacional de Cinema d'Antofagasta 2010 Millor pel·lícula Post mortem
Festival Internacional de Cinema de l'Havana 2010 Segon Premi Coral i Premi de la Crítica Post mortem
Festival Internacional de Cinema de l'Havana 2012 Primer premi Coral al millor llargmetratge de ficció No[20]
Festival Internacional de Cinema de Berlín 2015 Os de Plata-Gran Premi del Jurat El club[7]
Festival de Cinema de Chicago 2015 Millor director El club
Festival Internacional de Cinema de l'Havana 2015 Gran Coral El club
Festival Internacional de Cinema de Durango 2015 Centaure d'Or (Millor Director) El Club
Festival Internacional de Cinema de Toronto 2016 Platform Prize Jackie

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jackie Kennedy, la reina de Camelot, Público (España), 16/02/2017
  2. ↑ Página de Fábula; acceso 19.02.2012
  3. ↑ Lista de Premios en IMDb, en inglés; acceso 18.05.2012
  4. ↑ Dominique CASIMIRO, "Le cinéma sans tain / teint de Pablo Larrain", Narcisse à l'écran, Bénédicte Brémard, Julie Michot y Carl Vetters (ed.), Les Cahiers du Littoral, n.° 15, 2012, pp. 69-81
  5. ↑ Película de Pablo Larraín sobre el plebiscito comienza a sonar para Cannes, El Mercurio Online, 17.02.2012; acceso 19.02.2012
  6. ↑ «NO es nominada como mejor película extranjera al Oscar y se transforma en la primera cinta chilena seleccionada». La Tercera, 10-01-2013 [Consulta: 10 gener 2013]. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 setembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 'Taxi', del iraní Jafar Panahi, logra el Oso de Oro de la Berlinale, El Mundo, 14.02.2015; acceso 15.02.2015
  8. ↑ Gregorio Belinchón. El cine chileno exhibe músculo en Berlín, El País, 12.02.2015; acceso 15.02.2015
  9. ↑ «"El Club" de Pablo Larraín es nominada a los Globo de Oro 2016». Emol, 10-12-2015 [Consulta: 10 desembre 2015].
  10. ↑ Marcos Moraga. Larraín debuta en los videoclips Arxivat 2013-08-06 a Wayback Machine., La Tercera, 01.06.2013; acceso 02.06.2013
  11. ↑ Juan Antonio Muñoz H. Desigual estreno en Chile de "Katia Kabanova", El Mercurio, 04.05.2014; acceso 15.02.2015
  12. ↑ Jorge Letelier F. Pablo Larraín y su debut en la ópera: "Es un privilegio muy grande, un lujo" Arxivat 2016-05-02 a Wayback Machine., La Tercera, 02.05.2014; acceso 15.02.2015
  13. ↑ Emol. Fox Latinoamérica firma acuerdo para desarrollar serie creada por el director Pablo Larraín, Emol, 14.12.2017; acceso 14.12.2017
  14. ↑ ««Homemade»: Larraín y Lelio llegan a Netflix con serie de cortos grabados en cuarentena». Solo Artistas Chilenos, 24-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 1r juliol 2020].
  15. ↑ Cineasta Pablo Larraín dice que la derecha es "responsable directa" del apagón cultural sufrido por el país Arxivat 2010-08-27 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 01.08.2008; acceso 19.02.2012
  16. ↑ Cristián Farías / Carlos Zúñiga. La muy íntima amistad del director de cine Pablo Larraín y Virginie Ledoyen, sex symbol de la película La Playa, de Leo DiCaprio, Glamorama, 27.05.2015; acceso 11.09.2015
  17. ↑ Carolina Farías. Se acabó la dulce espera de Antonia Zegers: Fue mamá, Terra, 19.03.2008; acceso 19.02.2012
  18. ↑ «Nominaciones a los Premios PLATINO del cine Iberoamericano 2016» (en castellà). , 09-06-2016 [Consulta: 25 gener 2018].
  19. ↑ pel·lícula chilena 'No' gana la Quincena de Realizadores de Cannes, El Mercurio, 25.05.2012; acceso 26.05.2012
  20. ↑ pel·lículas chilenas triunfan en Festival de Cine de La Habana Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 14.12.2012; acceso 16.12.2012

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Larraín Matte