Pacifisme

Pacifistes a Berlín, 1921

El pacifisme és l'oposició o la resistència a la guerra, al militarisme (incloent el reclutament forçós) o la violència. Cal subratllar que el pacifisme no nega ni rebutja el conflicte, sinó la violència.[1][2]

Els seus inicis daten de l'any 1815, amb l'aparició de la Societat Nova York per la Pau, i a partir d'aquest any d'altres societats similars arreu d'Europa. A la segona meitat del segle xix el pacifisme va rebre una forta revitalització en passar a formar part de l'ideari dels partits socialistes de l'època. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser el moviment pacifista el que va crear l'ONU. Al llarg del segle xx el pacifisme s'ha anat ampliant i definint, i actualment és més habitual referir-se a la no-violència.[1][2]

En general rebutgen totes les teories de guerra justa. Es pot basar en principis filosòfics, ètics, morals (una visió deontològica) o en el pragmatisme (una visió conseqüencialista). El pacifisme de principis sosté que, en qualsevol circumstància, des de la guerra fins a la violència física interpersonal, la violència és moralment incorrecta. El pacifisme pragmàtic sosté que els costos de la guerra i de la violència interpersonal són tan importants que és millor trobar altres maneres de resoldre els conflictes que la violència.

Història

[modifica]
Congrés Universal per la Pau de 1910

Orígens

[modifica]

El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral.

Entre el 350 i el 250 aC es va escriure a la Xina el llibre clàssic del taoisme: el Daodejing. En ell, el seu autor, Laozi, diu que les armes són sempre la causa de la desgràcia, i només s'han d'utilitzar com a últim recurs. I en cas de victòria, no hi hauria d'haver celebració.[3] L'any 261 aC, a l'Índia, l'emperador Aixoka, commocionat per les atrocitats comeses pel seu exèrcit en la conquesta de la regió de Kalinga, va començar a predicar el pacifisme, renunciant a les guerres com a instrument de conquesta. Els seus ideals es van registrar en columnes de pedra i coves de tot l'Imperi Màuria.[4]

Als territoris de tradició judeocristiana l'aparició del pacifisme es situa aproximadament entre el segle I i el segle IV quan els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del sermó de la muntanya de l'Evangeli segons Mateu: "No resistiu el mal amb la força".[5][6][7]

El pacifisme modern

[modifica]
Vegeu també: Moviment per la pau

Els impulsos al pacifisme més forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors al segle xx, com ara Mahatma Gandhi, Emma Goldman, Martin Luther King, Teresa de Calcuta i Rigoberta Menchú.

També foren importants les protestes contra la Guerra del Vietnam als Estats Units d'Amèrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.

Context actual

[modifica]
Grafit amb una arma trencada, símbol antimilitarista, i una A dins d'un cercle, de l'anarquisme.
Articles principals: Acció directa i No-violència

Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inèrcia política i es neguen a ser part activa dels conflictes i l'empren com a justificatiu, així com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crítica. Aquí s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, mobilitzacions pel civisme, etc.

Per un altre cantó, molts pacifistes que creuen en l'acció no violenta per fer canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acció, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritàries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge, però no pas l'agressió a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquests, s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.

Mitjans

[modifica]
Un vaixell pacifista desafia les fronteres per portar ajuda (menjar, medecines, roba) a Líbia i donar visibilitat a la guerra.

Alguns dels mitjans de que es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats són la resistència no violenta, la diplomàcia, la desobediència civil, el boicot a entitats, l'objecció de consciència al servei militar, les campanyes de divulgació i l'educació per a la pau.

Moviments relacionats

[modifica]
Un dels lemes més coneguts del moviment hippy dels anys 60 era "fes l'amor i no la guerra".

Alguns moviments que es poden considerar pacifistes o relacionats amb el pacifisme són:

Pacifistes

[modifica]
La pacifista Bertha von Suttner
Categoria principal: Pacifistes

Aquesta és una llista d'algunes persones que per algun motiu han estat considerades pacifistes per alguna societat o cultura.

Entitats internacionals

[modifica]
Oficina Internacional de la Pau

A continuació, exposem una llista d'institucions a les quals se'ls ha atorgat un Premi Nobel de la Pau:

A Espanya i els països catalanoparlants

[modifica]
Mural a Altpatró
  • L'Institut Català Internacional per la Pau va ser creat en 2007 pel Parlament de Catalunya, com a desplegament del previst a la Llei de Foment de la Pau, per a promoure la cultura de la pau i la resolució pacífica a Catalunya i al món. Es dedica a la recerca, formació i difusió de temes relacionats amb la pau.[11]
  • Justícia i Pau és una associació de dret canònic de l'arxidiòcesi de Barcelona, que actua a Catalunya des de l'any 1968, i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient. Es dedica a editar informes, materials pedagògics i exposicions, a impartir conferències i a participar en els mitjans de comunicació.[8][12]
  • Fundació per la Pau és una associació amb seu a Barcelona que té realitza campanyes de sensibilització social i edita publicacions de divulgació sobre temes d'educació amb el fi de promoure la pau i la no-violència, així com la desaparició progressiva de la violència estructural.[13]
  • La Universitat de Barcelona convoca anualment un Premi de Recerca per a la Pau.[14]

Algunes entitats van existir al segle xx però no actualment, sovint perque han evolucionat en altres objectius o perque han perdut sentit. Per exemple, Gest per la Pau va ser una organització que, de 1985 fins a 2013, va treballar en l'àmbit de la pau i del respecte dels drets humans a l'àmbit específic de la violència generada a Euskal Herria. En 1995 va guanyar el premi per la pau de les Nacions Unides Espanya. A Catalunya, als anys 70 va ser força important el Moviment d'Objecció de Consciència, MOC. El GANVA-GAMBA (Grup d'Acció directa No Violenta Anti-otan, més tard Grup d'Acció directa No Violenta Antimilitarista; i Grup Anti-Militarista de BArcelona) va fer accions oposant-se a les bases militars estatunidenques i a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN des de 1978. El Mili KK era un grup pacifista que es va centrar especialment a abolir el servei militar obligatori a l'Estat Espanyol. Les Dones Antimilitaristes, DOAN, és un exemple de les nombroses organitzacions feministes i pacifistes que van tenir gran influència social a l'Espanya dels anys 80.[2][15]

Cultura pacifista

[modifica]
Mural pacifista a Lisboa, 2011

Hi ha artistes i moviments artístics que han volgut utilitzar la seva obra per a promoure el pacifisme. L'art d'acció, que va néixer amb els nous moviments socials, n'està ple d'exemples. A Catalunya, per exemple, la revista pacifista i antimilitarista La puça i el general, publicada per GANVA, va ser molt influent als anys 80 del segle xx. La cançó Al vent (1959) de Raimon es considerada pacifista.[8][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Vilanou, Conrad; Planella, Jordi; Barbero, Josep Manuel. De la compassió a la ciutadania: una història de l'educació social. Barcelona: UOC, 2010. ISBN 9788497888806. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Prat, Enric. El moviment per la pau a Catalunya : passat, present i futur. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Patricipació, 2007. ISBN 978-84-393-7413-8. 
  3. ↑ Yu, Anthony C. «Reading the "Daodejing": Ethics and Politics of the Rhetoric». Chinese Literature: Essays, Articles, Reviews (CLEAR), 25, 2003, pàg. 165–187. DOI: 10.2307/3594286. ISSN: 0161-9705.
  4. ↑ Schulberg, Lucille. Índia histórica. (en portuguès). Traducció: Pinheiro de Lemos, J.A.. Rio de Janeiro: Livraria José Olympio Editora, 1979, p. 78-79. 
  5. ↑ oremus Bible Browser : Matthew 5
  6. ↑ oremus Bible Browser : Luke 6
  7. ↑ ; Geddes, Gordon D.; Griffiths, Jane GCSE Religious Studies for AQA Christianity: Christianity: Behaviour, Attitudes & Lifestyles. Heinemann Educational Publisher, 2004, p. 75. ISBN 0-435-30714-2. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Prat, Enric. Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Barcelona: Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, 2004. ISBN 84-475-2790-5. 
  9. ↑ Alcalde, Javier. «El esperanto y la noviolencia» (en castellà i esperanto). Global Education Magazine, 29-01-2013. [Consulta: 14 setembre 2014].
  10. ↑ «Els esperantistes catalans. Un col·lectiu pacifista en un món global» (en català i anglès). Institut International Català per la Pau, 2012. [Consulta: 14 setembre 2014].
  11. ↑ «L'Institut. Inici». ICIP. Generalitat de Catalunya, 11-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 27 octubre 2022].
  12. ↑ «Inici». Justícia i Pau. [Consulta: 27 octubre 2022].
  13. ↑ «FundiPau — Creant condicions de pau». Fundació per la Pau. [Consulta: 27 octubre 2022].
  14. ↑ «La Universitat de Barcelona convoca el XII premi de Recerca per a la Pau». Institut de Desenvolupament Professional. UB. [Consulta: 27 octubre 2022].
  15. ↑ «¿Qué fue Gesto por la Paz?» (en castellà). Gesto por la Paz. [Consulta: 27 octubre 2022].
  16. ↑ Mayayo, Andreu «L'himne de la nova cançó». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, 8-2009, p. 51. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
  • Brigades Internacionals de Pau Arxivat 2004-04-23 a Wayback Machine. (anglès)
  • Moviment per la Pau Extremadura Arxivat 2017-10-15 a Wayback Machine.
  • Pacifism”, a Snow, David A., Donatella Della Porta, Bert Klandermans and Doug McAdam (eds.) The Blackwell Encyclopedia of Social and Political Movements, Hoboken, NJ, Wiley-Blackwell (2013).