Pacte de Madrid (1953)
|
Per a altres significats, vegeu «Pacte de Madrid». |
| ||||
| Tipus | tractat bilateral  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | relacions entre Espanya i els Estats Units | |||
| Data | 26 setembre 1953 | |||
| Localització | Palau de Santa Cruz (Comunitat de Madrid) , Madrid | |||
| Estat | Espanya Franquista | |||
| Signatari | ||||
El pacte de Madrid o Convenis hispans-nord-americans de 1953, signats el 26 de setembre de 1953 al Palau de Santa Cruz per Espanya i els Estats Units,[1] ensems amb el concordat conclòs el mateix any amb el Vaticà,[2] va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix. Tot i això, l'aleshores president dels EUA, Truman, hi assimilava Franco amb Mussolini i Hitler i reprotxava al règim la manca d'obertura i de llibertat de culte.[2]
El pacte s'ha de situar dins el clima tens de la Guerra Freda i la cerca de seguretat d'ambdós països contra el “perill comunista”.[1] L'ajuda era principalment militar i alimentària i no van investir-se en la industrialització d'Espanya. Després d'un estudi de les parts secretes, esdevingudes accessibles, la historiadora Del Rocío conclou que els americans exien «sense dubte els més beneficiats» i que Espanya hi va perdre molt de la seva sobirania.[1] El pacte del qual la major part va quedar secreta va adoptar la forma de tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units, al seu torn, els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol.
Encara que no va ser una aliança militar completa, les ajudes donades a l'exèrcit espanyol eren mínimes i en cas d'un atac d'Espanya, era clar que no havia de comptar amb el suport americà.[1] Durant els primers anys fiscals als Estats Units (1954-61), l'ajuda militar va ascendir fins a 500 milions de dòlars, en forma de donacions. Entre 1962 i 1982 van ser proporcionats 1.238 milions més dels quals 727 milions en forma de préstecs i 511 milions en donacions. Durant el període 1983-1986, tota l'ajuda militar dels Estats Units era en forma de vendes sota condicions de crèdit favorables, aproximadament 400 milions anuals, que es van reduir a 100 milions durant els anys 1987-88. Els crèdits militars estaven programats per a ser eliminats en l'any fiscal 1989, d'acord amb la creixent autosuficiència d'Espanya en defensa nacional. Més de 200 oficials i sotsoficials espanyols van rebre formació especialitzada als Estats Units cada any en virtut d'un programa paral·lel. Les altres donacions i crèdits van organitzar-se principalment per servir als interessos americans en donar una sortida als seus excedents agraris. Significava nogensmenys la fi de l'ideal autarquista del franquisme.[3]
Aquest pacte va ser decisiu per al que es coneix com a miracle espanyol (1959-1973), no pas tant per l'ajuda directa, però pel fet que contribuïa a la integració d'Espanya en la comunitat internacional, d'ara endavant l'estat donava garanties d'estabilitat indispensables per a atraure inversions i encetar el creixement econòmic, efectes que segons l'historiador Barciela són «difícils per quantificar […] però sens dubte extraordinaris.»[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mª del Rocío Piñeiro Álvarez «Los convenios hispano-norteamericanos de 1953» (en castellà). Història Actual Online, n.11, Tardor 2006. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2014. ISSN: 1696-2060 [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carlos Barciela López, «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» (castellà) i (català), L'ajuda americana a Espanya (1953-1963), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6
- ↑ Joan Lluís Ferret i Pujol, «Ajuda militar americana, setembre 1953», L'Aviació i El Prat de Llobregat, El Prat de Llobregat, 2010, pàgines 18-182, ISBN 9788461367696