P.B. Kennedy el 1949 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Patrick Brendan Kennedy 20 juliol 1929 Clarecastle (Irlanda) |
Mort | 8 juny 1966 (36 anys) Nottingham (Anglaterra) |
Causa de mort | suïcidi |
Formació | Universitat Nacional d'Irlanda - doctor (1954–1955) Universitat d'Exeter (1951–1953) Col·legi Universitari de Cork (1947–1951) North Monastery (1941–1947) |
Tesi acadèmica | On the Growth of Certain Integral and Subharmonic Functions (1955 ) |
Director de tesi | Walter Hayman |
Activitat | |
Ocupació | jugador d'escacs, matemàtic |
Ocupador | Universitat York (1962–1966) Col·legi Universitari de Cork (1954–1961) Universitat d'Aberystwyth (1953–1954) |
Esport | escacs |
Obra | |
Estudiant doctoral | Siobhán Vernon |
Família | |
Cònjuge | Pamela Fishwick |
Pares | Pat Kennedy i Kit O'Sullivan |
Paddy Kennedy (anglès: Patrick Brendan Kennedy) (Clarecastle, 20 de juliol de 1929 - Nottingham, 8 de juny de 1966) va ser un matemàtic i jugador d'escacs irlandès.
La seva família es va traslladar a viure a Cork el 1938, quan ell tenia nou anys. A Cork van ser escolaritzats ell i els seus germans. En acabar els estudis secundaris el 1946, va obtenir una beca per estudiar matemàtiques al University College Cork (avui federat a la universitat Nacional d'Irlanda), en el qual es va graduar el 1949 i va obtenir el màster el 1951.[1] Els anys següents va fer estudis de postgrau a la universitat d'Exeter sota la direcció de Walter Hayman, el 1953 va ser nomenat professor de la universitat d'Aberystwyth i el 1954 va obtenir el doctorat a la universitat d'Irlanda amb una tesi sobre funcions subharmòniques.[2]
Va ser professor del University College Cork fins al 1961, quan es va prendre un any sabàtic, i el 1962 va ser nomenat professor de la universitat de York,[3] càrrec que va mantenir fins que es va treure la vida el 1966.[4]
El 1949, amb vint anys, va ser campió nacional d'Irlanda d'escacs, guanyant totes les partides que va jugar, però mai va tornar a jugar als escacs a aquest nivell tan alt, i va anar abandonant la competició progressivament.[5]
En morir, tenia a mig fer un llibre sobre funcions subharmòniques que va ser completat pel seu mestre, Hayman, i que va ser publicat el 1976.