Pal de recompte

Anvers i revers d'un pal de comptar medieval anglès.

Un pal de comptar, pal de recompte o bastó de recompte és un sistema per a registrar nombres o una numeració gràcies a marques de comptatge mitjançant incisions (osques) en un pal de fusta o os. L'origen d'aquesta tècnica es remunta a temps prehistòrics (osques tallades en ossos d'animals durant el paleolític superior). L'exemple més antic, l'Os de Lebombo, té una antiguitat d'uns 35.000 anys.[1] Un exemple notable és l'Os d'Ishango. La primera referència històrica als pals de recompte la fa Plini el Vell (23-79 dC) quan delibera sobre la millor fusta per a aquest propòsit.[2] També en parla Marco Polo (1254-1324), que n'esmenta l'ús a la Xina.[3][4]

Cordills amb nusos

[modifica]

Un sistema de recompte similar al dels bastons amb osques és el de cordills amb nusos. Heròdot esmenta l'ús d'un cordill amb nusos per part de Darios I el Gran.[5]

  • El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.

Vegeu també

[modifica]

Teoria del crèdit (monetari)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lebombo Bone -- from Wolfram MathWorld
  2. ↑ Pliny (the Elder.). The Natural History of Pliny. H. G. Bohn, 1855, p. 372–. 
  3. ↑ Marco Polo. The Travels of Marco Polo, a Venetian, in the Thirteenth Century: Being a Description ... of Remarkable Places and Things in the Eastern Parts of the World. author, 1818, p. 435–. 
  4. ↑ Vito Bianchi. Marco Polo: Storia del mercante che capì la Cina. Gius.Laterza & Figli Spa, 2011-06-30T00:00:00+02:00, p. 125–. ISBN 978-88-581-0173-5. 
  5. ↑ Herodotus. The History of Herodotus. D. Midwinter, 1737, p. 393–.