Palau Sant Jordi | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Estadi | |||
Arquitecte | Arata Isozaki | |||
Construcció | 21 setembre 1990 | |||
Obertura | 21 setembre 1990 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Montjuïc (Barcelonès) | |||
Localització | Passeig Olímpic, 5-7, 08038 Barcelona | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 40647 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
Capacitat màxima | 17.960 (grades) 24.000 (grades+pista)[1] | |||
Club | FC Barcelona Bàsquet Futbol Club Barcelona | |||
Lloc web | palausantjordi.barcelona | |||
El Palau Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japonès Arata Isozaki.[2] El Palau, emplaçat a la muntanya de Montjuïc, sobre un antic abocador d'escombraries, va ser concebut com un espai polivalent on a més de les competicions esportives s'hi desenvolupen espectacles diversos com ara espectacles musicals i teatrals o trobades socials. És considerat la joia de l'anomenada Anella Olímpica de Montjuïc, que també integren instal·lacions de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la Piscina de Salts de Montjuïc o les Piscines Bernat Picornell. És la instal·lació olímpica més utilitzada de Barcelona. Per a esdeveniments esportius té una capacitat de 16.670 espectadors (tots asseguts, encara que ocupant únicament els dos laterals i el fons nord, ja que en el fons sud no s'habiliten graderies), mentre que per a concerts té una capacitat màxima de 18.000 persones.[3]
Va ser inaugurat el 21 de setembre de 1990.[4] És considerat una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria moderna. La seva estructura i materials mecanitzats li confereixen una gran flexibilitat que permet adaptar el recinte per a acollir els més variats esdeveniments.
El Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per als quals va acollir les finals de les competicions de gimnàstica. Des d'aleshores acull regularment espectacles esportius de tota classe, des de bàsquet fins a exhibicions de motocròs, i també esports no habituals de practicar en pavellons no especialitzats com ara la natació. Amb motiu dels Campionats del Món de Natació de 2003, celebrats a Barcelona, s'hi va instal·lar una piscina reglamentària de 50 × 25 metres on es van disputar les principals proves dels campionats.
A més dels grans espectacles esportius, el Palau Sant Jordi és un dels llocs més sol·licitats de Barcelona per a l'organització d'espectacles musicals i teatrals, a causa del seu gran aforament, comoditat, i una excel·lent sonoritat del recinte. Com a exemple, cal esmentar que l'artista nord-americà Bruce Springsteen va escollir el seu concert del Palau Sant Jordi a l'octubre de 2002 per a editar el DVD oficial de la seva gira mundial.[5] També han actuat en el Palau Sant Jordi grans artistes del pop-rock internacional com U2, Queen, Coldplay, Iron Maiden, Mecano o solistes com Britney Spears, Miley Cyrus, Shakira, Avril Lavigne, Madonna, Prince, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat, Lady Gaga, Justin Bieber, Rihanna o Enrique Bunbury.
Va ser una de les sis seus de la Copa del Món de bàsquet 2014.[6]
El Palau Sant Jordi és un palau d'esports situat a l'Anella Olímpica de Montjuïc, en una terrassa al davant de l'Estadi i amb l'entrada principal a l'esplanada o plaça. Darrere el Palau hi ha el parc del Migdia.[7]
El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc va ser encarregat a l'equip d'arquitectes format per Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carlos Buxadé el 1984, els quals van dissenyar l'espai a partir d'una immensa esplanada dividida longitudinalment en tres plataformes. Al nivell intermedi hi ha l'accés principal al Palau Sant Jordi, edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. Es va escollir un projecte que permetés un ús perdurable del nou equipament, ja que es volia que esdevingués, un cop acabats els Jocs Olímpics del 1992, un espai per a actuacions culturals i esportives multitudinàries.[7]
La graderia té forma en U per deixar espai a l'escenari. Sobre la graderia, 62 robustes columnes suporten el pes de la cúpula i delimiten el vestíbul de circulació perimetral del públic. La cúpula, de les mateixes dimensions que la pista, es va construir amb el sistema Pantadome (ideat per l'enginyer Mamoru Kawaguchi). Aquest sistema està format per una malla de 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s'insereixen els tups. La construcció de la cúpula va ser una obra d'enginyeria molt nova i complexa. La cúpula es va construira nivell de terra i, un cop acabada es va elevar mitjançant 12 gats hidràulics controlats amb molta precisió per un sistema informàtic. Finalment es va assegurar la cúpula on s'ajunten tots els grills, es va construiur la semicoberta i es va aïllar amb teula, ceràmica i zinc. A l'estructura de la cúpula, un cop aixecada, s'hi va afegir una altra gran estructura metàl·lica de color groc en la qual va instal·lar-se tot l'equipament d'il·luminació, de so i un marcador amb pantalles pels quatre costat.[7]
El Palau Sant Jordi és un equipament multifuncional, s'hi han fet actuacions de tota classe, com ara concerts multitudinaris, circ, campionats de motocross, la celebració del Windsurt Indoor amb un mar artificial, campionats de natació, de bàsquet o dos finals de la Copa Davis. L'espai és molt adaptable, amb les grades inferiors desmuntables i amb els canvis necessaris a l'espai de pista. Per a actes esportius té una capacitat de fins a 16.159 espectadors i per a concerts la capacitat màxima s'amplia fins als 17.960.[7]
Inicialment l'edifici s'havia de situar a l'abocador d'escombraries de Montjuïc però finalment es va optar per un nou emplaçament, cosa que va fer canviar el disseny. La millora del terreny va permetre minimitzar el problema de fonaments i se'n va poder ampliar l'espai. La coberta també es va modificar del disseny inicial que preveia una coberta ondulada de xapa.[7]
El projecte del Palau d'esports Sant Jordi s'insereix dins un projecte ampli de remodelació de la ciutat que va iniciar-se els darrers anys de la dècada de 1970 i es va intensificar a partir del nomenament de Barcelona, l'octubre de 1986, com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Durant els Jocs Olímpics va ser el principal pavelló cobert i hi va acollir la competició de gimnàstica artística i les finals de handbol i voleibol.[7]
Es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1990 i entre el 1990 i el 1992 ja va acollir nombroses activitats, tant esportives com culturals.[7]
L'any 2007 es va inaugurar el Sant Jordi Club, una sala de concerts més petita, amb una capacitat de 4.620 espectadors situada a la sala annexa del Palau Sant Jordi, que es va remodelar.[7]
2023
2024
30 de juny: Eufòria, El Concert