Palau de Hampton Court
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Hampton Court Palace  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa museu, palau, teatre i museu independent | |||
| Construcció | 1515 | |||
| Cronologia | ||||
| 31 març 1986 | incendi Causat per: accident | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | estil Tudor barroc | |||
| Material | maó | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Richmond upon Thames (Anglaterra) | |||
| Localització | Hampton Court Palace, East Molesey KT8 9AU | |||
| Banyat per | Tàmesi | |||
| ||||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Data | 2 setembre 1952 | |||
| Identificador | 1193127 | |||
| Monument protegit al Regne Unit | ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Historic Royal Palaces (en)  | |||
| Lloc web | hrp.org.uk… | |||
| ||||
.jpg)
.jpg)
El Palau de Hampton Court, en anglès: Hampton Court Palace és un palau reial ubicat al London Borough of Richmond upon Thames, Greater London, al comtat històric d'Anglaterra de Middlesex i dins el codi postal (postal town) d'East Molesey a Surrey; no hi viu la família reial britànica (British Royal Family) des del segle xviii. Aquest palau es troba a 7 km alsud-oest de Charing Cross un rierol del riu Thames al central London. Originàriament va ser construït pel Cardenal Thomas Wolsey, un favorit (favourite) del rei Enric VIII, aproximadament l'any 1514; l'any 1529, quan Wolsey va perdre la seva condició de favorit, aquest palau va passar al rei, qui l'engrandí.
Al segle següent, el rei Guillem III el va refer i el va expandir molt, tot tractant de rivalitzar amb el recent construït de Versailles.[1] Els treballs s'acabaren el 1694, deixant el palau de Hampton Court amb dos estils arquitectònics, l'estil Tudor i el Barroc. Malgrat haver-hi en el palau dos estils el que el fa més característic és l'ús de maons rosats i un equilibri simètric en les ales de l'edifici.[2]
Junt amb el St. James's Palace, aquest és l'únic dels dos palaus que perviuen dels molts que tenia el rei Enric VIII.
Actualment, aquest palau està obert al públic i és un atractiu turístic, s'hi arriba fàcilment per tren amb l'estació Waterloo Station del central London i per Hampton Court railway station a l'East Molesey, en la zona 6 de Transport for London. Té cura del palau la institució Historic Royal Palaces, la qual no rep fons econòmics ni del Govern ni de la Corona.[3]
A part del mateix Palau i els seus jardins, altres punts d'interès pels visitants inclouen el famós laberint, el real tennis court i l'enorme planta de vinya, que es creu que és la més gran del món.
Al palace's Home Park cada any s'hi celebra el Hampton Court Palace Festival i la mostra de flors Hampton Court Palace Flower Show.
Referències
[modifica]- ↑ Dynes, p. 90.
- ↑ Dynes, p. 86.
- ↑ «Historic Royal Palaces > Home > About us > Who we are». Hrp.org.uk. Arxivat de l'original el 1 de setembre 2011. [Consulta: 12 juliol 2011].
- Dynes, Wayne. Palaces of Europe. Londres: Hamlyn, 1968. OCLC 37658.
- Copplestone, Trewin. World Architecture. Londres: Hamlyn, 1963.
- Summerson, John. Great Palaces (Hampton Court. pp. 12–23). Londres: Hamlyn Publishing Group Ltd, 1969. ISBN 0-600-01682-X.
- Thurley, Simon. Hampton Court Palace. Londres: Historic Royal Palaces, 1996.
- Williams, Neville (1971). Royal Homes. Lutterworth Press. ISBN 0-7188-0803-7.
Enllaços externs
[modifica]