Paleosòl, en geologia i paleontologia, es refereix a un sòl format en temps antics i preservat per l'acumulació de posteriors sediments, siguin aquests d'origen volcànic o no. Els paleòsols es consideren sòls fòssils i, generalment, van ser formats en condicions edafològiques químiques i físiques que ja no es donen en l'actualitat sobre la zona en qüestió.
Pels canvis al llarg del temps dels climes a la Terra, els sòls formats en condicions tropicals exposats a una recent època d'aridesa poden passar a ser dels tipus oxisòl, ultisòl o fins i tot alfisòl. En gran part d'Austràlia i especialment a l'Outback, aquest procés pot haver passat de manera extensa. Els paleosòls així formats no són fèrtils.[1] Tanmateix, hi pot haver gran bodiversitat biològica.[2]
En altres parts d'Austràlia i d'Àfrica, el procés d'assecament pot no haver estat tan sever i els sòls no tan afectats i contenir suficient fòsfor i altres nutrients disponibles per a les plantes.
Retallack, G.J., 2001, Soils of the Past, 2nd ed. New York, Blackwell Science. ISBN 0-632-05376-3.
Kraus, M.J., 1999, Paleosols in clastic sedimentary rocks: their geologic applications, Earth Science Review 47:41-70.