Pallas Strozzi

Plantilla:Infotaula personaPallas Strozzi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Palla di Onofrio Strozzi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1372 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1462 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Gubbio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat de figura pública Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Pàdua (1434–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, banquer, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Activitat1392 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1462 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsManuel Crisolores Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLena Strozzi Modifica el valor a Wikidata
PareNofri Strozzi Modifica el valor a Wikidata
ParentsGiovanni di Paolo Rucellai, gendre
Marietta Strozzi, neta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pallas Strozzi, també anomenat Pallas de Noferi, (Florència, 1372 - Pàdua, 8 de maig de 1462) fou un erudit florentí que dedicà la seva quantiosa fortuna a la propagació de les lletres.[1] Pertanyia a la família Strozzi.

Feu venir de Grècia a Manuel Crisolores per encarregar-li una càtedra de grec a Florència i manà portar de Constantinoble diversos manuscrits, entre ells les Obres de Plató; les Vides paral·leles, Plutarc de Queronea; la Política d'Aristòtil, i la “Cosmografia”, de Tolomeu.[1]

Convertí el seu domicili en una oficina de traductors i copistes, que dirigia ell mateix, ja que dominava el grec i el llatí.[1] El 1428 fou nomenat rector de la Universitat de Florència; en va reorganitzar les càtedres i hi va cridar els millors professors d'Itàlia.[1] Strozzi també va intervenir en els negocis públics, desenvolupà algunes ambaixades i assistí als Congressos de Ferrara i Siena.[1]

Per més que treballà a mantindre la pau entre els dos partits dels Albizzi i dels Mèdici, que no veia amb bons ulls un rival protector de les lletres.[1]

Llavors s'establí a Pàdua, i aconseguí que fos allà un altre eminent bizantí, Joan Argiropulos, amb qui va emprendre la traducció de diverses obres.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Volum 57, pàg. 1333 de l'Enciclopèdia Espasa ISBN 84-239-4557-X