Pampa (bolet)
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Infundibulicybe geotropa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Infundibulicybe | ||||||||
| Espècie | Infundibulicybe geotropa Harmaja, 2003 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus geotropus | ||||||||
| Sinònims | Clitocybe geotropa Clitocybe gilva var. geotropa Clitocybe geotropa var. minor Omphalia geotropa
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La pampa -també anomenada barret de frare, candela de bruc o porrosa- (Infundibulicybe geotropa, de la paraula grega gê que vol dir "terra", i tropé que significa "direcció", perquè sembla indicar la forma del barret girat o dirigit cap a terra) és un bolet molt apreciat en indrets concrets com ho fa pensar els molts noms populars que té. Viu en els marges i a les clarianes dels boscos, en llocs on hi hagi herba i, sovint, forma erols. És un bon comestible. Dels exemplars més grossos, és millor rebutjar-ne el peu, que resulta dur i estellós.[1]
Morfologia
[modifica]Els exemplars joves d'aquest bolet mostren una certa desproporció entre el peu obès i un barret petit i punxegut. Quan creixen, el barret s'eixampla i conserva sempre una mamella a la seua part central, llevat dels més vells, que arriben a formar-hi una concavitat. D'aspecte eixut, és tot ell d'un color camussa, de vegades més grogós o bé ataronjat. Ben desenvolupat pot arribar a aixecar uns 15 cm d'alçària i el capell pot fer ben bé 20 cm de rotllana. Les làmines són decurrents i s'enfosqueixen una mica, amb el temps. La carn és blanquinosa i ferma, amb una certa olor de fruites, potser d'ametlles amargants, força agradable.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Planes 122-123. Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X.
Bibliografia
[modifica]- Courtecuisse, Régis i Duhem, Bernard: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
- Bon, Marcel: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
- Gerhardt, Ewaldt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
- Phillips, Roger: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
- Laessoe, Thomas i Del Conte, Anna: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
- Jordan, Peter i Wheeler, Steven: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
- Becker, G.; Giacomoni, L.; Nicot,J.; Pautot, S.; Redeuihl, G.; Branchu, G.; Hartog, D.; Herubel, A.; Marxmuller, H.; Millot, U. i Schaeffner, C.: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
- Romagnesi, Henri: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Fotografies
- Descripció i fotografies (francès)