Panteó
 | Aquesta és una pàgina de desambiguació És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
A l'antiga Grècia, el Panteó[1] (grec antic: πάνθειος, llatí: panthēum)[2] designava la totalitat de divinitats de la religió grega, i actualment el mot panteó fa referència al conjunt de divinitats de qualsevol religió politeista. Per extensió:
- Panteó egipci, conjunt de divinitats de la religió egípcia
- Panteó de Dragonlance, conjunt de divinitats de l'univers de Dragonlance, basat en el joc de rol Dungeons & Dragons
- Panteó (arquitectura): a l'antiguitat, edifici de culte dedicat a tots els déus, i modernament, a homes il·lustres d'un país
- Panteó de Roma, construït per l'emperador Adrià en substitució del que havia fet aixecar Marc Vipsani Agripa el 27 aC i que ha donat nom a tots els altres
- Panteó de París, del segle xviii
- Panteó de Londres, del segle xviii
- Panteó de Marins Il·lustres de Cadis, del segle xviii
- Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid, del segle xix
- Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, de 1986
- Panteons i tombes de sobirans a Amèrica
- Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
- Panteons i tombes de sobirans a Roma
- Panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
- Panteó, catàleg d'herois i homes il·lustres d'una determinada nació, corrent filosòfic o tradició política
- Panteó familiar, edifici, generalment en cementiris, on es deixen les restes mortals d'algunes persones
- Panteó Arquer i Morató, al cementiri de Cardedeu
- Panteó Viader, al cementiri de Cardedeu
- Panteó Cabañas, al cementiri de Lloret de Mar
- Panteó Casanovas i Terrats, al cementiri de Lloret de Mar
- Panteó Costa i Macià, al cementiri de Lloret de Mar
- Panteó Esqueu i Vilallonga, al cementiri de Lloret de Mar
- Panteó Familiar Caner, al cementiri de Begur
- Panteó Família Serra, al cementiri de Sant Joan Despí
- Panteó M. Llorens, al cementiri de Lleida
- Panteó d'Enric Nuet, al cementiri de Lleida
- Panteó de Teresa Pedrol, al cementiri de Lleida
- Panteó Massaguer, al cementiri d'Arenys de Mar
- Panteó Mundet, al cementiri d'Arenys de Mar
- Panteó Xifré, al cementiri d'Arenys de Mar
- Panteó d'Iu Bosch, al cementiri d'Arenys de Mar
- Panteó de Joan Oller i Quintana, al cementiri de Cervera
- Panteó de la família Aymamí, al cementiri de Cervera
- Panteó de la família Jené, al cementiri de Cervera
- Panteó de la família Jordana, al cementiri de Cervera
- Panteó de la família de Lluís Sampere, al cementiri de Cervera
- Panteó de la vídua d'Antoni Vinadé, al cementiri de Cervera
- Panteó dels Pares Claretians, al cementiri de Cervera
- Panteó de Josep Gili i Riera, al cementiri d'Artés
- Panteó de la família Berenguer, al cementiri d'Artés
- Panteó de Maria Esturgó, al cementiri de la Garriga
- Panteó de la Família Capdevila, al cementiri d'Olot
- Panteó de la Família Danés, al cementiri d'Olot
- Panteó de la Família Esquena-Casadevell, al cementiri d'Olot
- Panteó de la Família Estorch-Massegur, al cementiri d'Olot
- Panteó de la Família Masllorenç, al cementiri d'Olot
- Panteó de la Família de Narcís Agustí, al cementiri d'Olot
- Panteó modernista de Marià Vayreda, al cementiri d'Olot
- Panteó de la família Gordi, al cementiri de Santa Coloma de Gramenet
- Panteó de la família Vidal Xaus, al cementiri de Tiana
- Panteó dels Berguedans Il·lustres, al cementiri de Berga
- Panteons del cementiri de Solanelles, al cementiri de Prats de Rei
Referències
[modifica]- ↑ En català el nom adient és Pantèon o Pànteon. La forma panteó és deguda al fet que es tracta d'un mot grec pres a través del francès: Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 117.
- ↑ Diccionari Grec-Català.