Pantxatantra
(sa) पञ्चतन्त्र  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària, aplec de contes populars i recull de contes |
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut Vixnu Sharma |
| Llengua | sànscrit |
| Publicació | valor desconegut |
| Creació | c. 300 aC |
| Editorial | valor desconegut |
| Dades i xifres | |
| Gènere | faula |
El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut. Les narracions són en forma de faula on els vicis solen prendre forma d'animal i acostumen a acabar amb una estrofa moral.[1] El llibre ha estat traduït al català.[2] El recull inclou els consells polítics locals de l'Índia antiga però també històries de la tradició oral, dels contes jatakas (ensenyament budistes) i fragments dels upanixads.
Estructura
[modifica]El llibre s'estructura com un diàleg didàctic entre un savi i els seus deixebles prínceps, on l'objectiu és que aquests aprenguin a governar. Per a les seves lliçons, el savi es val de narracions encastades, on un conte marc inclou diverses faules i poemes amb les seves tesis. L'obra es divideix en cinc parts temàtiques: Divisió dels amics / Obtenció dels amics /Corbs contra òlibes / Perdre allò que s'ha guanyat / Actuar sense examinar les circumstàncies.
Llegat
[modifica]Les faules del Pantxatantra han perdurat en la tradició hindú però també en la literatura occidental. L'èxit de la versió àrab del Calila i Dimna va permetre que els contes apareguessin en obres com el Llibre de les bèsties o El_Conde_Lucanor entre d'altres.
Referències
[modifica]- ↑ «Pantxatantra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pantxatantra, traducció d'Aleix Ruiz Falqués. Martorell: Adesiara, 2019.
