Paolo Frisi

Paolo Frisi

Retrat de Paolo Frisi per Andrea Appiani de data incerta.
Biografia
Naixement	13 abril 1728 Melegnano (Imperi Habsburg)
Mort	22 novembre 1784 (56 anys) Milà (Imperi Habsburg)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Pavia (1747–1749) Liceo classico Cesare Beccaria (1744–1747) Santa Maria al Carrobiolo (1743–1744) Liceo classico Cesare Beccaria (1741–1743)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, astronomia i hidràulica
Ocupació	matemàtic, sacerdot catòlic, cosmògraf, físic, astrònom, filòsof
Ocupador	Scuole Palatine (1764–1784) Universitat de Pisa (1756–1764) Liceo classico Cesare Beccaria (1753–1756) Església de Sant Joan Baptista (1749–1751)
Membre de	Royal Society (1757–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Orde religiós	Clergues Regulars de Sant Pau
Família
Germans	Antonio Francesco Frisi
Premis
(1757)  Membre de la Royal Society

Paolo Frisi (Melegnano, 13 d'abril de 1728 - Milà, 22 de novembre de 1784) fou un matemàtic italià del segle xviii.

Vida

Frisi va ingressar al convent dels barnabites de Milà als voltants de 1746 i després del període de formació va esdevenir clergue regular de l'orde. El 1753 va ser escollit membre de l'Acadèmie Royale des Sciences de París.^[1]

Entre 1753 i 1756 va ser professor de Filosofia a dues escoles de Milà. El 1756 deixa Milà per convertir-se en professor de filosofia a la Universitat de Pisa on romandrà fins al 1764 en que retorna a Milà per a ser professor de matemàtiques de la Scuola Palatina.

El 1757 va ser escollit fellow de la Royal Society i també va ser membre de les acadèmies de Berlín i de Sant Petersburg.

Poc després de la supressió dels jesuïtes, amb qui havia mantingut diferències docents importants,^[2] va abandonar l'orde barnabita i es va convertir en clergue secular.

Obra

Frisi va ser un físic i matemàtic notable, estudiós de la hidràulica, de l'astronomia, de la dinàmica i de l'electricitat.^[3]

Frisi va escriure, en llatí, tres tractats matemàtics que eren compendis dels coneixements de la seva època: Algebra e geometria analitica (1782), Meccanica (1783) i Cosmografia (1785). Tots tres van ser traduïts al francès i l'anglès i van tenir ampla difusió per Europa.

Abans, però, d'escriure aquests tractats (més aviat destinats a l'ensenyament), havia publicat altres llibres i articles que recollien les seves recerques en diferents camps:

En astronomia, es va interessar pel moviment de la Terra: De Motu diurno terrae dissertatio (Pisa, 1756); treball pel que va rebre el premi anual de l'Acadèmia de Berlín.

En matemàtiques, va estudiar problemes de mecànica i cinemàtica (composició del moviment rotatori) i, sobretot, problemes d'isoperimetria: Dissertatio de quantitatibus maximis et minimis isoperimetricis (Siena, 1781).

També és notable la seva obra hidràulica, que inclou un projecte de canal entre Milà i Pavia que es duria a terme anys més tard de la seva mort: Del modo di regolare i fiumi, e i torrenti (Lucca, 1762).^[4]

Molt original és la seva aportació a la matemàtica econòmica per tractar-se d'un dels primers intents de dotar aquesta ciència d'aparell matemàtic.^[5] El 1772, al publicar-se la sisena edició del llibre del seu amic Pietro Verri Meditazioni sull' Economia Politica, Frisi hi va afegir les anotacions matemàtiques, convertint les paraules de Verri en llenguatge matemàtic. No sembla que la obra millorés en claredat,^[6] ja que el mateix Verri va eliminar les notes en la setena edició, però segurament es tracta del primer intent d'aplicar les matemàtiques a les ciències socials.

A més de la seva tasca científica, també va ser un reformador social que va combatre la màgia i la bruixeria^[7] i va defensar les reformes dins de l'Església Catòlica.^[8] També va escriure notables elogis de científics com Galileu^[9] o D'Alembert,^[10]

Referències

1. Cerruti, 1999, p. 108.
2. Cerruti, 1999, p. 154.
3. Filieri, 2019, p. 1.
4. Hager, 2009, p. 1269.
5. Tubaro, 2002, p. 195.
6. Blanco Gonzàlez, 2006, p. 76-77.
7. Barbarisi, 1990, p. 31 i ss.
8. Barbarisi, 1990, p. 65 i ss.
9. Filieri, 2019, p. 2.
10. Galuzzi, 2008, p. 323.

Bibliografia

• Barbarisi, Gennaro (ed.). Ideologia e scienza nell'opera di Paolo Frisi (en italià). Franco Angeli, 1990. ISBN 9788820457471. 
• Blanco Gonzàlez, Maria «La economía matemática en la Italia Ilustrada» (en castellà). Mediterràneo económico, Num. 9, 2006, pàg. 67-82. ISSN: 1698-3726.
• Cerruti, Luigi. «Dante's Bones: Geography and History of Italian Science (1748-1870)». A: Kostas Gavroglu (ed.). The Sciences in the European Periphery During the Enlightenment (en anglès). Kluwer Academic Publishers, 1999, p. 95-178. ISBN 978-0-7923-6563-1. 
• Filieri, Emilio. «Uno scienziato pisano al «Caffè» dei Lumi. P. Frisi fra Elogio e Saggio sul Galileo». A: Alberto Casadei, Francesca Fedi, Annalisa Nacinovich, Andrea Torre (eds.). Letteratura e Scienze (en italià). Adi editore, 2019, p. 1-16. ISBN 978-88-907905-7-7. 
• Galuzzi, Masimo «Paolo Frisi, d'Alembert et le milieu scientifique de Milan» (en francès). Bolletino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 2, 2008, pàg. 323-340. DOI: 10.1400/101138. ISSN: 0392-4432.
• Hager, Willi H. «Frisi». A: Hydraulicians in Europe 1800-2000 (en anglès). CRC Press, 2009, p. 1269. ISBN 978-1-4665-5498-6. 
• Tubaro, Paola «A Case Study in Early Mathematical Economics: Pietro Verri and Paolo Frisi, 1772» (en anglès). Journal of the History of Economic Thought, Vol. 24, Num. 2, 2002, pàg. 195-214. DOI: 10.1080/10427710220134367. ISSN: 1053-8372.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paolo Frisi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Campedelli, Luigi. «Frisi, Paolo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2015].
• «Paolo Frisi». Encyclopædia Britannica, 2024. [Consulta: 1r gener 2025].
• Baldini, Ugo. «Frisi, Paolo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1998. [Consulta: 1r gener 2025].