Per a altres significats, vegeu «Sant Hilari». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 415 Sardenya (Imperi Romà) |
Mort | 29 febrer 468 (52/53 anys) Roma (Imperi Romà) |
Sepultura | Basílica de San Lorenzo fuori le mura |
46è Papa | |
20 novembre 461 – 28 febrer 468 (Gregorià) ← Papa Lleó I – Simplici I → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | polític, sacerdot catòlic, escriptor |
Període | Imperi Romà |
Enaltiment | |
Festivitat | 17 de novembre |
Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.
D'acord amb Liber Pontificalis, va néixer a Sardenya, fill de Crispinià o Crispí.[1]
Prevere de l'església romana, nomenat diaca, va ser un dels llegats de Lleó I al concili d'Efes (449), on apareix esmentat a les actes protestant contra la condemna i deposició del patriarca Flavià de Constantinoble. Flavià va morir durant el transcurs del concili a causa del tracte violent allà rebut, Hilari va témer per si mateix i va fugir d'Efes recorrent vies secundàries fins a Itàlia, tal com ho explicà en una carta a l'emperadriu Pulquèria.[2]
Quan ocupava el càrrec d'ardiaca va ser triat per succeir a Lleó I, després d'una vacant de nou dies, i consagrat bisbe de Roma probablement el 19 de novembre de 461,[3] o bé dos dies abans, segons els bol·landistes.[2] El seu pontificat és recordat per l'afirmació d'autoritat de la seu romana sobre les províncies de la Gàl·lia i d'Hispània, seguint la política del seu predecessor, que havia aconseguir de Valentinià III una escrit (445) que confirmava la supremacia sobre terres gal·les.[2]
Va establir que per a ser sacerdots era necessària una profunda cultura i que pontífexs i bisbes no podien designar els seus successors.
Va morir a Roma el 29 de febrer de 468.