![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | p. 915 ![]() Roma ![]() |
Mort | març 965 ![]() Roma ![]() |
Causa de mort | accident vascular cerebral ![]() |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà ![]() |
![]() | |
23 juny 964 – 1r març 965 ← Benet V – Joan XIII → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis ![]() |
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor ![]() |
Consagració | Siccone (en) ![]() ![]() |
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965. El seu pontificat es pot dividir en dues etapes:
Escollit el 6 de desembre de 963 en el sínode convocat per l'emperador Otó I en què es va deposar Joan XII, Lleó era un seglar que va rebre les ordes sagrades el mateix dia de la seva elecció. Joan XII es veié obligat a fugir i s'emportà els tresors de l'església. Amb aquestes riqueses organitzà un exèrcit i ocupà Roma el febrer del 964, aprofitant que l'emperador Otó havia tornat a Alemanya. Amb l'arribada de Joan XII, Lleó VIII va fugir de Roma i no va assistir al concili que el va deposar com a pontífex i va anul·lar totes les ordenances que havia realitzat.
Al cap de pocs dies de clausurar-se el concili, Joan XII morí, però això no va suposar la tornada de Lleó VIII al tron, ja que el poble romà va escollir Benet V com a successor. Aquesta elecció va provocar el retorn a Roma, el juny del 964, de l'emperador Otó I, que va capturar Benet V, el va deposar al rang de diaca i el va desterrar a Hamburg. Posteriorment va fer seure a la càtedra de Sant Pere al seu protegit, Lleó VIII.
Al pontificat de Lleó VIII s'atribueixen tres documents coneguts com a Privlegium majus, Privilegium minus, i Cessatio donationum, segons els quals el Papa renunciava a totes les donacions que des de Pipí el Breu s'havien fet a l'església. Però la seva autenticitat és dubtosa, ja que semblen falsificacions realitzades amb motiu de la lluita de les investidures.