Hamearis lucina | |
---|---|
Imago a Buckinghamshire, Regne Unit | |
Dades | |
Hoste | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Riodinidae |
Gènere | Hamearis |
Espècie | Hamearis lucina (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Papilio lucina |
La papallona de la prímula (Hamearis lucina)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Riodinidae.
Riodinidae es considera actualment una família distinta dins de la superfamília Papilionoidea, tot i que en el passat s'havia classificat com a subfamília Riodininae de la família Lycaenidae. Més antigament, els membres d'aquesta família es consideraven pertanyents a la desapareguda família "Erycinidae", les espècies de la qual s'han repartit entre les famílies Riodinidae i la subfamília Libytheinae de la família Nymphalidae.
El gènere Hamearis és un gènere monotípic de posició incerta (incertae sedis).[3] Aquí es considera part de la subfamília Nemeobiinae, tribu Zemerini, dins de la família Riodinidae.
S'estén per tota Europa fins als Urals i Turquia. A Europa, es troba des del centre i nord de la península Ibèrica fins a Gran Bretanya, sud-est de Bèlgica, centre d'Alemanya, centre de Polònia, sud de Suècia, Letònia, centre de la península Itàlica, i Balcans fins al centre de Grècia. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[4][5] A la península Ibèrica ocupa el terç nord, des del nord de Portugal i Galícia fins a Catalunya, tot i que també arriba fins als sistemes Ibèric i Central. A Catalunya, es distribueix de forma dispersa per les zones més humides de la meitat nord, incloent els Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny. També presenta una població aïllada a les Muntanyes de Prades.[6]
Envergadura alar d'entre 26 i 31 mm.[7] Dimorfisme sexual poc evident, en ser la femella una mica més gran, tenir les ales més arrodonides, i les taques taronges més desenvolupades. Anvers de color marró fosc amb tres bandes de taques taronges, dues de les quals són poc visibles a l'ala posterior. La banda taronja més externa inclou, en ambdues ales, una sèrie de taques negres en forma de triangle. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però el color taronja és majoritari. Revers de l'ala posterior taronja amb dues bandes de de taques blanques amb una fina línia negra a la part interna. A la part exterior de les dues ales hi ha una sèrie de punts negres triangulars, cadascun dels quals va acompanyat d'un petit punt blanc a l'exterior.[6]
Zones obertes amb presència d'arbustos i d'arbres caducifolis de baix port, també clarianes i vores de camins forestals[5][7] Rang altitudinal des dels 50 m fins als 1600 m.[5] L'eruga s'alimenta diverses espècies de primulàcies, totes elles pertanyents al gènere Primula.[5][7]
Pot volar en una o dues generacions, d'acord amb l'altitud, latitud i condicions locals. Les poblacions univoltines volen durant els mesos de maig i juny, i les bivoltines des d'abril a juny i des de juliol a setembre.[5] Hiberna com a crisàlide.[6]